El ministre Miguel Arias Cañete, responsable de la reforma de la Llei de costes que retorna una part del territori de la costa a les mans de sectors privats, pot convertir-se ell mateix en un dels principals beneficiaris del canvi legal. Un informe elaborat per Greenpeace assenyala que el canvi de la llei de Zapatero beneficiarà negocis de Cañete i d’empresaris vinculats al PP com Abel Matutes o Juan Bautista Soler. La nova normativa modifica l’espai de domini públic maritimoterrestre i amnistia una desena de municipis de la costa espanyola. Diferents organitzacions ecologistes han denunciat l’arbitrarietat de la nova legislació i els possibles beneficis per a l’explotació en mans del sector privat.

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va situar Miguel Arias Cañete al capdavant del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient l’any 2011. Cañete ja havia estat ministre del mateix ram durant el segon Govern de José María Aznar. Els negocis petroliers i immobiliaris del mateix Cañete van provocar reaccions crítiques per part del moviment ecologista arreu de l’Estat. Un dels seus objectius era frenar l’anunciat canvi de la Llei de costes i, per això, es va crear la plataforma en defensa de la llei No a Costa Nostra, que va arribar a aglutinar més de 200 organitzacions. Una d’aquestes organitzacions, Greenpeace, va publicar al desembre de 2012 una investigació sobre els possibles interessos del sector privat al darrere de l’actual Llei de costes sota el títol Amnistia a la destrucció. La investigació denuncia diferents polítics i empresaris espanyols, vinculats al PP, com a principals beneficiaris de la reforma.

Arias Cañete va compatibilitzar el càrrec de diputat a l’oposició amb els seus negocis en el sector privat. Com a ministre, hi va haver de renunciar. Segons el diari digital elplural.com, l’aleshores diputat tenia accions de la petroliera Ducar SL i de Petrologis Canarias SL, empresa que va presidir fins al 22 de desembre de 2011 i de la qual posseeix, segons Greenpeace, fins a 85.349 participacions valorades en més de 165.120 euros. El seu cunyat, Miguel Domecq Solís, és l’actual president de les dues petrolieres en substitució de Cañete.
El ministre també ha estat conseller de diferents empreses involucrades en la promoció i la inversió en habitatges. L’any 2009 va ser nomenat conseller de Bami Newco, immobiliària presidida per l’empresari Joaquín Rivero. Bami Newco va ser fundada després de la separació de Metrovacesa, la immobiliària més important de l’Estat, segons apunta l’informe de Greenpeace. Metrovacesa està vinculada a sectors del Partit Popular. Arias Cañete va coincidir allà amb empresaris com Joaquín Rivero o Ignacio Martínez del Hierro, marit de María Dolores de Cospedal. Cañete diu adéu a la potent Bami tot just abans d’assumir la cartera ministerial, però es reserva una acció a l’empresa. Greenpeace, però, segueix denunciant les relacions i els interessos del ministre vinculant-lo a empreses amb interessos al litoral de la Península i de les Canàries.

