Els terratrèmols originats pel projecte Castor a la costa de Vinaròs han fet saltar les alarmes al Bages, on Gas Natural té la intenció de construir un magatzem de gas subterrani de característiques similars. El projecte, que té l’aval del Govern però està pendent de l’aprovació definitiva per part del Ministeri d’Indústria, consisteix en la creació de vuit cavitats per emmagatzemar-hi gas al subsòl salí d’uns terrenys situats al terme municipal de Balsareny. El nou magatzem es crearia a partir de la injecció d’aigua i, un cop acabat, tindria un volum suficient per cobrir tota la demanda de gas natural a Catalunya durant 14 dies. El Govern considera que és “una infraestructura estratègica”, mentre que grups ecologistes i alguns ajuntaments i partits manifesten la preocupació pels possibles efectes sísmics, pels riscos ambientals i per quin serà l’origen del volum d’aigua necessari per fer la nova infraestructura.

El projecte del magatzem de gas a Balsareny neix l’any 2008, arran d’unes prospeccions de Gas Natural a la recerca d’hidrocarburs en un espai conegut per les Pinasses. Els resultats van ser negatius, però l’empresa va constatar la idoneïtat geològica de la comarca per allotjar instal·lacions subterrànies d’emmagatzematge. Els impulsors de la iniciativa assenyalen que el projecte suposarà una inversió d’entre 300 i 350 milions d’euros i l’expectativa de la creació de 200 llocs de treball durant la construcció i 40 d’estables durant els 40 anys de vida útil de la infraestructura

Tanmateix, no tothom veu amb bons ulls el projecte del magatzem de gas. Vista l’experiència del Castor, alguns agents socials i polítics del territori demanen extremar les precaucions, més tenint en compte que hi ha falles actives a la zona. És realment estratègic per al país disposar d’aquesta infraestructura? D’on provindran els 50 hectòmetres cúbics d’aigua necessaris? Quines mesures es prendran per evacuar les salmorres, i qui les pagarà? S’ha après la lliçó del Castor i es faran els estudis d’avaluació de risc sísmic i geològic pertinents? Aquestes són les preguntes que es plantegen al Bages, una comarca que coneix i pateix els efectes de la indústria d’extracció i explotació de potassa. Després de sis anys d’estudis i tràmits, ni l’empresa ni el Govern no hi han donat resposta.

Estratègic, per a qui?
Gas Natural i el Govern català coincideixen en la necessitat de disposar d’aquesta infraestructura, un element de caràcter “estratègic” per fer front “a problemes d’abastiment i d’oscil·lacions en el preu”. Tot i que el Departament d’Empresa i Ocupació admet que Catalunya té “una posició privilegiada” d’abastiment de gas per la planta regasificadora del port de Barcelona i les connexions amb la resta de la Península, recorda que la normativa obliga a disposar d’un volum de gas suficient per cobrir un nombre determinat de dies de consum.
Tot i això, la planificació energètica és competència del Ministeri d’Indústria i no de la Generalitat. I, el passat 4 de febrer, el Ministeri va establir que entre l’abril de 2014 i el maig de 2015 s’haurà de disposar de 26.281 gigawatts hora per fer front a 30 dies de consum, un subministrament que ja garanteixen els magatzems actuals. Tal com la Generalitat reconeix en el Pla de l’energia i el canvi climàtic, el Ministeri no inclou el magatzem de Balsareny entre les infraestructures estratègiques previstes en la planificació dels sectors de l’electricitat i del gas 2008-2016, com tampoc no ho fa en l’esborrany 2012-2020. Empresa i Ocupació assenyala que la inclusió o no del projecte en la nova planificació “sens dubte en condicionarà la viabilitat”. Des del punt de vista administratiu, Gas Natural espera des del juny de 2012 que el Ministeri aprovi la concessió d’explotació del magatzem i, si bé fa dos anys preveia iniciar les obres durant el 2014, en aquests moments evita pronunciar-se sobre cap data.
Sense menystenir la importància del projecte, l’alcalde de Balsareny, Jaume Rabeya (CiU), creu que la generació de llocs de treball “pot ser molt elàstica”. Rabeya se centra a exigir garanties sobre la seguretat del magatzem i reclama “màxima transparència” i “veure el projecte”, una petició que ja va fer fa un any i mig. Comparteix aquesta opinió l’alcalde de Navàs, Jaume Casals (CUP), la població que, sense gaudir dels possibles beneficis en forma d’impostos, seria la més propera a la instal·lació. Casals ho veu com “un projecte estratègic d’una empresa privada” i subratlla que el magatzem suposaria la creació d’un hub per afavorir els intercanvis de gas al sud d’Europa, especialment quan estigui enllestit el gasoducte Midcat (Martorell-Hostalric-Figueres, aturat per ara a Hostalric), que connectaria amb l’Estat francès.
De retruc, el magatzem també beneficiaria Iberpotash, l’empresa minera més important de Catalunya i filial de la multinacional israeliana ICL. Iberpotash té una concessió prèvia d’explotació minera sobre els mateixos terrenys de Balsareny. Davant d’aquest conflicte d’interessos, la Llei del sector d’hidrocarburs determina que qualsevol activitat que es dugui a terme en aquest sòl no ha de pertorbar l’activitat minera i, per tant, ha de tenir l’autorització de l’empresa extractora. Per a Gas Natural, era imprescindible aconseguir que Iberpotash no s’oposés a la construcció del magatzem, i ho ha aconseguit signant-hi un conveni de col·laboració del qual no es coneixen els detalls, ja que està subjecte a una clàusula de confidencialitat.

