Els Països Catalans són el territori de l’Estat espanyol que més casos de corrupció acumula. L’arc mediterrani, amb les Illes Balears i el País Valencià al capdavant, lidera el rànquing de governs amb un major nombre de polítics implicats en aquesta mena de casos. Segons dades recopilades per l’anuari mèdia.cat, un 17% dels 295 consellers que han tingut els successius governs autonòmics dels Països Catalans d’ençà de les primeres eleccions democràtiques ha estat imputat en algun cas de corrupció. Un sistema d’arrels clientelars, la manca de contundència judicial i l’estructura dels mateixos partits en són la causa principal.

Al llarg dels últims 30 anys, els governs autonòmics dels Països Catalans han tingut 295 consellers: 106 a Catalunya, 80 al País Valencià i 109 a les Illes Balears. De tots ells, n’hi ha hagut 51 que han estat imputats en casos de corrupció, una xifra que suposa més d’un 17% del total. D’aquests, 17 han arribat a ser jutjats, i tan sols vuit han estat condemnats. Les Illes Balears encapçalen el rànquing d’imputats, amb un total de 24 casos. Només nou han arribat a judici, i hi ha hagut un total de cinc condemnes. Al País Valencià hi ha hagut des de la restauració democràtica 15 consellers imputats, amb un total de tres judicis i dues condemnes. A Catalunya és on menys imputats hi ha hagut: tan sols 12 al llarg dels darrers 34 anys. D’aquests, cinc van ser jutjats, amb el resultat d’una única condemna.

Si obrim una mica el focus, però, són molts més els consellers de diferents governs autonòmics implicats en casos de corrupció. En total, són 74 els consellers que han estat investigats, si bé només un 68% ha arribat a ser imputat. Es dóna el cas que, des d’aquesta perspectiva, és el Principat qui encapçala el rànquing. Un total de 29 consellers han estat investigats per corrupció, sobre un total de 109 càrrecs. És l’únic territori on hi ha més consellers investigats per corrupció que no imputats: a les Illes i al País Valencià, la proporció és la inversa. Dels 27 consellers investigats a les Illes, només tres no han estat imputats. Al País Valencià, dels 18 investigats, només tres van ser exonerats abans de la imputació.
Si ho mirem per partits polítics, el PP acumula el nombre més gran d’imputats: dels 51 consellers, 32 ho van ser en governs del Partit Popular (30 eren militants del partit i dos independents). CiU ocupa el lloc número dos a la llista, amb nou consellers imputats (un dels quals, Albert Vilalta, era independent en un Govern de Jordi Pujol). Els socialistes també han tingut consellers imputats: hi ha hagut tres casos al PSIB i un al PSPV. Es dóna el cas, però, que l’imputat del PSPV, Rafael Blasco, ha estat conseller tant en governs socialistes com populars. En els dos casos va ser imputat per corrupció. Unió Mallorquina (UM) té un total de quatre consellers imputats. Tanca la llista ERC, amb tres imputats. Tanmateix, cal especificar que en el cas dels tres republicans (Jordi Ausàs, Joan Carretero i Xavier Vendrell) la imputació no va venir motivada arran de la seva gestió com a consellers.

Les Illes: rècord de la pena més alta
Entre els 27 consellers de les Illes Balears implicats en casos de corrupció des del 1983 hi trobem dos presidents del Partit Popular: el primer escollit en democràcia, Gabriel Cañellas (1983-1995), i Jaume Matas (1996-1999 i 2003-2007). José Juan Cardona, conseller de Comerç amb Matas, té el rècord pel que fa a la pena més alta imposada mai a un polític de corrupció a tot l’Estat espanyol: 16 anys de presó i 2,2 milions d’euros de multa per associació il·lícita, malversació de cabals públics i suborn continuat en el marc del cas Scala.
Els casos de corrupció a les Balears han sacsejat tan profundament la realitat política i social del territori que fins i tot han generat la desaparició d’un partit: Unió Mallorquina. A l’estiu de 2013, fins a tres destacats membres d’UM van ingressar a la presó. Maria Antònia Munar, que fou presidenta del partit i va arribar a ser presidenta del Consell de Mallorca, va fer-ho el 24 de juliol de 2013 per complir una condemna de cinc anys i mig pel cas Maquillatge. Francesc Buils, que va ser conseller de Turisme amb Francesc Antich, també va ingressar a la presó el 26 de juliol de 2013 per complir una sentència de tres anys pel cas Voltor. I el 2 d’agost va ser el torn de l’exconseller de Turisme Miquel Nadal, condemnat a quatre anys de presó per malversació de fons públics i prevaricació per una de les peces del cas Voltor.

