Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Diumenge l’ONU llençava un crit d’alerta global per tal d’emprendre mesures dràstiques urgents per tal de frenar les pitjors conseqüències del canvi climàtic. Dilluns, de tots els diaris del país, només El Periódico i La Vanguardia ho incloïen en portada, el primer com a titular principal i el segons en un format més reduït. A Madrid, tant sols El País ho mencionava –i en petit- a la primera plana.

Aquesta succinta anàlisi podria servir per reforçar una de les conclusions a les quals ha arribat l’estudi “Les incerteses del canvi climàtic en els diaris espanyols”, publicat al Journal of Science Communication. Segons les autores –les investigadores Carolina Moreno i Emilia Lopera- “l’edat d’or” de les informacions sobre el canvi climàtic va coincidir amb la pel·lícula de l’ex-vicepresident estatunidenc, Al Gore, “An Inconvenient Truth”, amb premis Nobel i Oscar inclosos; la cimera del Panell de les Nacions Unides sobre el Clima (IPCC en les seves sigles angleses) celebrada a València i la creació de les comissions parlamentàries sobre el tema a l’Estat espanyol.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Tot això va succeir entre 2005 i 2007, moment en que les notícies publicades entorn el canvi climàtic van arribar al seu clímax. Després va arribar la crisi i l’interès informatiu en el tema va desplomar-se. El període analitzat acaba el 2010, quan les notícies publicades ja es trobaven als nivells de 2003, però des de llavors la situació encara podria haver empitjorat.

L’informe analitza les pàgines de Levante, a més de les dels madrilenys El País, ABC i El Mundo i el rotatiu econòmic Expansión. Entre les seves conclusions es poden trobar algunes de fredes i altres de calentes per a la premsa.

Entre els aspectes positius es destaca que s’ha informat molt correctament de les conseqüències del canvi climàtic i també que en general se n’ha destacat l’origen antropogènic, encara que en aquest sentit cal matisar que la majoria d’articles (51%) no es feia referència a la qüestió front el 41% que sí. L’altre 8% es reparteix entre els articles que ho atribueixen a causes naturals o, com a mínim, barrejades naturals i humanes. Xifres que podrien ser suficients per a que fins a un 31% dels ciutadans de l’Estat espanyol cregui que no hi ha consens científic sobre l’origen del canvi climàtic, una xifra més propera a la dels EUA –país on les tesis negacionistes són més fortes- que, per exemple, la de l’Estat francès.

Encara que Emilia Lopera, citada per la revista Materia, cregui que no pugui posar-se tota la culpa en els mitjans a l’hora d’explicar aquestes xifres, cal destacar que fins a un 29% de les notícies d’Expansión i un 17% d’El Mundo, posaven en dubte les causes humanes del canvi climàtic, un tema sobre el que hi ha un absolut consens científic.

Aspectes negatius

La principal mancança de la cobertura del fenomen, conclou l’informe, és la manca d’informació sobre les causes (9% dels articles), possibles solucions (12%) i els responsables (1%), siguin aquests empreses, països o persones. Una mancança que impedeix fer-se una idea contextualitzada del problema i que dificulta la presa de decisions encaminades a frenar l’increment de gasos d’efecte hivernacle.

Una enquesta de 2011 destacava que mentre un 32% de les persones es consideraven ben informades sobre les conseqüències del canvi climàtic, només un 2% ho trobava respecte les possibles solucions.

Lopera també crítica cert alarmisme en la cobertura mediàtica, ja que considera que “encara que sembli que aquestes informacions serveixen per conscienciar, en realitat activen en el lector un mecanisme psicològic contraproduent, ja que se sent superat, incapaç de fer res, com un destí inevitable”.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019