D’on sortirà l’aigua?
En cas que el projecte tiri endavant, un dels aspectes que més preocupen és d’on s’extraurà la gran quantitat d’aigua que es necessita per dur-lo a terme, ja que les cavitats per acollir-hi el gas es crearien per injecció de pressió al subsòl. Gas Natural i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) calculen que per donar forma a aquestes cavitats serà necessari injectar-hi durant un període de 10 anys 160 litres per segon, cosa que suposa uns 5 hectòmetres cúbics anuals d’aigua. El volum total d’aigua emprada en l’operació s’aproparia als 50 hectòmetres cúbics (un 26,5% més que el consum de tot Manresa durant un any). Emprant una mesura més gràfica, la xifra suposa la meitat del pantà de la Baells. A més, un cop utilitzada per fer-hi les cavitats, l’aigua, carregada amb 280 grams per litre de sal, s’haurà de canalitzar fins al mar.
Ara com ara no és clar d’on sortirà l’aigua per fer possible l’obra, però a priori hi ha dues opcions: captar-la directament del Llobregat (a través de la canalització de la séquia de Manresa) o fer servir les aigües tractades per les depuradores d’Abrera o de Manresa. Quan Gas Natural va iniciar els tràmits per dur a terme el projecte, durant el segon Govern tripartit, l’Agència Catalana de l’Aigua va descartar totalment fer servir l’aigua del Llobregat i va inclinar-se per captar-la d’una de les dues depuradores i bombar-la fins a Balsareny. Segons un informe de l’ACA al qual ha tingut accés l’anuari mèdia.cat, al febrer de 2010 l’empresa es decantava per l’opció de la depuradora de Manresa i acceptava fer-se càrrec d’un 50% de les obres necessàries per a la captació d’aigua i la reforma del col·lector de salmorres, valorades en 148,34 milions d’euros.
Tanmateix, amb el retorn de CiU a la Generalitat al desembre de 2010, l’empresa va iniciar els contactes de bell nou per trobar una opció d’aigua més econòmica. Així, el 4 de juliol de 2012, el Govern modificava el projecte de reforma del col·lector de salmorres previst entre Cardona-Balsareny i Abrera per incloure-hi “una nova incorporació de 160 litres per segon de salmorra”, i “la captació d’aigua de la séquia de Manresa a Balsareny”. El mateix dia també es reunia el Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua (CUSA), òrgan d’assessorament de l’ACA, per emetre un dictamen sobre la incorporació a la planificació hidrològica d’aquesta obra. En el dictamen, el CUSA es queixa de falta d’informació i manifesta la dificultat d’emetre “una decisió raonada”. Joaquim Pérez, representant d’Ecologistes en Acció en la reunió, denuncia que tota la informació que s’hi va donar va ser “de veu” i que no hi van ser informats en cap moment de quins serien els punts de captació d’aigua. Malgrat el dictamen del CUSA i que la mateixa Direcció General de Qualitat Ambiental va alertar que captar l’aigua de la séquia de Manresa “no s’ajusta als objectius i principis de gestió establerts en la legislació”, el fet és que el 19 de febrer de 2013 es va aprovar un acord de Govern per incorporar les obres associades al projecte de Balsareny a la planificació hidrològica.
Tres mesos després, Gas Natural conclouria que la depuradora de Manresa està situada “massa lluny de la zona del projecte” i que la “solució d’aigua adoptada” és la captació de la séquia. Amb tot, ni el Departament de Territori i Sostenibilitat, ni l’Agència Catalana de l’Aigua ni Gas Natural no han volgut fer declaracions sobre aquesta qüestió argumentant que es tracta d’un projecte en estudi. Fonts del sector de l’Administració pública de l’aigua afirmen que captar aigua de la séquia contravé a la Llei 4/90, de creació d’Aigües Ter Llobregat, i consideren “un luxe inconcebible permetre que Gas Natural utilitzi aquesta aigua per dissoldre sal”.

