Raimon destapa la caixa dels trons

Raimon s’està mesos sense opinar sobre “el Procés” –aquest sobre el qual ja s’hi ha hagut de posicionar tothom- i finalment algú se n’adona, el burxen i li pregunten. Respon que no ho veu clar i que si no ho veu clar és perquè, com a valencià, li preocupa el que pugui passar amb el País Valencià (i suposo que les Illes) un cop Espanya sigui més petita i uniforme.

I de sobte es destapa la caixa dels trons. Fins ara les (poques) veus que s’hi havien referit –al País Valencià i les Illes- en relació al Procés s’havien limitat a repetir la idea-força que d’alguna manera o altra també els beneficiaria encara que sense explicar massa com. Exceptuant el debat que s’ha tingut al si de l’Esquerra Independentista, una mica més elaborat i realista però que ha quedat massa encaixonat als entorns d’aquest espai polític.

No seré jo qui digui que la independència empitjorarà la situació dels valencians que volen (volem) continuar sent-ho. Sincerament perquè no ho sé, no ho tinc clar. Però el que sí que he vist és que els neguits expressats per Raimon els tenien també molta gent del meu entorn. Familiars, amics, companys… quan surt el tema del Procés miren d’evitar-lo amb recança. Intueixen que si Catalunya se’n surt es rifaran molt bastons i saben molt bé que aquesta part del país sempre té excés de números.

Però en canvi, la seva opinió no apareixia reflectida en les anàlisis, opinions i columnes que versaven sobre la relació del País Valencià amb el Procés. La (poca) gent que n’ha parlat són sobretot valencians instal•lats a Catalunya, sovint de fa molt temps, totalment favorables a la independència i sense cap ganes –al meu parer- de trobar-hi un escull tan gros i insalvable com el de deixar la Terreta desemparada.

(en aquest punt m’haig de treure el barret davant Vicent Partal, que tot i ser un dels valencians als que faig referència ha estat capaç d’escriure un editorial tan sincer i honest com aquest)

I els valencians del País Valencià per què no parlen? Primer de tot perquè per no haver-hi no hi ha ni mitjans on fer-ho. Als més massius ni tan sols es pot plantejar un tema tan tabú com una configuració dels Països Catalans, per hipotètica o oberta sigui. I als minsos espais digitals on hi podria tenir cabuda el debat crec –i això és una percepció purament personal- que s’evita entre el dolor de veure’s aliens a un projecte il•lusionant i la impotència de saber que aquest no és traslladable Sénia avall.

I així estàvem… fins que ha arribat Raimon i ha destapat la caixa dels trons i les conseqüències ja es comencen a notar. Sigui com sigui, benvingut el debat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019