País Valencià: dos presidents imputats
Al País Valencià, més de 100 càrrecs públics han estat imputats en els 18 anys de Govern del PP, i quasi una cinquena part del grup popular a les Corts està sent investigada per vulneracions de la llei en ús del seu poder polític. Fins a 18 polítics que han tingut càrrecs de govern des de la recuperació de la democràcia s’han vist implicats en afers de corrupció i 15 han estat imputats (nou dels quals, en el cas Gürtel), però només tres han estat jutjats i dos condemnats. Són José Víctor Campos Guinot, conseller de Justícia i vicepresident del Consell amb Francesc Camps, i Luis Fernando Cartagena, conseller d’Obres Públiques entre el 1995 i el 1999 amb Eduardo Zaplana.
Entre els imputats al País Valencià hi ha dos presidents: Francisco Camps i José Luis Olivas. Olivas va ser imputat el 2012 per apropiació indeguda en qualitat d’expresident de Bancaixa i del Banc de València pel desviament de fons de l’entitat a societats de l’empresari alacantí Ramon Salvador Olivas. La investigació continua oberta després que el 28 de febrer de 2014 l’Audiència Nacional rebutgés el recurs presentat per la seva defensa.
De la seva banda, Camps va ser imputat el 15 de maig de 2009 en el cas Gürtel per un delicte de suborn en acceptar regals. Tres mesos després, el TSJCV va arxivar la causa, però al maig de 2010 una sentència del Tribunal Suprem va obligar el TSJCV a reobrir la investigació del cas dels vestits. Malgrat la imputació, Mariano Rajoy va reafirmar Camps com a candidat en les eleccions de 2011, en les quals el PP va presentar una llista amb fins a nou implicats en els casos de corrupció. Tot amb tot, Camps va presentar la dimissió el 20 de juliol de 2011, i el 25 de gener de 2012 va ser declarat no culpable.

Catalunya: 29 investigats i una condemna
L’únic conseller condemnat a Catalunya per un afer de corrupció és Jordi Planasdemunt, conseller d’Economia i Finances de 1982 a 1983 i membre de CDC. La majoria d’aquests casos es va produir durant els governs de Jordi Pujol. En dades: Pujol va governar durant 23 anys i va tenir 58 consellers, una cinquena part dels quals va ser imputada. Es dóna la particularitat que més de la meitat dels consellers d’Economia i Finances dels governs de Pujol van ser imputats. Casos com ara Turisme, Pallerols, Treball, Renta Catalana, Adigsa… són alguns dels que van esquitxar la CiU de l’època del president català que més anys ha tingut el poder.
El catedràtic de ciència política Jordi Matas Dalmases s’ha especialitzat en l’estudi de la corrupció a Catalunya. Matas considera que hi ha altres factors al marge d’haver governat durant tants anys que expliquen el fet que CiU acumuli tants casos de corrupció: “Si ho comparem amb altres partits, CiU s’ha destacat especialment per estar més implicada en afers de corrupció”, afirma. I el que és més flagrant, al seu parer, és que, repassant els 23 anys de Govern de CiU amb Pujol, es constata que “sempre hi havia casos de corrupció”.
D’altra banda, Matas apunta que “si mirem els vuit anys de governs tripartits, no hi ha hagut cap conseller imputat mentre estava exercint el seu càrrec”, mentre que amb Pujol hi va haver casos com el de Macià Alavedra o Lluís Prenafeta, “que van tocar moltes tecles del Govern i han estat imputats diverses vegades”. “Això no és fruit de la casualitat”, assegura. Al seu parer, “hi ha algunes forces polítiques els líders o elits de les quals tenen una major tendència a aquest tipus de pràctiques”.

