Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La caiguda de la Secretària Autonòmica de Comunicació posa de relleu el desastre que va suposar RTVV, no sols a nivell comunicatiu acabant convertint-se en l’aparell de propaganda del Partit Popular, si no també a nivell econòmic. De l’ens eixien diners destinats a la trama Gürtel, a pagar les milionàries despeses del viatge del Papa, també es pagaven sous astronòmics a periodistes madrilenys per programes que no veia ningú. Però aquesta forma de malbaratar els diners públics ha dut a Johnson i quatre ex-directius de RTVV als jutjats per tal d’aclarir un forat de 1.300 milions d’euros de pèrdues acumulades i irregularitats contractuals denunciats per Compromís.

De Lola Johnson s’han dit moltes coses arran la seua dimissió. Aquesta política de l’era Camps i repescada per Fabra va passar pels tribunals el passat mes de març per tal de declarar en el juí obert contra Vicent Sanz, qui fora Secretari General de RTVV acusat d’abusos sexuals a tres treballadores de l’ens. Els sindicats acusen Johnson d’encobrir Sanz.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Però a banda de Johnson hi ha quatre imputats més, alguns dels quals poc coneguts:

Lluís Motes: Aquest personatge, també conegut com l’Urdaci valencià, va ser l’encarregat d’informatius de l’ens públic, exercint una ma de ferro sobre la informació que eixia al canal autonòmic. La seua fidelitat al PP quedava palesa elecció rere elecció, quan anunciava els resultats favorables als populars amb un ample somriure i conscient de ser una peça clau en eixa maquinària d’aconseguir vots que era Canal 9. Va ser l’encarregat de definir l’estratègia mediàtica per amagar responsabilitats de l’accident del metro. La millor mostra del seu afer con a “periodista” potser siga el “panegíric” que li dedicà a Eduardo Zaplana el dia que va deixar la presidència de la Generalitat per a assumir el ministeri de treball amb Aznar del qual extraem alguns paràgrafs per il·lustrar millor el que va ser Canal 9 en l’era Motes:

Eduardo Zaplana assumeix el Ministeri de Treball i té l’aval de la faena feta a la Comunitat Valenciana.

En la gestió del primer govern Zaplana destaquen els èxits en infraestructures com la conclusió de l’autovia València- Madrid, paralitzada durant anys per falta d’acord entre el governs central i els autonòmics de Castella-la Manxa i la Comunitat Valenciana. L’acord a què no havien arribat tres administracions socialistes, l’aconsegueix Zaplana, amb una capacitat per al diàleg que marcarà les seues actuacions polítiques de cara al futur no es poden oblidar consecucions com ara la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que suposa la pau lingüística després de dècades de confrontació.

Zaplana, posa en marxa un nou model de gestió de la Sanitat, basat a garantir el servici públic a través de la gestió privada. De nou, la resta d’Espanya ha de girar la mirada cap a la Comunitat Valenciana, que es converteix en un referent polític. Bona prova d’això és el nou model de finançament autonòmic.

Actualment Motes és columnista al Levante-El Mercantil Valenciano.

Luís Redondo: Aquest protegit de Vicent Sanz passà de becari a Director de Canal 9 en 8 anys. Entre una cosa i l’altra va ser membre del Comité d’Empresa a proposta d’USO, sindicat impulsat a RTVV pel propi Sanz. També va ser Cap de Producció d’Informatius i Subdirector de Mitjans Tècnics. Aquesta meteòrica carrera no va estar aliena al escàndol, entre d’altres coses, pels cars viatges que va realitzar a Sao Paulo durant 9 dies per a cobrir la Fòrmula 1 i a Alemanya amb 12 persones per cobrir el partit Schalke-València.

Núria Romeral: Era cap de premsa de Presidència quan l’accident del metro. Va  dissenyar l’estratègia comunicativa del consell per tal d’amagar les responsabilitats institucionals en l’accident. Això li va suposar l’ascens a la Secretaria Autonòmica de Comunicació al 2007. Posteriorment va se premiada amb la direcció de Ràdio 9. El seu pas per l’emissora va ser recordat per ser l’època més ultra de Ràdio Nou. Els seus informatius al més pur estil Jiménez Losantos, no passaren desapercebuts. A l’aleshores ministre de Foment Pepe Blanco li va dedicar adjectius com “Pepiño el gasolinero” . En els mateixos informatius es responia a les opinions dels ministres socialistes com si la locutora fora la portaveu dels populars.
Però si per alguna cosa va destacar Romeral, a banda de la seua capacitat de manipulació, va ser pels afers empresarials del seu marit que, fins i tot, va aparèixer a les gravacions de les converses entre Ricardo Costa i El bigotes pel cas Gürtel. En elles el bigotes es queixava a Costa del tracte de favor que tenien les empreses del marit de Núria Romeral a qui se li adjudicaven molts treballs també li tirava en cara que cobrara en temps rècord.

José López Jaraba: Si sobre Lola Johnson planava el dubte sobre la seua responsabilitat en l’intent d’amagar els casos d’abusos sexuals de Vicent Sanz sobre treballadores de Canal 9, en el cas del que fora Director General del Canal, el que plana és la certesa. Segons el sindicat Comissions Obreres, les treballadores víctimes dels abusos acudiren a Jaraba per tal de denunciar els fets, però es trobaren amb la impassibilitat del Director General que no va fer res per investigar els fets ni protegir les víctimes. De fet, finalment, Sanz només va estar apartat temporalment del seu càrrec fins que es va jubilar amb l’expedient net.

Aquest article és una col·laboració especial de Rubén Fernández

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019