UniverSalt

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Els mesos de febrer i març de 2011, al poble de Salt, es van viure una sèrie d’episodis convulsos que van centrar l’atenció de molts mitjans de comunicació locals, però també dels d’abast nacional, així com mitjans espanyols, interessats més en la cobertura de la immediatesa dels fets que s’esdevenien, que no pas en les problemàtiques que eren a l’arrel dels esclats socials, en algun casos, violents, d’aquells dies.

Fent una mica de memòria, el que va passar a Salt i que va comportar que, durant una setmana seguida, fos portada de diaris i obris informatius de televisió i ràdio, va començar amb la mort d’un noi de 16 anys, que va caure d’un cinquè pis, quan era perseguit per la policia després d’haver robat una moto.

A aquest fet van seguir uns dies de protestes en els que es van cremar 12 vehicles, entre motos i cotxes i també algunes papereres i contenidors fins que la policia va detenir tres joves als quals va acusar de la crema.

La resposta  no es va fer esperar i tres-mil veïns i veïnes es van manifestar contra aquelles accions i per la convivència sota el lema “Volem viure a Salt en pau i bé”.

El que va aparèixer als mitjans de comunicació que cobrien directament els fets va ser, majoritàriament, un despropòsit que va dibuixar un panorama de vàndals incendiaris cremant-ho tot, amb titulars espectaculars en els que s’assenyalava a la immigració com els causants dels aldarulls. Fent un repàs al que es va publicar, en pràcticament cap cas es va parlar de la delinqüència reincident que afectava el conjunt de veïns, sense distingir-ne l’origen o de les protestes constants dels comerciants i de les associacions del municipi per aquestes situacions i en canvi si que es posava de relleu la nacionalitat de jove mort i dels detinguts pels incidents, tots “de fora”.

Va ser en aquest context que un grup de persones, veïnes i veïns amb orígens diversos, perquè així és el poble de Salt, van decidir tirar endavant el projecte de fer una revista “17190 univerSalt”. Allò va voler ser la resposta plural a la visió unívoca que els mitjans havien donat de Salt.

I aquest dies precisament fa tres anys que va sortir el primer número de “17190 univerSalt” que es defineix com “un moment de reflexió i coneixença, una porta oberta, un nou espai de comunicació a Salt”.

I el que ha fet en els sis números publicats fins ara és explicar que, més enllà de fets puntuals, tan greus com es vulgui, però esporàdics, Salt és un municipi on la convivència és prou bona, tan o tan poc com en qualsevol altre municipi amb menys diversitat. En les seves pàgines se’ns presenta un teixit associatiu ric, que treballa perquè la interculturalitat sigui viscuda més enllà de la teoria i de les paraules. Costarà deu i ajuda treure’s la gramalleta que els mitjans els van penjar i que fa que, tres anys després, Salt continuï apareixent en l’imaginari col·lectiu com un lloc on la convivència és impossible.

La sort és que la realitat és més tossuda que els titulars incendiaris d’uns dies i la feina feta que ens presenta la revista, és la d’una quotidianitat comparable a la de molts altres pobles.

Però a Salt també hi ha molta feina per fer i una part important és aquella que no fan els mitjans més convencionals: evitar reproduir els estereotips i els tòpics i desmentir els rumors que enverinen les relacions humanes. Per això al costat d’una entrevista a l’Adrià Puntí, un saltenc il·lustre hi trobem articles sobre l’atur que afecta a 3.500 persones o l’apartat “Radio Macuto”, dedicat a desmuntar rumors a partir de dades i fets contrastats.

En definitiva, una bona manera de fer, propera i necessària, de la qual en podrien aprendre molts mitjans quan hagin de tornar a encarar la cobertura d’una conflictivitat que no s’explica sinó s’explica també la complexitat i la situació socioeconòmica dels que hi viuen.

Per molts anys, UniverSalts!

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.