És important qui carrega la cocaïna?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Sabeu que dos catalans van ser detinguts fa uns dies a l’Estat francès acusats de transportar presumptament uns quants quilograms de cocaïna quan tornaven del rally Dakar? Entenc que molts de vosaltres, sí. De fet, segurament alguns sabreu també que hi ha hagut concentracions al poble d’aquestes dues persones per reclamar-ne el seu alliberament. Fins i tot, en algun cas, en sabreu el nom i haureu sentit els portaveus de la família defensant la innocència d’aquestes dues persones en els mitjans catalans de més audiència.

Sense voler ser gaire agosarat i defensant sempre la presumpció d’innocència, penso que aquests fets, la detenció de dues persones per transportar droga amb el vehicle que viatjaven, han tingut un inusual tractament per part dels mitjans domèstics. Un tractament que, per inusual que sigui, no em sembla precisament pitjor, ans el contrari. Em sembla un bon exemple. En aquesta ocasió hem sentit les diverses veus implicades, els arguments de la policia francesa (poc) i d’amics, familiars i representants (més) i tot plegat ha permès al receptor tenir constància d’allò succeït de forma més completa per poder construir així la seva valoració personal. Fins aquí, doncs, tot en ordre.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Els dubtes m’atrapen quan em plantejo si els mitjans haguessin enfocat la noticia de la mateixa manera si les dues persones no haguessin estat participants del Dakar, amb una extensa xarxa de suport social i els fets no haguessin ocorregut a l’Estat Francès. És a dir, els mitjans i els periodistes fem el mateix seguiment i relat de dues persones no nascudes a Catalunya que són detingudes pels Mossos d’Esquadra a la carretera de Tossa amb un cotxe antic amb pocs llaços socials al territori? Malauradament, la resposta és: NO. La notícia sempre es planteja diferent: poques vegades sabem l’opinió dels detinguts, tampoc de les seves famílies i les versions policials guanyen molt de pes quan no ens trobem amb notícies que copien i enganxen la nota de premsa dels Mossos.

La pregunta lògica que formula qualsevol persona és: per què? I aquí ja no sóc qui ha de respondre. Entenc que és feina de tots fer-ho. Tan sols desitjo que no sigui una qüestió dels recursos i de la classe social de les persones detingudes. Si fos així, els periodistes catalans estaríem creuant una línia perillosa, la de la rigorositat i coherència. I estic convençut que res ens sabria més greu com a col·lectiu.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019