Un nou col.lector de salmorres
L’altre problema ambiental que planteja el magatzem de gas és l’evacuació de les salmorres resultants de l’operació. Un cop injectada l’aigua al subsòl salí, es produirà un residu de 160 litres per segon de salmorra amb 280 grams de sal per litre –set vegades més que l’aigua del Mediterrani–, que s’haurà de canalitzar per dur-la fins al mar.
Aquesta nova incorporació de salmorres a les que ja produeixen altres indústries de la zona fa imprescindible, segons totes les fonts consultades, la construcció d’un nou col·lector entre Cardona-Balsareny i Abrera. Tot i que el projecte del col·lector està redactat des del 2006 i l’obra és considerada urgent des del 2010, no hi ha previsió de quan s’executarà.
El cost de l’obra està valorat en uns 105 milions d’euros, però no és previst en els pressupostos de la Generalitat per al 2014. En resposta a preguntes parlamentàries d’ICV sobre aquesta qüestió, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, condiciona les obres del col·lector “a les disponibilitats pressupostàries”. En aquest sentit, Laura Massana, diputada sallentina d’ICV, demana que l’empresa n’assumeixi els costos, ja que “al segle XXI no pot haver-hi empreses que no internalitzin els riscos ambientals”. Si bé la proposta de Gas Natural l’any 2010 implicava el finançament d’un 50% del col·lector, en aquests moments no hi ha una resposta oficial sobre quin percentatge hi hauria d’aportar l’empresa. L’alcalde de Navàs, Jaume Casals, apunta que l’ACA estaria disposada a pagar un 75% del nou col·lector, i denuncia que sigui justament arran d’una necessitat d’un privat que es trobi finançament per a una infraestructura reivindicada durant anys. En una comarca on la indústria de la potassa acumula més de 60.000 milions de tones de residus als runams salins (muntanyes de restes del procés d’extracció) i que pateix abocaments que provoquen la salinització de fonts, de rius i d’aqüífers, amb greus danys en l’agricultura i la vegetació de ribera, l’autorització de nous projectes que incrementen els residus salins hi és vista pels col·lectius ecologistes com la gota que pot fer vessar el got.

