Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Diumenge passat l’Església Catòlica canonitzava els seus antics pontífexs Joan XXIII i Joan Pau II davant centenars de milers de persones i un intens seguiment mediàtic. És normal que l’Església, com qualsevol altra organització, reti homenatge a aquelles persones que consideri importants, inclosos els seus antics dirigents. El problema és que per als distingits amb una canonització  se’ls ha de “demostrar” la realització d’un “miracle”, és a dir un “fet extraordinari que no es pot explicar per causes naturals i és atribuït a causes preternaturals o a Déu mateix”, segons la primera accepció del DIEC.

Pot semblar increïble que mitjans generalistes informin –avui en dia- de la realització de miracles amb normalitat, com si es tractessin de fets provats i sense cap ombra d’ironia o de dubte, però això és el que han fet diversos diversos diaris dels Països Catalans en aquesta ocasió, això sí, amb matisos.

Dels diaris impresos a Barcelona, València i Palma, qui ha anat més lluny és La Vanguardia, que fins i tot publica una peça titulada “El miracle de Joan Pau II: un aneurisma desaparegut”, on s’explica que “el Vaticà admet que Floribeth Mora va curar-se després de patir un diagnòstic irreversible durant la canonització de Karol Wojtila”. A la resta de l’article –que en cap moment cita fonts mèdiques o independents- s’assegura que Mora va recuperar-se després de “sentir una veu que li deia ‘Aixeca’t, estàs curada’”.

També a la crònica de l’acte disponible a l’edició digital del rotatiu del Grupo Godó, s’explica que “el procés per a la seva beatificació i posterior canonització ha passat per tots els requisits, entre ells el dels dos miracles realitzats per la seva intercessió”. Més endavant, i referint-se a Joan XXIII, s’especifica que va accelerar-se el procés de canonització “sense que s’hagués comprovat encara el segon miracle necessari per a ser sant”. Altre cop s’obvia la cita de fonts independents i no s’explica per quin motiu es demostra la veracitat d’un miracle a banda de la decisió unilateral i subjectiva de l’Església.

Els altres diaris analitzats –excepte Levante i Diario de Mallorca, que eliminen qualsevol referència als miracles- també descriuen amb normalitat aquests fets que haurien de ser descrits com realment extraordinaris.

Las Provincias i El Periódico es refereixen al tema de forma pràcticament calcada que La Vanguardia, ja que de fet publiquen el mateix article d’EFE, encara que la capçalera valenciana, a més, inclou una curació “miraculosa” de 1966 atribuïda a Joan XXIII.

Més moderats es presenten El Punt Avui i Última Hora, que passen més de puntetes sobre el tema i inclouen paraules com “atribuït” o “considerat” que podrien ser un intent de restar-li veracitat a aquestes suposades curacions inexplicables, encara que tampoc entren a posar-les en dubte de forma explícita.

Finalment l’Ara és qui més distància posa amb els fets sobrenaturals, referint-se als miracles com a “possibles” o “invocats”. En l’explicació més detallada del cas de Mora s’hi refereix com una “curació considerada ‘inexplicable’”.

800.000 persones?

Tampoc ha estat posada en dubte la xifra oficial de persones que van seguir en directe la canonització des dels carrers de Roma, que fonts vaticanes van xifrar en 800.000 persones. Només uns càlculs senzills d’espai i densitat permetrien reduir aquesta xifra a, com a mínim, la meitat, tal com s’assenyala des del blog Mala Prensa.