Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’actual director de La Razón, el periodista català Francisco Marhuenda, s’ha fet famós per la línia editorial que li ha imprès al diari i per les seves opinions extremes en les desenes de tertúlies de ràdio i televisió en les que participa. Però més enllà de la seva activitat periodística Marhuenda en téuna altra molt menys coneguda, l’empresarial, que a vegades l’ha posat al límit de la legalitat.

El cas més conegut és relacionat amb la propietat de l’empresa Estrategias, Asesoramiento y Comunicación, SL, de la qual Marhuenda n’era pràcticament l’únic accionista i que el 1999 va vendre un fons documental per 18,5 milions de pessetes (uns 111.000 euros) a l’Institut Ramón Carande, de la Universitat Rey Juan Carlos que depenia del departament d’Ensenyament de la Comunitat de Madrid. Entre 1999 i 2000 l’empresa de Marhuenda va arribar a facturar fins a 32 milions de pessetes (192.000 euros) al mateix centre. Llavors Marhuenda era Director General de Relacions amb les Corts del ministeri espanyol de la Presidència, el titular del qual era Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz el seu número dos.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Aquest fet va ser denunciat ple PSOE madrileny per un suposat delicte d’enriquiment il·lícit i per violar la llei d’incompatibilitats d’alts funcionaris, i tot i no tenir efectes penals va suposar el sobtat final de la carrera política de Marhuenda, encara que ell sempre ha defensat que va renunciar en trobar “una millor oferta professional”.

Però la relació del periodista amb els diners dubtosos encara és anterior. A l’octubre la revista Mongolia  va publicar –i més tard va recollir el digital El Plural- que durant el seu pas per la política Marhuenda hauria cobrat un sobresou mensual d’entre 400.000 i 460.000 pessetes (entre 2400 i 2700 euros) sense factura ni retenció d’IRPF. Aquests diners els abonava l’empresa AR Servicios de Auditoría, propietat de Vicente Cardellach, ex-president del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona i sogre de l’actual ministre espanyol de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. Els pagaments quedaven registrats a la comptabilitat com “Honoraris Senyor Marhuenda”. En ser anteriors a 1999 aquests pagaments haurien prescrit a efectes fiscals. A partir d’aquell any els honoraris continuarien però ja legalitzats i a través d’empreses administrades pel propi Marhuenda.

Els ERO d’Andalusia

Una altra empresa en la que ha participat Marhuenda –Real State Acquisitions in Spain, de la que en va ser conseller entre 2002 i 2006- s’ha vist esquitxada de prop en un dels casos de corrupció que més ha tractat La Razón, el dels ERO falsos d’Andalusia.

Real State Acquisitions in Spain era propietat d’Eduardo Pascual Arxé, imputat per la presumpta descapitalització del banc català Eurobank abans de la seva intervenció pel Banc d’Espanya el 2002. Per a fer-ho Pascual hauria utilitzat –sempre segons la investigació judicial- un entramat d’empreses entre les que figurava Real State Acquisitions in Spain i els consells d’administració de les quals estaven plenes de persones relacionades amb el PP, com el mateix Marhuenda o Jesús Roque Martínez-Pujalte, germà del portaveu d’economia del Grup Popular al Congrés espanyol dels Diputats, encara que també n’hi hauria de l’òrbita convergent –Macià Alavedra, Joan Hortalà o Félix Millet- i socialista –el constructor Josep Singla.

Algunes empreses de Pascual, com Vitalia i les mútues Fortia Vida, Norton Life, Personal Life, Excell Life i Apra Leven, haurien servit, segons investiga la jutgessa Mercedes Ayala, per captar fons de falsos ERO andalusos com el de Mercasevilla.