“La impunitat a Twitter desencadena una polèmica social” titulava El País fa només dos dies. Aquesta xarxa social porta dies en el punt de mira de grans mitjans i polítics ja que, al seu parer, fomenta l’odi, les injúries i les difamacions. Però avui cap diari inclou a la seva portada la celebració de la segona jornada de DaTactic, una acció col·lectiva d’informació rigorosa i conscienciació en línia molt més perillosa –per a l’actual statu quo- que qualsevol amenaça buida i immaterialitzable.

Més enllà de l’objectiu de col·locar una etiqueta entre les tendències dominants del dia, DaTactic és una acció col·lectiva de formació i agitació que combina l’activisme, el periodisme de dades i l’anàlisi de xarxes.

La segona sessió, realitzada ahir, va centrar-se en donar arguments per a participar en les eleccions europees i va tenir una opció presencial de forma simultània a Barcelona i Madrid. La primera havia esdevingut el 8 d’abril i s’havia centrat en denunciar el desmantellament de la política de cooperació. Entremig s’ha col·laborat en altres campanyes de visibilització de temes silenciats com el Tractat de Transatlàntic de Comerç i Inversió entre els Estats Units i la Unió Europea (TTIP en les seves sigles angleses) o en la denúncia del vot racista.

A la capital catalana la seu escollida va ser el Col·legi de Periodistes, en una mostra de com de prop està DaTactic del periodisme segons els seus impulsors. I també, des de l’altra banda, en un esforç de l’entitat per obrir-se a les noves tendències en comunicació.

La jornada es desenvolupava de forma simultània en un pla d’acció i formació: creació d’un argumentari amb imatges, enllaços, dades i gràfics –i que tampoc va oblidar l’humor– que pogués correr amb rapidesa sense renunciar a la profunditat; també va treballar-se l’ús d’eines col·laboratives com poden ser Social Bro, TweetArchivist, Followerwonk o Hootsuite, que permeten ampliar i analitzar l’impacte de l’acció, i va  elaborar-se una estratègia que tenia com a objectiu “superar les comunitats habituals i aconseguir la màxima influència possible”. Paral·lelament l’activitat a les xarxes cada cop més frenètica sotal el paraigües de l’etiqueta #OccupyEP2014 –una curiosa barreja d”indignació’ i electoralisme- escollida entre tots els assistents.

Després de la piulada –que va aconseguir situar l’etiqueta com la més seguida a l’Estat espanyol durant bona part de la tarda- va tocar avaluar l’impacte de l’acció, rastrejar els diferents tuits per esbrinar la seva influència qualitativa i quantitativa i tractar d’aprendre’n una mica més per tal d’aconseguir més efectivitat en una propera sessió.