Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Fa dos dies que la notícia més llegida a l’edició digital de La Vanguardia és un vídeo en que una menor n’agredeix brutalment una altra davant la suposada indiferència dels vianants. El vídeo en si va ser gravat per les pròpies companyes de l’agressora en una pràctica ja estudiada i coneguda com a ciberassetjament en que l’atac físic s’acompanya d’un altre de moral resultant de gravar l’agressió o humiliació i difondre-ho a les xarxes socials.

En aquest cas, però, aquestes no han fet falta, ja que han estat les pròpies webs de La Vanguardia i El Periódicoentre altres diaris com l’ABC que hi va arribar més tard- l’encarregada de fer-se’n difusió.

El vídeo no està editat –a excepció de tapar les cares de les persones implicades- ni conté cap explicació ni context, ja que aquestes s’han de llegir en un article que, a La Vanguardia, pot difondre’s de forma independent. Tampoc s’especifica la font de les imatges més enllà de dir que aquestes “porten diversos dies sent compartides de mòbil a mòbil entre joves de Sabadell”.

Això sí, el diari del Grupo Godó no ha oblidat d’incloure el “missatge del patrocinador”, en aquest cas Iberdrola.

Altres mitjans que han publicat la notícia, com l’Ara i El Punt Avui, no hi han inclòs el vídeo. De fet, aquest és totalment innecessari per explicar i contextualitzar els fets.

Paradoxalment la majoria d’articles critica la pràctica de gravar i difondre les agressions. El Periódico posa l’accent en aquest punt quan escull el títol “Espectadors de pallisses”. A la portada de l’ABC es destaca que hi ha “commoció per la brutal allisada d’una nena a una altra, penjada a internet”. Cap dels dos diaris fan referència a les pròpies webs com la part “d’internet” on es pot visualitzar l’agressió.

Recentment, Enric Borràs reflexionava des d’aquest mateix observatori com se succeeix una “batalla silenciosa que es juga en redaccions encara més silencioses” per tal d’aconseguir el màxim nombre de visitants al preu que sigui i l’anomenava “la guerra del clic”. Encara que aquest cop potser s’ha anat més enllà de publicar una banalitat o entreteniment.

Nota: Aquest article ha estat possible gràcies a la col·laboració d’un lector. Moltes gràcies