Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Per si no n’hi havia prou amb les contundents conclusions que de l’Informe Mèdia.cat analitzant dos anys de portades de la premsa madrilenya sobre el procés, avui aquestes han tornat a donar un nou exemple de la seva capacitat de tancar files en favor de la unitat d’Espanya.

El diari que probablement ha fet més explícita aquesta presa de posició ha estat El Mundo que per primer cop li ha trobat alguna gràcia a Rubalcaba. Qui va ser una de les bèsties negres d’un diari que l’ha acusat fins i tot de col·laborar amb ETA o d’ordir el 15M, ahir va fer –juntament amb Rajoy- “un sòlid al·legat contra la via independentista de Mas”. En canvi, els “suplents” –així els anomena el diari- enviats pel Parlament no van “donar la mida”. “Amb discursos diferents i arguments pobres i mal expressats els representants del Parlament no van aconseguir transmetre la solemnitat i importància històrica que pretenien”.

A dalt de la capçalera una cita de Cesare Beccaria –jurista italià del segle XVIII, pare del reformisme penitenciari- recorda que “La suma de les porcions de llibertat sacrificades pel bé de tots forma la sobirania d’una nació”.

L’ABC també opta per destacar les bondats del discurs de Rajoy, però el diari de Vocento no li troba la gràcia a Rubalcaba ni en un dia com avui i el relega a mera comparsa. Per a l’ABC tot va limitar-se a una “lliçó de democràcia” que va “desmuntar la consulta il·legal i el victimisme nacionalista”. Fins i tot la imatge mostra un President espanyol dialogant disposat a donar la mà a la separatista Rovira. En realitat va ser la diputada republicana qui va adreçar-se a Rajoy, que mirava cap a una altra banda.

La portada, a més, destaca el titular de l’editorial –Rajoy lidera la defensa de l’Estat i la Constitució”- i, com qui no vol la cosa, la derrota electoral dels independentistes quebequesos i el pla del Govern francès de reduir el nombre de regions.

La Razón, fidel al seu estil agitador, confon el Congrés dels Diputats amb “Espanya” –i aquesta amb un Rajoy immens davant uns desenfocats Turull, Rovira i Herrera- que ahir no va dir “no”, com tothom va entendre, sinó “sí”. En concret “sí a Catalunya, a la Constitució, a complir la llei, al diàleg”. Al costat, Mas –tallat per la meitat- persistint en la seva desobediència: “La voluntat de Catalunya no la pot aturar el Congrés”. El diari de Planeta, però, marca una diferència: a la seva portada fins i tot Rubalcaba es sospitós de debilitat quan “proposa recollir la singularitat de Catalunya a la Constitució”.

Finalment El País tracta de donar un enfocament més polític al mateix tema en destacar que “La Constitució frena la consulta” i que “El Congrés nega la competència per fer un referèndum per una majoria aclaparadora”, que al cap i a la fi és el que es discutia ahir en seu parlamentària. També el recull de cites triades són més argumentatives: el repte de Rajoy a canviar la Llei Fonamental o la proposta de Rubalcaba de “noves formes de convivència”. En canvi, Mas només “manté el desafiament”.

Això sí, la foto escollida per la capçalera de Prisa és la més misteriosa de totes: Un Duran i Lleida passant per davant un Rajoy que el saluda amablement amb la mà i un somriure.