Vergonya, cavallers, vergonya

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’actualitat catalana a les portades de la premsa espanyola (2011 – 2013)” és el primer informe que quantifica i analitza la cobertura que han fet des de Madrid quatre diaris a l’hora de parlar dels territoris dels Països Catalans. Son les tres capçaleres amb més lectors: El País, El Mundo i l’ABC a les que hem sumat La Razón. L’estudi permet classificar i qualificar el què i el com s’ha publicat sobre el procés sobiranista, la corrupció i la gestió econòmica dels governs català, valencià i illenc durant els dos primers anys de legislatura del Partit Popular a l’estat espanyol.

Els resultats obtinguts són preocupants. Ho son més enllà dels resultats mateixos. I ho són sobretot per la professió i la responsabilitat social dels periodistes. La responsabili… què? Doncs això. Sí, dels periodistes que són els responsables de les noticies que publiquen i de les que no publiquen. I responsables també de la creació de l’imaginari col·lectiu del món que expliquen.

Es com quan aquí (i perdoneu el recurs) durant anys i panys es va estar carregant contra els autònoms assenyalant-los amb el dit de ser els responsables del major frau fiscal de la història del món mundial, i ens ho vam creure. I eren (i són) les grans empreses i fortunes de les elits que trampegen la legalitat, s’estalvien uns quants milions d’euros en impostos i encara els hi hem de donar les gràcies. S’han invertit molts esforços en desmentir el que ha dit la tele i posar els punts sobre les is. I encara a dia d’avui algun economista escriu llampants columnes delirants contra els autònoms que provoquen un rebombori d’opinions i una suma considerable de followers.

En els conflictes, el mitjans de comunicació són també actors –tant per acció com per omissió-. Es veu claríssim quan ens referim al periodisme que fan alguns corresponsals de guerra, acusats de donar veu a una o alta part, i de  minimitzar els errors i maximitzar les victòries de qui li paga el sou. Idò!, en els conflictes socials el funcionament és el mateix.

La premsa influeix directament en la generació de la opinió dels seus lectors. Causa un impacte en la societat i per tant influeix en el desenvolupament dels conflictes i en la seva possible resolució. Si durant més de 700 dies els principals diaris espanyols s’han dedicat a menystenir, ridiculitzar i criminalitzar el poble català i a cultivar desavinences, avivar tensions i potenciar enfrontaments, no sembla que hagi de ser un escenari idoni per resoldre cap conflicte.

Els resultats obtinguts són preocupants pels catalans i pel periodisme, però també pels ciutadans espanyols, enganyats com nosaltres amb el frau fiscal i tantes coses més.

Només ens queda (avergonyir-nos i) fer-ho millor.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.