Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Arran de l’assassinat d’Isabel Carrasco nombrosos mitjans, tertulians i alguns polítics han obert un delicat debat sobre la “regulació” de les xarxes socials, bàsicament Twitter. S’acusa a la xarxa de microblogs de ser un espai per a l’insult i la difamació i de l’origen de l’actual “crispació social”. Curiosament, aquest debat mai s’ha obert en relació al to o nivell d’algunes tertúlies de ràdio o televisió ni el contingut de portades i columnes de premsa.

Paral·lelament el ministeri espanyol de l’Interior ha anunciat el “rastreig” dels continguts de la xarxa social per trobar autors de possibles delictes.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Els intents de “regular” o “censurar” internet en general i Twitter en particular no són nous i, de fet, hi ha diversos estats que ho han intentat amb èxits desiguals.

1. Xina: És el país més gran i icònic en aquest camp, ja que Twitter hi està vetat de forma permanent. A pesar del control estatal de tots els servidors d’internet i de la creació de cercadors i xarxes socials pròpies diferenciades, Twitter compta amb 35 milions d’usuaris al país asiàtic. Només els Emirats Àrabs Units manté una política tan dura com la xinesa, ja que al 2007 va tancar l’accés a la xarxa de microblogs, encara que després va fer marxa enrere.

2. Iran: El 2009, durant les mobilitzacions que van succeir les eleccions presidencials Twitter va ser bloquejat durant uns dies en acusar la xarxa de “promoure les protestes”.

3. Egipte: Al gener del 2011, el govern de Hosni Mubarack va arribar a desconnectar no sols Twitter, sinó el país sencer d’internet per tal de mirar de contenir l’allau de protestes que sacsejaven el país. La mesura no va tenir gaire efecte, ja que Mubarack va haver de dimitir pocs dies després. La multinacional de les telecomunicacions Vodafone va ser força qüestionada, ja que la desconnexió era impossible de fer sense la seva implicació.

4. Pakistan: El govern va decidir impedir l’accés a Twitter el 20 de maig de 2012 després que l’empresa es negués a esborrar diferents missatges considerats ofensius amb Mahoma. La mesura va durar només unes quantes hores en comprovar el ressò internacional i la “futilitat” de la mesura.

5. Veneçuela: L’oposició veneçolana va acusar al principal proveïdor d’internet del país –l’empresa pública CATN- de bloquejar la publicació d’imatges a Twitter. L’empresa va confirmar la dificultat de pujar imatges i en un comunicat va explicar que “sospitava” de la intervenció governamental en el problema. Per la seva banda, el govern bolivarià va negar haver pres qualsevol mesura en aquest sentit.

6. Turquia: El passat mes de març el Govern turc va ordenar el tancament dels accessos a Twitter i, dies més tard, You Tube en acusar-les de difondre mentides relacionades amb diferents casos de corrupció que esquitxaven el seu partit. La mesura, presa en plena campanya electoral, va disparar l’ús d’aquesta xarxa al país i, finalment, va ser frenada per un tribunal sis dies després.

7. Corea del Sud: Aquest és un cas curiós, ja que és una censura parcial que només afecta les piulades o informacions relacionades amb Corea del Nord. Un filtre impedeix accedir a les ISP del país veí i es bloquegen de forma sistemàtica els comptes oficials del seu govern.

A més dels intents de bloqueig, altres països han optat per altres mesures per tal de frenar la llibertat d’expressió a la xarxa. Una de les més habituals és la petició a l’empresa per tal que elimini continguts, tal com va fer exitosament la francesa Unió d’Estudiants Jueus, el 2012, amb centenars de missatges racistes, encara que sovint Twitter s’hi nega. Més èxit tenen les demandes de tancament de perfils que consideren que suplanten una personalitat, però poden portar molta polèmica, com el cas de l’irònic @nanianorajoy, eliminat a l’Estat espanyol durant la campanya electoral de novembre de 2011, o les desenes de perfils relacionats amb Sarkozy a l’Estat francès, suspesos durant el període electoral del 2012.

Una altra mesura més dràstica ha estat la detenció de tuitaires pel contingut de les publicacions als seus respectius comptes. Països com Mèxic, Equador, Kuwait o Turquia han emprat aquesta pràctica, utilitzant acusacions que anaven des de les “amenaces” fins a la “sublevació” o el “terrorisme”.

Però l’Estat espanyol ha estat un dels més actius a l’hora d’aplicar sancions penals –amb prèvies detencions policials- als usuaris de la xarxa. La figura jurídica “d’enaltiment del terrorisme” ha estat la preferida a l’hora de perseguir internautes, una mesura que va començar l’any passat amb les imputacions dels perfils @almu_en_lucha i @albacorazonnegro però que s’ha intensificat aquest any amb la detenció de 21 persones dins el marc d’una espectacularitzant “Operació Aranya” dirigida des de l’Audiència Nacional espanyola, o l’obertura de diligències contra un veí de Calafell que va fer un acudit sobre uns militars morts en accident.

Nota: Un lector ens envia nous exemples de piuladors detinguts per la seva activitat a les xarxes socials, aquest cop als EUA. El 2009 un activista va ser detingut durant les protestes contra la cimera del G20 acusat d’informar de moviments policials, i el 2012 va haver-hi un altre arrest per amenaçar de mort el president del país, Barack Obama. En aquest segon cas el tuitaire va ser condemnat a un any de presó.