Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Els murs de pagament regulen avui l’accés a la informació de bona part dels nostres mitjans professionals, especialment els més venerables –els de la premsa escrita–, però també alguns de nova creació i format. És normal: fer periodisme té un preu i és normal (i legítim) que les empreses que l’exerceixen vulguin cobrar-se’l, sigui al quiosc o a la pantalla del nostre dispositiu.

L’objecte d’aquest breu apunt no és el de valorar el sentit o l’eficàcia d’aquest model (en el fons divers), sinó apuntar una proposta modesta, pragmàticament situada al marge d’aquesta discussió del preu del producte periodístic.

Diàriament, els mitjans generen informació de gran interès social: un reportatge que visualitza o quantifica una determinada injustícia, un article que endreça o dóna noves claus per a un debat ciutadà, un recull de dades d’interès, un seguit de testimonis sobre una qüestió silenciada, una sèrie de reportatges amb determinades bones pràctiques… A les hemeroteques online dels nostres diaris hi ha un autèntic capital informatiu a aprofitar i reaprofitar; en molts casos la consulta d’aquests fons digitals contemporanis és còmoda i addictiva, només que en molts casos… cal ser-ne subscriptor o pagar prèviament a la consulta!

És veritat que aquests articles són accessibles també gràcies a les hemeroteques de la xarxa de biblioteques… però cal desplaçar-se a aquests equipaments de forma física. L’accés digital a aquests continguts requereix un peatge econòmic; hi ha un greuge en l’accés digital, per tant, comprensible només en part. Es tracta ben sovint d’un material de primera per a la conformació d’una opinió crítica en temes ben sensibles i que segur que podria ser reutilitzat en moltes iniciatives d’activisme o d’extensió de coneixement i que mantenim al marge del canal principal d’accés a la informació avui en dia.

D’acord. No és factible ‘alliberar’ les hemeroteques d’un dia per l’altre, i potser tampoc és necessari fer-ho de forma total, més quan molts diaris en treuen un benefici econòmic que en l’actual context és comprensible que vulguin mantenir. De totes maneres, potser es podrien identificar unes temàtiques prioritàries d’interès comú.

Alguna institució, o fins i tot la pròpia administració, podria/voldria ajudar a fer més accessibles (és a dir, fent-los gratuïts o accessibles amb el número de carnet de la biblioteca) alguns d’aquests continguts destacats. Igualment, potser algun mitjà voldria / podria marcar perfil propi per exemple posant online alguns d’aquests continguts d’interès i després d’un temps prudencial anar-los bolcant a pàgines especials a mode de, per posar alguns possibles exemples, de biblioteques especialitzades o repositoris en emprenedoria, innovació social, memòria històrica…

Una societat crítica i sana és una societat amb una bona hemeroteca a l’abast… a la biblioteca del barri o el poble, o a la pantalla de l’ordinador o el dispositiu mòbil. Fem-ho més fàcil. Que la (bona) informació circuli millor. Sortirem guanyant tots.

* Un altre tema és com ‘conservem’ els continguts antics de mitjans digitals, fins i tot de blogs!, o com ajudem a determinats mitjans a digitalitzar tota la seva hemeroteca, que ara només tenen accessible parcialment.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.