Matutes, l’empresari d’Eivissa
“És una llei en la qual jo mateix hi he treballat molt”, va declarar Abel Matutes, exministre d’Exteriors durant el Govern d’Aznar i propietari del Grupo Matutes, després de l’aprovació de l’actual Llei de costes. La norma inclou un nou apartat que preveu que “aquells terrenys inundats artificialment i controladament com a conseqüència d’obres o instal·lacions realitzades a aquest efecte i que estiguessin destinats a activitats de cultiu marí o a salines marítimes s’exclouen del domini públic maritimoterrestre, encara que siguin naturalment inundables”. Aquest punt va beneficiar els interessos de Matutes a l’illa d’Eivissa. A part d’exministre, la carrera de Matutes es completa amb el seu càrrec com a vicepresident del Consell de Turisme de la patronal CEOE. A més a més, Matutes és el president de la Taula de Turisme, un lobby format per diversos empresaris vinculats al sector que defineixen la seva actuació “amb la intenció d’aportar una eficaç i positiva acció d’influència en favor del turisme”.
El Grupo Matutes, una societat amb interessos hotelers i projectes de golf prop de les salines d’Eivissa, va crear l’any 1981 Cupimar (Cultivos Piscícolas Marinos), una empresa dedicada a l’aqüicultura a la badia de Cadis. Segons indica l’organització Greenpeace al seu informe, en l’actualitat aquesta empresa gaudeix de concessions a 25 anys a les salines de la badia que passarien a ser de la propietat del Grupo Matutes gràcies a l’actual Llei de costes. Una altra empresa, Cultivos Marinos Pitiusos SA, té la titularitat del subarxipèlag dels illots de Ponent a Eivissa, declarats Reserva Natural, formats per sa Conillera, s’Espartar, s’illa des Bosc i ses Bledes. La resta de les illes són propietat d’importants empreses immobiliàries d’arreu d’Europa amb interessos per edificar, ja que, com apunta l’informe de Greenpeace, “la franja de la costa és prou sucosa per donar via lliure als interessos empresarials”. Cal esperar, però, fins al desenllaç d’aquesta relació entre les illes propietat del Grupo Matutes i l’actual Llei de costes. En l’actualitat, Matutes duu al cap un “pla d’excel·lència” faraònic a l’illa d’Eivissa que ell mateix ha comparat amb el projecte d’Eurovegas i que pretén ubicar a l’àrea perifèrica de protecció del Parc Natural de ses Salines.
Abel Matutes Juan nasqué a Eivissa l’any 1941, fill del polític i comerciant Pedro Matutes. Aviat, però, va arribar a Barcelona per cursar estudis empresarials i formar-se com a advocat a la Universitat de Barcelona i, fins i tot, va arribar a jugar com a profes-sional al planter de l’RCD Espanyol de Barcelona. Anys més tard, després de créixer en el sector empresarial, Matutes va arribar a la política. L’any 1996 entrà al Govern de José María Aznar com a ministre d’Exteriors fins a l’any 2000. Abans havia estat diputat a les Corts Generals per Balears des del 1982 fins al 1985. També ha estat senador per Eivissa a la mateixa cambra durant el període 1977-1982. Finalment, Matutes va ocupar un escó com a eurodiputat al Parlament Europeu de 1994 a 1996. Fins i tot, va ser alcalde d’Eivissa l’any 1970.
Matutes no és l’únic polític i empresari vinculat al Partit Popular que sortirà beneficiat de la nova Llei de costes. Gabriel Cañellas Fons, que va ser president del Govern balear entre el 1983 i el 1995, també es va decidir per compaginar els negocis del sector privat amb la carrera política dins del Partit Popular. Va ser imputat pel cas Túnel de Sóller per prevaricació i suborn en l’adjudicació de les obres tot i que en va sortir absolt perquè el cas va prescriure. En l’actualitat, és el president de Salinera Española SA, una societat propietària de les salines d’Eivissa i de les salines de San Pedro del Pinatar, a Múrcia. L’objecte social de l’empresa, segons recullen ells mateixos, és “l’explotació de les salines, venda i comercialització de productes que dimanen de l’activitat descrita; adquisició, arrendament, alienació de finques rústiques i urbanes, urbanització, parcel·lació de terrenys i construcció d’obres”. En definitiva, una empresa que es dedica a tots els negocis d’explotació possibles al llarg de tota la costa balear.
Del capital de Salinera Española neix Ibifor SA, una altra empresa que posseeix la major part dels terrenys que envolten les salines d’Eivissa i els llacs saliners al nord de Formentera que amb l’actual llei deixen de formar part del domini públic i perden els 100 metres de perifèria de protecció. L’illa de Formentera també queda amnistiada i queda fora del domini públic amb una disposició addicional al text legal “a causa de l’especial configuració geològica de l’illa”. Aquest apartat significa el retorn a mans privades de totes aquelles propietats bloquejades per la delimitació de 1988. El principal empresari de l’illa de Formentera és Gabriel Cañellas, propietari de les principals salines de l’illa i part interessada en la resolució final de la normativa. Cañellas ha recuperat la propietat i lliure disposició i explotació dels territoris saliners que gestionen Salinera Española SA i Ibifor, on s’emplacen desenes d’habitatges antics o negocis de restauració.
Altres poblacions dels Països Catalans han estat amnistiades amb la reforma de la llei. Platja d’Aro i Empuriabrava (Baix Empordà), Oliva (Safor), Xilxes (Plana Baixa),
la serra Grossa (litoral de la ciutat d’Alacant) i el port de Santa Pola (Baix Vinalopó) i, a petició expressa de Convergència i Unió, la part costanera de Sitges (Garraf). El ministeri ha exclòs els municipis anteriors del domini públic maritimoterrestre al·legant que “no tenia cap sentit que zones bastant poblades i consolidades durant dècades siguin propietat de l’Estat”.

