Entrevista a Manolo Camarasa, representant de CGT al Comitè d’Empresa de RTVV

Ahir va aprovar-se finalment l’ERO a Ràdio Televisió Valenciana amb els vots favorables del 70% de la plantilla i la signatura de cinc de les sis centrals  representades en el Comitè d’Empresa. L’única veu discordant va ser CGT, que va rebre múltiples pressions per sumar-se a l’acord després que el Consell condicionés l’aprovació de l’acord a la unanimitat sindical. Parlem amb Manolo Camarasa, encarregat de signar per CGT i que explica com ha viscut les darreres 48 hores d’un conflicte que va més enllà de l’àmbit merament laboral.

Finalment la CGT va plantar-se i va decidir no signar l’acord de l’ERO.

Sí, vam entendre que signar significava signar la defunció de RTVV i no fer-ho deixa una porta oberta al seu retorn. Permet interposar una demanda col·lectiva contra l’ERO per tal d’anular-lo i tornar al punt de partida.

A més ens facilita mantenir la flama al carrer. Ara no podran dir-nos que ens hem venut.

Els treballadors de RTVV teníem molt mala imatge en la societat per culpa del que feia l’empresa. Ens ha costat anys de lluita per canviar eixa percepció i una signatura unànime de l’acord podria tirar per terra tot l’esforç.

Ara començarem a recollir signatures per la ILP per al retorn de RTVV, però com podria anar a un veí a demanar-li que signara si jo ja hagués renunciat a lluitar?

Però enteneu que les condicions laborals de l’acord eren bones, llavors?

No, l’acord és molt millorable també en eixe sentit. Nosaltres anàvem disposats a signar un bon acord, però no és el cas.

Vam proposar que hi haguera recol·locacions en altres llocs de l’administració, que és un punt que no s’ha volgut ni tenir en compte. Cal tenir en compte que hi ha gent major que no vol diners. Els diners s’acaben i amb 50 o 55 anys on trobaràs faena? Tampoc s’han fet prejubilacions.

També hi ha molts dubtes per la modalitat de pagament [60% ara i 40% el primer trimestre de 2015]. La Generalitat ara mateix no està pagant res, no paga els proveïdors, no paga els dependents… molta de la nostra gent tenia por de no cobrar el segon bloc.

Com van viure la resta d’actors –empresa, sindicats…- la vostra negativa a signar?

Ja ens coneixen. Ja saben que el nostre mandat com a negociadors està sotmès a la decisió de l’assemblea. Som un sindicat assembleari i açò ja ho sap tothom. Vam actuar de la mateixa forma durant tot el procés del primer ERO.

Vam deixar clar que acceptàvem la decisió de l’assemblea general, però que nosaltres no signaríem ja que ens devíem a la decisió de la nostra assemblea.

I vau patir pressions?

Moltes. Els últims dos dies han estat una experiència terrible que no la desitge a ningú. Quan l’empresa va condicionar l’aprovació de l’acord a la unanimitat sindical ens va tirar als peus dels cavalls, ja que llavors pareixia que tota la responsabilitat era nostra. Hi ha hagut moltes cridades, tuits, whatsapps, etc.

A més de totes les tècniques de pressió psicològica que van gastar. Semblava realment les coses que veus a les pelis. Llenguatge corporal, culpabilització… tractaven que ens afonàrem, però al final no ho van aconseguir.

En eixe sentit va ser molt important l’actuació de molts companys no afiliats a CGT o representants d’altres sindicats que ens van donar suport en tot moment. Van entendre el nostre dret a dissentir i tot i que ells havien de signar l’acord per decisió de les respectives assemblees, van donar suport a la nostra postura.

Com queda ara la situació amb aquests altres sindicats?

Cal diferenciar entre els quatre sindicats de classe –CCOO, Intersindical, UGT i CGT- i els dos d’empresa –USO i CSIF. Dels dos darrers no n’espere res ni m’interessen.

Amb la resta estem molt units per anys d’una lluita duríssima. Cadascú ha fet el seu paper i jo no vull fer-me l’heroi ni atorgar-nos com a CGT mèrits que són compartits. És cert que nosaltres som els que ens hem mantingut ferms amb el no, però és que açò, quan eres minoritari també és més fàcil.

Quins són els següents passos a seguir?

Cal calibrar bé l’estratègia jurídica. Parlar amb els advocats per veure com esp presenta la demanda col·lectiva per aconseguir la nul·litat de l’ERO. Sabem que no és fàcil: la presenta un sol sindicat minoritari, i a més la CGT que som els “que protestem per tot”. A més l’ha d’estudiar l’Audiència Nacional, i ja sabem com pensen a Madrid sobre les televisions autonòmiques i les llengües que no són la castellana. Som conscients que açò té el recorregut que té, però almenys servirà per mantenir la flama encesa.

Després continuarem la lluita al carrer, les concentracions setmanals davant la Generalitat, la ILP… Hi ha ànims generalitzats per seguir lluitant.