‘Lo nostro’ només són les sobrassades

El nou eslògan del PP balear és “defensam lo nostro”. El va presentar el president, José Ramón Bauzá, el mes passat -amb el suport de tot de sobrassades que li feien companyia al cadafal- en un dinar de partit. “Som el Partit Popular de sempre, defensam lo nostro, les nostres tradicions, la nostra cultura i la nostra llengua”, va dir el president a l’acte de Campos. Tres setmanes més tard els representants dels treballadors dels informatius de la radiotelevisió pública li exigien que fos coherent.

A IB3 Televisió no hi ha correctors lingüístics des del 31 de novembre i a IB3 Ràdio, des de l’1 de juliol de 2011. Ho va denunciar la setmana passada el comitè d’empresa de CBM, la concessionària dels informatius de la radiotelevisió pública de les Illes Balears. Els periodistes reclamaven que es reactivés tan aviat com fos possible el servei lingüístic. Asseguraven que ja ho havien fet el desembre, en una reunió amb el director general d’IB3, José Manuel Ruiz, però que tres mesos després encara no ha canviat res.

Defensar “lo nostro”, a més de retallar la presència del català a les aules, fer-lo prescindible per als funcionaris i eliminar-lo de les pel·lícules i ficcions estrangeres d’IB3, deu voler dir, també, deixar que la llengua pròpia de les Illes Balears es marceixi. Perquè eliminar els correctors lingüístics als periodistes que haurien de ser el referent del model oral de l’idioma és permetre que es malmeti. És fomentar que es malmeti.

L’escenari des d’on va parlar Bauzá al dinar de Campos, a banda de fer salivera amb tanta sobrassada, podria vulnerar la llei de símbols que ell mateix havia impulsat perquè barrejava el logotip del PP amb la bandera de les Balears. Tampoc no és estrany, doncs, que defensar “lo nostro” no acabi d’encaixar amb les accions del Govern ni d’IB3. Ni que el president vulgui abanderar ara la cultura i la llengua amb un eslògan que segurament cap lingüista no permetria.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.