La urbanització, el cavall de Troia del litoral
L’article 18 de la nova Llei de costes preveu la possibilitat de legalitzar les urbanitzacions sobre un terreny d’una maresma o dels passeigs marítims construïts en domini públic immediatament després de la vora del mar. Segons apunta l’informe de Green-peace, aquesta disposició és un “truc utilitzat al llarg del litoral de tot el país”.
La platja de la Patacona, a Alboraia (Horta del Nord, a València), és un exemple del que ha comportat el fenomen de la urbanització al País Valencià. Segons l’Associació de Veïns de la Patacona, la ribera del mar abans era ocupada per petites barraques i baixes finques de pescadors. En l’actualitat, és ocupada per multitud d’apartaments destinats a ser explotats a l’estiu. El 1994, una ordre ministerial aprovava la platja de la Patacona com a territori de domini públic, de manera que protegia la zona de la ferotge construcció. Abans, el 1991, durant el mandat de l’alcalde del PP Manuel Álvaro s’aprovà el Pla general d’ordenació urbana per a la construcció d’un passeig marítim a la Patacona. Al llarg de la primera dècada del segle XXI, el grup municipal del PP a Alboraia ha intentat aconseguir que la zona de protecció hagi de situar-se tot just al darrere del passeig marítim, facilitant, així, l’expansió de la construcció a la ribera.
La cadena de fets poc esclaridors i transparents de l’Ajuntament va permetre que un empresari del sector de la construcció en sortís beneficiat aconseguint diferents llicències d’obres en terrenys públics. Juan Bautista Soler és un dels empresaris valencians més beneficiats dels efectes de la bombolla immobiliària a Espanya, segons indica l’informe de Greenpeace. És el propietari de Lasho, la immobiliària promotora dels 10 edificis situats de forma il·legal a la platja de la Patacona. A més a més, a través de la mercantil Mercado de Construcciones e Inmobiliaria, Lasho va aconseguir aixecar al darrere dels 10 edificis anteriors 1.500 habitatges més al llarg de tota la costa, com assegura l’informe de l’organització ecologista.

Com es connecten els protagonistes de la Llei de costes?
Al llarg de la història de les immobiliàries espanyoles trobem dues societats que marquen un abans i un després en el sector de la construcció. Metrovacesa va ser l’empresa immobiliària més gran de l’Estat espanyol. Aquesta companyia va absorbir el 2003 la constructora Bami. En el període de Metrovacesa, Bautista Soler fa amistat amb Joaquín Rivero, i també comparteixen consell d’administració amb Ignacio López del Hierro, actual marit de María Dolores de Cospedal. El 2007, Bautista inicia una lluita interna pel control de Metrovacesa que significa la reaparició de Bami renovada com a Bami Newco en un intent de convertir-la en una empresa independent. Finalment, López del Hierro es converteix en el vicepresident de Bami aconseguint alhora un 25% de les accions de Metrovacesa. En l’actualitat, el marit de De Cospedal és conseller de Gecina i de Bami Newco.
Aquests episodis mostren, segons Greenpeace, l’avinença entre els polítics populars i els magnats del sector de la construcció. L’any 2008, Arias Cañete entra a formar part de Bami Newco com a conseller, al costat de López del Hierro, Rivero i Soler. Tres anys més tard, al desembre de 2011, Cañete abandona la societat immobiliària renunciant al seu càrrec per entrar a formar part del Govern de Mariano Rajoy com a ministre d’Agricultura i Medi Ambient.

El context de l’elaboració de la llei
El 29 de maig de 2013 entrava en vigor la nova Llei de costes aprovada, únicament, pels vots del Partit Popular i amb l’abstenció del grup de Convergència i Unió, per modificar la llei anterior. Segons Arias Cañete, així “s’evitaran noves construccions al litoral espanyol i es comptabilitzen tots els usos mediambientals, econòmics i socials amb equilibri”. La llei ha estat descrita a l’informe de Greenpeace com un assalt al domini públic maritimoterrestre. El text relaxa els nivells de protecció de la ribera marítima “en favor de l’ocupació i de les activitats econòmiques”, segons l’informe de l’organització ecologista, i disminueix la servitud de protecció de 100 metres a 20 metres. La portaveu de Greenpeace en la campanya per la defensa de la costa, Pilar Marcos, assegura que es tracta d’una normativa feta a mida “pel criteri dels amics que han tingut accés a l’esborrany del seu disseny”.
Cap organització ambiental o científica, segons Greenpeace, no ha tingut participació en el text, ni tan sols aquelles que formen part del Consell Assessor del Medi Am-bient, l’òrgan de consulta del Govern en aquesta matèria. “És una legislació que no atén les demandes de la comunitat científica i dels grups ecologistes, és totalment hermètica”, assenyala Marcos dins l’informe Amnistia a la destrucció. Els membres del Consell Assessor només van tenir accés a l’esborrany el dia que es va presentar al davant del Consell de Ministres al mes de juliol. A més, Marcos destaca que la CEOE (Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials) va acceptar el text en la seva primera versió, i això els fa pensar que “els empresaris van poder participar en l’elaboració”.