El Gran Germà

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aquests dies, la capital de Massachusetts ha sortit a les portades arran de les anomenades “gravacions de Boston”, els enregistraments que han provocat la detenció de l’històric líder del Sinn Fein, Gerry Adams. Vet aquí com una entrevista feta a Boston ara fa deu anys –i sobre uns fets succeïts el 1972- pot trasbalsar la Irlanda del Nord d’avui! Paradoxa? Són els temps que ens toca viure, on la velocitat de la informació s’accelera cada cop més provocant estralls de tota mena, com aquests insospitats salts temporals! La màquina del temps ja és aquí!

Però Boston no només és notícia per les gravacions dels jesuïtes del Boston College. Boston té un alcalde, Michael Bloomberg, que s’ha fet instal·lar a l’alcaldia dues pantalles que monitoritzen les trucades al servei d’emergències, el funcionament dels transports públics, el ritme dels operaris de les obres públiques, les sortides de les brigades d’obres, etc, etc… I tot plegat vinculat a un seguiment constant del glatir ciutadà a través del twitter. Control directe i instantani des del despatx de l’alcaldia. Un control que s’afegeix al policial, que compta amb centenars de càmeres de trànsit i de vianants. Una fal·lera pel control que ve de lluny, però que d’ençà del 2001 s’ha accelerat exponencialment i expansivament fins al punt que, sense que ens n’haguem adonat, ja ha arribat a casa nostra.

A Barcelona fa temps que hi ha desenes de càmeres als carrers i als semàfors, que s’afegeixen als milers de càmeres de seguretat d’entitats privades, que també capten els vianants que hi passen per davant. Ara fa quatre anys, va ser notícia Mollet del Vallès per col·locar de cop i volta 32 càmeres de videovigilància al carrer. De 0 a 32, poca broma! A Lleida aquesta setmana s’ha fet pública una dada impactant: cada dia són multats 50 conductors gràcies a les càmeres instal·lades als semàfors. 50 conductors diaris! A Girona ja s’han apuntat al carro, com també ho han fet Granollers, Mataró i tantes altres ciutats mitjanes del país…

Si a tot això hi afegim els milers de càmeres espontànies i anònimes que ens envolten diàriament, altrament dites smartphones, la conclusió és que en George Orwell quan va escriure Gran Germà, encara va fer curt! Perquè Orwell no comptava ni amb l’esclat expansiu d’internet (amb els troians, espies i seguidors virals escampats arreu) ni amb l’estímul tafaner de preteses periodistes com la Mercedes Milà, que està batents tots els rècords ressuscitant edició rere edició un format que ja comença a semblar etern, ni amb la devoció pel control sorgida dels atemptats del 2001. Tot plegat, un còctel realment perillós per a la llibertat. I és que si s’ajunta la fal·lera controladora dels anglosaxons amb l’afany tafaner dels llatins, el resultat ens porta a un escenari que fa por, molta por.

I enmig d’aquest gran espectacle tafaner, on se’ns pot seguir a distància cada cop que passem per un peatge, cada cop que paguem amb targeta, cada cop que traiem diners d’un caixer, cada cop que truquem, cada cop que ens connectem, cada cop que piulem, cada cop que passem per un semàfor, per una botiga, per un banc, per on sigui… la qüestió és: quin paper hi juguem els periodistes en tot plegat? El Gran Germà ens vol servils i obedients, fent d’escolanets de la gran cerimònia tecnològica que s’està gestant. N’hi ha, però, que ens estimem més tapar-nos les orelles davant del Gran Germà i parar-les davant d’en Noam Chomsky o d’en Ramon Barnils que, entre moltes altres coses, coincideixen en una proclama: primer de tot, desobeeix!

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.