La finalització de les Marxes de la Dignitat diumenge a Madrid culminaven una mobilització de setmanes i van comptar amb la presència de centenars de milers de persones a pesar del silenci mediàtic al que van quedar relegades.

Aquesta infracobertura s’ha mantingut un cop ja s’havia demostrat la capacitat de convocatòria de la iniciativa i que per a l’esquerra espanyola pot tenir –salvant totes les distàncies- una importància similar a la que de la manifestació de l’Onze de Setembre de 2011 per a l’independentisme català.

Tot i això, els pocs informatius i anàlisis que es publiquen o emeten sobre aquests fets se centren pràcticament en els avalots que van produir-se després de la marxa i s’eludeix gairebé de forma sistemàtica les seves possibles conseqüències polítiques.

Des de Mèdia.cat hem fet una selecció de preguntes i qüestions que usuaris de les xarxes socials o lectors de mitjans digitals han fet sobre aquesta cobertura per si poguessin ser respostes per algun editor:

1.Són habituals les guerres de xifres en manifestacions d’aquest tipus, però en aquest cas la majoria de mitjans van donar per bona –o com a mínim sense oferir-ne una altra- la xifra de 50.000 persones rebaixada a 36.000 de la Delegació del Govern espanyol. També van donar per bo el milió i mig que el 2009 va manifestar-se contra l’avortament en el mateix lloc, tot i que ocupava molt menys espai. Una reflexió que també s’ha fet des de mitjans alternatius com La Marea.

2.Deixant de banda els obituaris i homenatges de rigor, de debò que la mort d’un ex-president de fa 30 anys és més important que una mobilització de centenars de milers de persones que pot tenir conseqüències polítiques ara? I reblant més el clau: Té més rellevància la cua per visitar la capella ardent de Suárez que la pròpia manifestació?

3.Un cop acabada la jornada, tota la tensió informativa s’ha centrat en els avalots posteriors fins al punt que una televisió considerada progressista com La Sexta hi dediqui quatre dels set vídeos que manté al seu web sobre els fets. No s’estan sobredimensionant aquests fets?

4.A qui interessaven aquests avalots que van començar amb una càrrega contra manifestants pacífics just en el moment en que començava el Telediari de TVE?

 

5.Un dels fets que ha merescut més cobertura ha estat el de l’alt nombre d’agents antiavalots ferits, alguns de gravetat, el que ha merescut moltes crítiques dins les pròpies files policials. Però què feien 15 policies sols enfrontant-se a una multitud? Com és que amb un desplegament de 1.750 agents no van arribar reforços?

 

6.El Mundo ha dedicat ja dues portades consecutives a informar dels agents ferits. Se li dedica tanta informació quan són manifestants els que són hospitalitzats? De fet, les lesions més greus de la jornada les va patir un manifestant, hospitalitzat després de perdre un testicle per l’impacte d’una bala de goma.

7.També s’han cobert abastament les queixes policials pel dispositiu que va deixar un saldo tan elevat de ferits entre les forces de l’ordre, el que és força comprensible. Però aquest seguiment no ha estat correlatiu en les mobilitzacions en defensa dels manifestants detinguts, un dels quals ha estat empresonat de forma preventiva.

8.Ningú sembla adonar-se que les mobilitzacions per la Dignitat continuen amb centenars de persones acampades a la madrilenya plaça del Sol?

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019