Les víctimes de RTVV

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

“Un muy alto cargo de un grupo multimedia español me confesaba hace dos años que el mayor error había sido admitir como colegas a “demasiados indeseables”. Pues bien, se acabó el colegueo”.

Víctor Sampedro Blanco. Periodistas inmundos, non gratos (I)

 

No sé si a vostès els passarà el mateix, però com al xiquet del Sisè Sentit, últimament no hi ha dia que no veja morts. Em referisc a alguns “morts” de RTVV, eixos executors a l’ombra o a cara descoberta de la manipulació política a través del monstre propagandístic que va ser aquell ens, però que, com ànimes en pena, es resisteixen a desaparèixer per tornar la pau que durant tants anys ens van negar als valencians.

Sí, han passat ja quatre mesos des que Fabra decidira el tancament de RTVV i així, la futura pèrdua de la feina de més d’un miler de persones, a dia d’avui encara assalariades de l’empresa de capital públic. Un ERO sempre és una mala notícia i aquest, per la part laboral, no és una excepció, tot i que per fortuna per als afectats, la seua especial posició els ha permès pactar –de forma absolutament majoritàriaun acord d’acomiadament amb el qual desenes de milers d’espanyols afectats per ERO en els últims anys només hi podrien haver somiat (i fins i tot, tractar d’incloure una clàusula xantatge).

No obstant açò, en la part social, al marge de la mala gestió política i el cost extra que en deriva, el tancament de RTVV no és una mala notícia. Es gastava per enganyar i manipular a gairebé cinc milions de ciutadans. Només era un ens “públic” pel que respectava al seu cost –mai ho va ser en la seua funció, de manera que no hem perdut un mitjà públic, sinó una despesa pública.- I a més s’havia convertit en un refugi de col·locats i professionals qüestionables, amb la pell prou dura com per ser còmplices de la manipulació o, directament, els seus executors actius.

Com durant molts anys va reclamar-se socialment, RTVV només tenia dues solucions: o un reinici expulsant a la direcció i mitja plantilla per començar gairebé des de zero, o la seua supressió. Si els treballadors de la casa volien de veritat una radiotelevisió pública fa temps que s’haurien alçat majoritàriament i liderat i demandat aquest reinici, però això –tret de casos excepcionalment puntuals- mai va passar. I quan van voler adonar-se’n, Alberto Fabra, un personatge que mai haguera arribat on és sense la seua entusiasta col·laboració propagandística (no ho oblidem), va decidir donar-los el cop de gràcia.

La història, a més de trista, és patètica i vergonyosa: els treballadors de l’ens van cavar la seua pròpia tomba. Però malgrat açò, alguns dels seus fantasmes encara es resisteixen a anar a ocupar-la i vaguen com zombis pels pobles ací i allà, amb la complicitat d’alguns partits polítics que aspiren a governar, amenaçant amb que “RTVV tornarà” i erigint-se en víctimes de la tirania.

Però no, les víctimes de RTVV són, en general, els gairebé cinc milions de valencians que vam patir durant anys les seues mentides –a costa dels diners tots- i la seua conseqüència: gairebé dues dècades de govern del PP i la ruïna que ha generat. I en la part professional, els milers de periodistes i professionals (i ací shi ‘inclouen des de l’operadora de càmera fins al perruquer, passant per tots els periodistes d’altres mitjans que participaven en les seues tertúlies manipulades en ràdio i televisió) que, o bé van ser rebutjats pels gestors de l’ens públic per no ser dòcils i prestar-se a la tasca propagandístic, o directament ni van optar motu propi a participar del lladronici (sense que hi haguera cap queixa per eixe pervers sistema per part dels treballadors).

Tots aquests som les víctimes de RTVV i no els fantasmes que es passegen per pobles i tertúlies insultant la nostra memòria i tractant de reescriure la història. Cada “RTVVtornarà” que diu un d’aquests fantasmes o qui siga, és un insult a tots els que vam patir RTVV i sí volem una Televisió Pública Valenciana. Cada “RTVVtornarà” és una amenaça que, si els deixaren, la mateixa merda es podria tornar a repetir. I fins i tot, en boca de representants de formacions polítiques amb aspiració de governar, cada “RTVVtornarà” és un avís a l’electorat que estarien encantats de recuperar els manipuladors si, com fan ara quan albiren la cua de l’ atur, la rosca els la fan a ells.

Veig morts, sí, i em fan vergonya aliena. Deixeu-nos en pau d’una vegada; deixen d’amenaçar pe favor. I si de veritat ara volen una Televisió Pública Valenciana anomenen-la així, TPV (mai la RTVV que vostès vilipendiaren fins a fer-la ja inviable) i queden-se a un costat. Potser així, sense identificar-la amb les seues cares, aquesta causa comence a guanyar certa simpatia .

#VolemTPV

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.