Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La recuperació de la tradició periodística catalana estroncada per la guerra i la dictadura va prenent volada en els darrers anys. Noms oblidats com Eugeni Xammar, Irene Polo, Just Cabot o Josep Maria Planes van tornant a sonar poc a poc gràcies a diferents iniciatives socials, periodístiques o editorials.

Ara, però, també ha aparegut una iniciativa que mira de recuperar-ne la tradició fotoperiodística, un ric llegat d’informadors gràfics, la majoria dels quals van veure uns treballs professionals de primer ordre estroncats per l’exili, la repressió, la censura i les prohibicions de continuar l’ofici als qui havien estat els autèntics “inventors” de l’ofici.

En format web, el projecte Reporters Gràfics, mira d’acostar al públic en general –no només investigadors o historiadors- els noms, publicacions i imatges que van marcar una època en el fotoperiodisme català d’entre 1900 i 1939.

Navegant pel web es poden descobrir les biografies d’Alejadro Antonietti, Josep Badosa, Gabriel Casas, Carlos Pérez de Rozas o Josep Maria de Segarra. També es poden ressegui les trajectòries d’algunes de les publicacions que van introduir la informació gràfica a Catalunya i l’Estat espanyol, seguint les modes que començaven a dominar Europa. Diaris com ABC o Diario de Barcelona, setmanaris com Estampa, Imatges, Tribuna Catalana o Ilustració Catalana, revistes satíriques com la Campana de Gràcia o Cu-Cut o premsa esportiva com Stadium van ser les pioneres a l’hora d’incloure fotografies i il·lustracions a les seves pàgines, i en alguns dels casos van col·laborar-hi alguns dels artistes i fotògrafs més reconeguts de la seva època.

Reporters Gràfics és una evolució del projecte de recerca La imatge velada, impulsat per l’Observatori de la Vida Quotidiana. Al web es presenta el projecte com una “exhumació col·laborativa de la memòria gràfica de Catalunya”, ja que en molts casos s’ha hagut de recórrer als arxius particulars de les famílies dels propis fotògrafs, davant la destrucció i incautament d’arxiu per part de les autoritats franquistes i l’oblit generalitzat de la seva feina.

Per això, el gruix de les imatges que es poden veure al web són inèdites i fruit d’una investigació que ha transcorregut per “territoris verges o quasi verges”.

Encara en construcció, els impulsors del projecte tenen programat anar ampliant la base documental i materials gràfics del portal.