La llengua, sotmesa a la bipolaritat

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquesta setmana una nova edició del seu informe anual sobre l’estat del català, que inclou 50 dades a mode de panoràmica sobre l’estat del català.

En l’informe destaca que mentre en els àmbits en què el Regne d’Espanya encara no hi ha posat entrebancs el català gaudeix de bona salut, però, per contra, pateix una inexplicable manca de reconeixement oficial i jurídic i està experimentant una ofensiva sense precedents per part d’institucions com el govern de l’Estat i diversos governs autonòmic (Illes, País Valencià).

Segons la Plataforma, «aquests cada cop més freqüents atacs a la llengua catalana, gens casuals i que tenen com a principal objectiu aturar el procés engegat a Catalunya per decidir el seu futur, poden acabar per frenar el creixement de la nostra llengua».

En aquests moments ha superat els 10 milions de parlants; ha incrementat el nombre de parlants en 750.000 noves persones en els darrers deu anys i la de persones que el saben escriure, en més d’un milió; és la 14a llengua més parlada i la 7a més apresa entre els joves de la UE, a més de ser cada cop més usada pels nouvinguts com ho demostra el fet que la comprensió del català entre els estrangers residents a Catalunya ha pujat 21 punts en els últims 10 anys.

Aquesta mena de bipolaritat entre allò que s’empeny des del teixit social i algunes institucions i allò que es frena forassenyadament des de l’Estat i des de la mentalitat mesetària palesen que en la cruïlla històrica que vivim no hi ha cap altra solució per al futur de la llengua —que és, també el nostre futur— que trencar, ara sí, unilateralment, el jou que ens estenalla des de fa segles.

És un repte i un compromís ineludibles per a tots els qui, des d’àmbits com el dels mitjans de comunicació catalans, no podem sostreure’ns.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.