Causes de la corrupció
La lentitud de la justícia, els avantatges dels diputats en ser aforats, el fet que la Llei d’enjudiciament criminal dati de 1882… Tot plegat són factors que no ajuden a combatre la corrupció. Per posar un exemple, que el procés judicial del cas Pallerols s’hagi allargat durant 16 anys ha afavorit la reducció de condemnes, així com l’amnistia fiscal ha beneficiat els grans defraudadors. O l’expresident Gabriel Cañellas, imputat en diversos casos de corrupció, que va haver de ser absolt del cas Sóller perquè havia prescrit el delicte del qual se l’acusava.
Tot plegat ha fet que la sensació d’indefensió davant dels casos de corrupció creixi. L’Estat espanyol és el segon del món on més ha augmentat la percepció de corrupció després de Síria, tal com indica un informe de l’ONG Transparència Internacional publicat a finals de 2013. El darrer Informe Anticorrupció de la Unió Europea per al 2014 sobre l’actitud dels europeus envers la corrupció revela que un 95% dels ciutadans de l’Estat creu que la corrupció està molt estesa, 20 punts per sobre de la percepció que en tenen els ciutadans de la Unió Europea. Un de cada quatre europeus afirma que es veu afectat per les pràctiques il·legals en la seva vida quotidiana, una proporció que a l’Estat arriba fins a un 63%, la més alta de la UE.
Un dels principals problemes, segons Matas Dalmases, és la poca contundència a l’hora de perseguir la corrupció. “Ni a Espanya ni a Catalunya hi ha una persecució de la corrupció política. I això en altres països no passa”, sentencia. Manuel Villoria, catedràtic de ciència política i de l’Administració a la Universitat Rei Joan Carles de Madrid i fundador de Transparència Internacional a l’Estat espanyol, creu que les causes són “la poca prevenció, una detecció defectuosa i una investigació lenta i complexa”, i tot plegat provoca “massa impunitat”. “La suma de tot fa que a l’Estat espanyol hi hagi més corrupció de la que hi ha d’haver perquè les institucions no funcionen correctament”, afirma. El problema, insisteix, “és més del sistema que del fet que els jutges no siguin imparcials, ja que la majoria són independents”.
Hi ha qui té, però, una visió política més estructural del fenomen. Per a l’economista i membre del Seminari Taifa Miren Etxezarreta, la corrupció és directament “fruit d’un sistema on l’únic que es valora és el benefici econòmic”, de manera que “és molt fàcil que tots els qui tinguin la possibilitat d’obtenir el benefici estiguin temptats d’entrar en aquesta dinàmica”. A parer seu, “això afecta el poder econòmic i és aquest qui corromp el poder polític”.
Segons Etxezarreta, “d’una banda, tenim un sistema de valors on l’únic que importa són els diners, i de l’altra, un sistema capitalista que facilita molt la corrupció”. Per això, resol, “qualsevol corromput que té molts diners viu tranquil·lament en la nostra societat, mentre que el pobre xoriço que roba una bossa està molt malvist”. En aquest sentit, critica que la gent es fixi en la petita corrupció —“que no està bé, però tampoc no és un desastre i moltes vegades està obligada per les circumstàncies”— i, en canvi, s’oblidi de la “gran corrupció”.

Com es combat?
Quines són les eines més eficaces per combatre la corrupció? El catedràtic de la UB apunta que caldria una llei de transparència i un sistema eficaç de control dels comptes públics, així com una nova llei de finançament dels partits polítics i una regulació de l’activitat dels grups de pressió, com també un sistema judicial més àgil. També caldria revisar la pràctica de l’indult. De la seva banda, Villoria recomana un enfortiment de la detecció i la prevenció i aposta per introduir més transparència i rendició de comptes. A més, considera que hi ha òrgans que haurien de ser més independents, com el Tribunal de Comptes, que “hauria de ser un instrument i no ho és”.
Catalunya és l’únic territori dels Països Catalans amb un organisme creat per combatre la corrupció com és l’Oficina Antifrau, una institució creada l’any 2005. Els inicis de l’Oficina Antifrau tenen una clara vinculació a la corrupció política. De fet, tal com explica Jordi Climent, el primer director d’investigacions i després de prevenció i formació que va tenir l’ens, aquest neix de les paraules que l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall va dirigir al llavors cap de l’oposició Artur Mas: “Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%”.
Tot i estar creada pel Govern, l’oficina depèn directament del Parlament. Malgrat tot, té limitacions. Tal com explica Climent, “no té la capacitat de condemnar, i, per tant, no es nota la contundència a pesar que n’hi pugui haver”, ja que, admet, “és més reactiva que no el contrari”. Però realment hi ha contundència en la persecució de la corrupció a Catalunya? En el cas de l’Oficina Antifrau, “tota la que pot tenir”, assegura Climent. “És la que li atribueix la llei”, remarca. I reconeix: “És molt difícil fer una llei al màxim de contundent possible quan qui la fa és qui se l’ha investigat. A més, als partits, tothom mira de cobrir-los les espatlles”.

