Agustí Centelles i ‘mi primera colonia Chispas’

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Quan jo era pre adolescent un anunci de colònia va fer fortuna entre la meva generació amb el reclam “mi primera colonia”. Les claus, una bona segmentació del target femení i una melodia encomanadissa. Era el primer cop que ens posàvem colònia? Evidentment que no, però segurament a moltes nenes va ser la primera que ens van regalar, convertint-la efectivament en l’objecte de referència generacional que pretenia la marca Chispas.

Fa un mes aquella enganxosa tonada em va venir insistentment a la memòria a propòsit d’una notícia de premsa titulada “La primera fotografia d’Agustí Centelles”, publicada al Diari de Girona i al Levante signada per Alfons Garcia.
Centelles és notícia perquè la Fundación Pablo Iglesias acull l’exposició [Todo] Centelles, comissariada per Joaquín Gasca i Anton Gasca, fins el 25 de maig. El lead de la notícia és el següent: “El protagonista de la imatge és Pau Casals i es va publicar a El Día Gráfico. Diario de la mañana el 5 de juliol de 1934 a Barcelona. És la primera fotografia signada per Agustí Centelles (València, 1909 – Barcelona,1985) a la premsa. Tenia 25 anys. No és la seva primera fotografia, perquè abans n’havia realitzat centenars -moltes de les quals va conservar al seu arxiu- com a empleat d’altres fotògrafs, com Badosa i Torrents. Però la de Casals és la primera amb el seu nom”. Al cos de la informació es destaca que “la identificació d’aquesta imatge com la primera oficial de l’autor nascut a València però establert a Barcelona des de petit és el resultat de l’estudi dels comissaris de l’exposició”.

La setmana passada, en una entrevista publicada a Eldiario.es entre altres temes, Joaquín Gasca també es referia a aquesta imatge explicant que “Centelles, antes de comenzar su carrera como fotoperiodista independiente, trabajó para otros fotógrafos de Barcelona, como Badosa, Sagarra y Torrents. Y si bien es cierto que su archivo conserva fotos realizadas por él consideramos que realizó su trabajo como empleado de estos fotógrafos. Por eso, la investigación sobre la obra de Agustí Centelles la comenzamos cuando localizamos su primera fotografía publicada con su firma en la prensa barcelonesa, el 5 de junio de 1934, en El Día Gráfico. Y su labor finaliza, como fotoperiodista, en el campo de concentración de Bram, en septiembre de 1939. Así que la limitación del período es fundamental para que nadie pueda discutir que la autoría de la imagen corresponde a Agustí Centelles.”

Aquesta periodicitat referida a la carrera de Centelles ja la fixa el propi autor en el seu diari personal, publicat el 2009, quan explica que el 1934 s’estableix pel seu compte, per tant és el punt de partida òptim per definir l’objecte d’estudi, i que ja s’ha emprat en treballs acadèmics anteriors sobre la figura del fotògraf, com per exemple la meva recerca de DEA defensada l’any 2005 al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El meu treball, però, no contempla les fotografies de Bram com a fotoperiodístiques sinó en la tradició de la fotografia documental ja que els autors (Agustí Centelles, però també el seu ajudant Salvador Pujol) eren plenament conscients del fet que les imatges no es publicarien a cap mitjà l’endemà de la seva producció.

Pel que fa als inicis de la carrera de Centelles, en el meu cas la referència que vaig escollir era la primera fotografia publicada al diari La Vanguardia el dia 1 d’agost de 1934, en tant que era el rotatiu barceloní de més àmplia difusió en aquell moment, 250.000 exemplars segons les estadístiques de l’època, molt per davant dels 30.000 de El Día Gráfico que recullen les mateixes fonts.

Consultar la premsa d’època és clau per obtenir informació a l’hora d’abordar qualsevol recerca sobre història del periodisme. Però el buidatge hemerogràfic no pot ser només l’única font d’una investigació, que els lectors em perdonin per l’obvietat de primer de metodologia en Ciències Socials. No entrarem aquí a explicar què significa definició de l’objecte d’estudi, marc teòric, metodologia, etc. perquè no és l’espai adequat (i no volem adormir els possibles lectors). També és obvi, però sembla que donades les circumstàncies cal apuntar-ho, que amb el temps, l’avenç en la recerca, l’accés a fonts i els diferents punts de vista al voltant  d’un tema, el coneixement sobre un objecte d’estudi evoluciona, tal i com ens va ensenyar Umberto Eco amb aquell seu clàssic Cómo se hace una tesis (1977), encara vàlid per a iniciar-se en la recerca.
Dit això, i tornant a la primera fotografia publicada per Agustí Centelles, resulta que no és la que s’apunta com a base que apuntala la investigació [Todo] Centelles sinó que en el marc de la recerca La Imatge Velada, duta a terme per l’antropòleg Andrés Antebi, l’historiador Pablo González Morandi i jo mateixa, la primera fotografia que hem localitzat amb la signatura “Centelles” és d’una publicació del 1932, dos anys abans del que s’havia escrit fins ara.

Malgrat la troballa de fa temps, no li hem donat més importància que la que té, una informació més que cal relacionar, triangular i contextualitzar per aportar algun coneixement vàlid: sempre des de la prudència davant la ingent quantitat de publicacions de la dècada dels anys 30 del segle passat, com bé sap qualsevol alumne de periodisme, i de la humilitat que comporta acceptar noves dades de l’objecte d’estudi que hom treballa.

Aquesta imatge es va publicar el dia 21 de juny de 1932 a la pàgina 16 de l’efímera revista La Calle (1931-1932) “semanario gráfico de izquierdas” dirigit per Juan Guixé Audet, de tendència republicana federalista, escrita en castellà i  on van col·laborar autors com Azorín. A més, exactament el mateix dia, també apareix a la portada del diari El Día Gráfico.

La fotografia en qüestió, que no té cap interès més enllà del purament informatiu, és la típica d’un banquet, tema que trobem a cabassos a la premsa d’època, en aquest cas celebrat per l’“Ateneo Republicano Radical del Distrito V”. Per tant, no és gens estrany que Centelles s’acostés a fer un retrat de l’acte, ja que era el barri on va créixer i viure fins que es va casar. Informació de proximitat que en diríem avui.

Així doncs, Agustí Centelles va començar a signar les seves imatges l’any 1932 i no a partir de 1934 com s’havia ressenyat fins ara.

Hi ha molts altres temes i qüestions a debatre sobre com afrontar una recerca i aproximar-se a un objecte d’estudi com és l’obra d’un fotoperiodista (l’autoria, l’atribució, la relació entre professionals d’un mateix ofici, la difusió de l’obra a través de les agències internacionals ubicades a Barcelona des del segle XIX o la vinculació a les associacions professionals, entre altres) i [Todo] Centelles ens ofereix, a més d’aportacions interessants, l’oportunitat d’un debat esplèndid.

Aquestes línies d’avui són només un exemple, fins i tot les podem considerar una simple anècdota provocada per la lectura d’una notícia, la de la suposada primera foto publicada, que posa de manifest la complexitat de la investigació i la paciència que requereix. Quan s’arriba a una conclusió cal fer-la pública havent après a no caure en triomfalismes ni en afirmacions maximalistes, perquè molts cops l’evidència i la refutació esdevenen implacables.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.