La lliçó del Castor
Més enllà dels problemes ambientals de l’aigua i del tractament de les salmorres, el tercer dubte que planteja el magatzem subterrani és el risc que, tal com ha passat a l’Ebre amb el Castor, hi pugui haver moviments sísmics, a més d’avaluar la seguretat de la instal·lació un cop estigui en funcionament.
Josep Maria Mata-Perelló, doctor en geologia i catedràtic de geologia i mineralogia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), explica que, a diferència del Castor, en el cas de Balsareny, es treballaria a menys profunditat (900 metres), i això faria que el gas s’hi injectés amb menys pressió. Tot i considerar que el risc sísmic pot ser “poc important” i que les característiques del terreny fan que la zona sigui “una de les millors de la comarca”, recorda que, al contrari del que s’ha dit en algunes ocasions, “sí que hi ha falles actives a la zona”. Assenyala, en concret, la falla del Guix, situada al sud dels terrenys del magatzem, que a l’octubre de 2006 va ser l’epicentre d’un terratrèmol suau però perceptible en superfície d’1,8 graus a l’escala de Richter. És per això que recomana que es facin estudis sísmics a càrrec d’una entitat al marge de Gas Natural, com, per exemple, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Mata-Perelló assegura que Gas Natural va fer un primer contacte amb el Departament de Mineria i Recursos Naturals de la UPC perquè participés en els estudis tècnics i ambientals del projecte al juliol de 2012, però fins ara no n’ha tornat a tenir notícies.
Gas Natural assegura que els magatzems en cavitats salines “no suposen cap risc per a la població”. Tret d’Alemanya, les opcions més utilitzades pels països europeus per a aquesta mena d’infraestructures són els aqüífers o els jaciments esgotats. Als Estats Units, amb més de 400 magatzems subterranis, només un 7% es troba en cavitats salines, i en aquestes instal·lacions s’han registrat una desena d’incidents, entre fuites i explosions, que en la meitat dels casos han provocat víctimes mortals o ferits greus. La més recent és l’explosió del magatzem de Yaggy a Hutchinson (Kansas), l’any 2001, on van morir dues persones. John M. Hopper, director general de l’empresa promotora del magatzem de Yaggy, subratlla que a les cavitats salines cal tenir en compte que “la fallada d’una sola peça pot provocar una pèrdua catastròfica”.

El Parlament hi posa condicions
Amb l’alarma generada per l’experiència del Castor, el Parlament i el Consell Comarcal han volgut anticipar-se i posar condicions per garantir que, si el projecte tira endavant, es faci amb les màximes garanties ambientals i per a la població. El 29 de gener de 2014, tots els grups parlamentaris van aprovar una resolució en la Comissió de Territori i Sostenibilitat en què es demanava al Govern “un estudi sísmic i geològic que asseguri que no hi haurà cap risc de moviments a la zona” i que no autoritzi el projecte si no preveu “un sistema segur d’evacuació de les salmorres” i si no es construeixen les cavitats amb “aigua residual o reutilitzada”, descartant així la possibilitat de captar l’aigua de la séquia.
L’aprovació de la resolució del Parlament ha tranquil·litzat el conseller comarcal de Medi Ambient, Xavier Codina (ERC), que veu interessant disposar d’aquesta infraestructura en el context d’una Catalunya independent, però la condiciona als riscos ambientals i sísmics. Per la seva part, el Consell Comarcal també ha instat el Govern a demanar un estudi de perillositat sísmica fet per un organisme independent.
Malgrat la resolució del Parlament, Ecologistes en Acció s’estima més no abaixar la guàrdia davant la possibilitat que, arribat el moment d’autoritzar el projecte, el Govern decideixi fer-ho encara que no es compleixin les condicions establertes per la cambra. A preguntes de l’Anuari Mèdia.cat Gas Natural ha declinat respondre si, al seu entendre, els criteris de la resolució afecten la viabilitat del projecte.
En aquest context d’incerteses i de manca d’informació a la població, tant Josep Puig, enginyer industrial expert en tècniques energètiques, com Josep Maria Mata-Perelló apel·len al Conveni d’Aarhus sobre accés a la informació, participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient, i invoquen el dret a decidir, també en aquest àmbit. Reclamen donar a la població la informació necessària per jutjar, i obrir un procés participatiu perquè siguin Balsareny i els pobles de la rodalia qui decideixin si hi pesen més els avantatges o els inconvenients i si els convé, o no, que es construeixi el magatzem de gas subterrani.