Imputats i càrrecs públics
Una de les situacions que generen més alarma social són els imputats per corrupció que segueixen ocupant càrrecs públics, ja sigui en governs o en parlaments. “Un imputat no és un condemnat, i de vegades sembla que l’hagin de penjar”, reflexiona Matas. “Pateix condemna social i mediàtica, i n’hi ha que probablement no han fet res, estan esperant el judici i mentrestant estan aïllats com si tinguessin una malaltia”. Per contra, el catedràtic subratlla que “hi ha polítics que n’han fet de l’alçada d’un campanar i que encara estan remenant la cua dins dels partits”.
Segons Matas, el sistema hauria de preveure alguna mesura per evitar que un polític que és imputat però és innocent vegi estroncada tota la seva carrera política. Amb tot, admet que “hi ha molts casos de persones que s’aferren al poder”. Villoria creu que s’ha d’analitzar cas per cas perquè, si no, “hi hauria estratègies perfectament definides per imputar gent innocent”. Per tant, quina és la línia vermella? Per Matas, si hi ha una imputació i el jutge admet a tràmit la denúncia. Per Villoria, un polític hauria de dimitir en el moment en què apareix un escrit d’acusació del fiscal o quan és detingut perquè hi ha indicis molt evidents de delicte.
Villoria apunta una altra eina per frenar la corrupció: la radicalització democràtica. “Per salut democràtica és necessari que hi hagi una major capacitat dels ciutadans per controlar els seus representants”, apunta. El problema, diu, està “en la governança interna dels partits, en com seleccionen la seva gent, com controlen les seves elits i quin nivell de transparència tenen”. Per a l’economista Miren Etxezarreta, “si la corrupció és inherent al sistema capitalista, és difícil que la resolguem si no canviem de sistema”. “Mai no es pot evitar que hi hagi persones corruptes o delinqüents, però es pot crear un entorn on l’objectiu no sigui només el guany econòmic”, remarca. A més, “si establissis un sistema econòmic més obert, més democràtic i menys dirigit als diners, podries fer que la corrupció fos mínima”, assegura.
En aquest context, Villoria advoca per replantejar el model i adaptar-lo als nous temps. “Probablement la classe política necessita reaccionar i no està suficientment a l’altura. Els ciutadans hem de mobilitzar-nos i utilitzar noves formes d’actuar, i això implica una nova forma de fer política”, addueix. I conclou: “Si no hi ha un compromís social, els qui manen seguiran manant com per desgràcia han fet sempre”.

La corrupció als governs dels Països Catalans

Catalunya
 NOM PARTIT GOVERN CÀRREC JUTJAT CONDEMNTA CAS
Macià Alavedra CDC Pujol Conseller No No Pretòria
Jordi Ausàs ERC Montilla Conseller No No Contraban
Xavier Bigatà CDC Pujol Conseller No No Apropiació indeguda
Joan Carretero ERC Maragall Conseller No No Prevaricació
Josep Maria CullellCDC CDC Pujol Conseller No La Riera
Ignasi FarreresUDC UDC Pujol Conseller No Treball, Pallerols
Pere MaciasCDC CDC Pujol Conseller No No Prevaricació
Jordi PlanasdemuntCDC CDC Pujol Conseller Apropiació indeguda
Joan Maria PujalsCDC CDC Pujol Conseller No Can Domenge
Jaume RomaCDC CDC Pujol Conseller No No Tracte de favor
Xavier VendrellERC ERC Maragall Conseller No No Cartes
Albert Vilalta Independent Pujol Conseller No Prevaricació