Passem a l’acció: micromecenatge, nous projectes i participació

Un dilluns com un altre. Engegues l’ordinador i et topes amb una nova iniciativa que demana la teva col·laboració. Sí, un nou projecte que ha trobat en el micromecenatge una via a través de la qual recaptar un mínim de recursos i començar a caminar. Malgrat que les xifres sol·licitades no són mai les que s’acaben quedant els promotors -car restant càrrecs i enviaments de recompenses la xifra econòmica es rebaixa considerablement-, aquesta fórmula de finançament ha fet que moltes iniciatives vegin la llum sense que els impulsors hagin de desembutxacar grans quantitats de diners -tot i que n’hi han de posar igualment.

Com que vols posar el teu granet de sorra i donar un cop de mà perquè enmig del desànim general es noti que hi ha un exèrcit de gent que batalla i viu amb idees i amb empenta, decideixes posar-hi cèntims. Una quantitat mòdica, que tampoc estem per gaires despeses extraordinàries. I a més ja ets això que se’n diu micromecenes de no sé quantes coses més. Poses diners simplement per col·laborar però veus com acabes decidint la quantitat que comprometràs en funció de les recompenses que ofereixen. Ja has entrat al joc, et dius, i penses que deu ser una de les claus de l’èxit d’aquest sistema que ha ajudat a fer reeixir tants projectes. Des de Verkami, que va trencar motlles, fins a TotSuma, que ens dóna als catalans una bona alternativa de país en això del crowdfunding.

D’entre tots, són molts els projectes del sector de la comunicació i el periodisme que han arriat gràcies al micromecenatge. Si els enumerés, me’n deixaria molts. Hem col·laborat en molts, se n’han fet més, i encara segur que n’hi ha uns altres que ni ens hem assabentat que s’hi han acollit. Mentre l’aprimament o desaparició d’empreses periodístiques i acomiadaments de professionals ja fa anys que dura, el naixement de nous projectes s’ha fet incessant. El sector està en crisi alhora que el periodisme segueix ben viu. Cauen mites, es desmunten dogmes i s’engendren noves possibilitats. I el micromecenatge es presenta com l’aliat perfecte per fer-les prosperar. Hi ha qui cultiva l’esperança.

Moltes de les noves propostes que van apareixent troben recer en aquesta fórmula de finançament, que esdevé la metxa i serveix per donar ales a multitud de projectes, si bé el micromecenatge per si sol no serveix per garantir-ne la supervivència. Podríem posar molts exemples, però vull destacar especialment aquelles propostes que van en la línia d’allò que professa el col·lectiu creador de l’observatori Mèdia.cat, el Grup de Periodistes Ramon Barnils. Un d’aquests projectes acaba de començar ara, i avança en el que sempre ha defensat el Grup: la reconstrucció de l’espai comunicatiu català complet i la defensa d’un periodisme de qualitat.

Es tracta del projecte de micromecenatge que va començar dilluns i que ha de servir per a fer possible el primer mitjà de comunicació que tindrà presència a totes les comarques dels Països Catalans: Ràdio Terra, un mitjà d’arrel popular que només serà una realitat si aquells que defensem un periodisme crític i independent fet i pensat des de casa nostra hi posem de la nostra part. Un projecte de caràcter professional (i amb membres del Grup Barnils implicats) que no surt del no-res: de moment ja té 160 socis i almenys un corresponsal a cada comarca del país, a més d’un grup de col·laboradors i experts que trenquen amb la tendència monolítica dels grans mitjans.

Tenim una mica més d’un mes per ajudar a construir i implicar-nos en aquest nou mitjà de comunicació i totes aquelles propostes que estan naixent i naixeran. Com a professionals de la comunicació tenim l’obligació de parar l’orella al que es cou, de restar amatents a aquelles iniciatives que demanen i depenen de l’esforç de tothom per poc que sigui. Hem reflexionat sovint sobre com la caiguda de les grans empreses comunicatives arran de la crisi ha ajudat a fer aflorar i donar forma a propostes creades des de baix, per gent que està farta dels vicis dels mitjans convencionals i aposta per tirar endavant propostes periodístiques basades en el rigor i l’honestedat professional, lluny de silencis, pressions i autocensures.

Doncs ara toca predicar amb l’exemple. Tenim una oportunitat d’or per complementar l’anàlisi i la reflexió amb l’exemple pràctic, per deixar enrere el plany i la recopilació de dades negatives sobre periodisme i precarietat i passar a l’acció de la millor manera: “substituint la bona fe per la fe, la bona intenció per la intenció i la bondat per l’eficàcia”, que deia Ramon Barnils. El col·lectiu de periodistes que porta el seu nom ha de saber estar a l’altura del moment.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.