Més enllà de les notícies simplistes o criminalitzadores i de les tertúlies més preocupades en condemnar els fets que en explicar-los, també hi ha hagut periodistes que han fet l’esforç d’acostar-se de forma crítica als incidents i manifestacions en protesta pel desallotjament de Can Vies al barri barceloní de Sants.

El periodisme català –i a tot el conjunt de l’Estat espanyol- sempre s’ha acostat de forma molt acomplexada davant els fets de violència política, sempre tement que una bona aproximació a les causes es confongués amb comprensió o simpatia vers la violència dels manifestants –la policial ja és una altra cosa.- Per això cal agrair especialment l’esforç que han fet molts periodistes per allunyar-se de la versió oficial i oferir una imatge més profunda i contextualitzada.

El següent recull està extret únicament de grans mitjans tradicionals i exclou d’altres alternatius o digitals que ja fa temps que s’esforcen en donar una visió diferent de fets similars. No pretén ser una recopilació exhaustiva, sinó sols una guia per a qui vulgui aprofundir en les causes de l’actual conflicte i un reconeixement del bon periodisme:

1. Portada de l’Ara: Fugint de la imatge fàcil de contenidors cremant i càrregues policials, l’Ara prefereix fer una aproximació més propositiva al conflicte amb una portada amb Can Vies mig enderrocada i l’excavadora cremada i un jove –se suposa que del barri- en primer pla. Una aposta arriscada però que denota ganes de fugir d’estereotips i tòpics.

2. Ara Bassas: Seguint amb el mateix diari, el programa audiovisual que Antoni Bassas publica al web de l’Ara es trasllada al barri de Sants per entrevistar diferents actors socials del barri, inclosa La Directa, el setmanari atacat dilluns a la nit per agents dels Mossos d’Esquadra i que ha estat pràcticament ignorat per la resta de la professió periodística.

3. Precisament un altre mitjà afectat per la violència, TV3, ha estat un dels que més ha destacat l’atac a La Directa amb una menció a la notícia i una peça específica al portal 324.cat.

4. Interpretacions d’un conflicte: El Periódico no es limita a publicar la versió policial que apunta a una trama de 2.000 “violents incontrolables” sinó que aquesta vegada inclou una altra peça que s’aproxima a les causes des d’una vessant nova: la violència urbanística com a generadora de violència urbana.

Albert Garcia / El País

5. Seguint en aquesta línia, El País, tracta d’explicar –foto de la peça inclosa- els motius pels quals bona part del veïnat de Sants ha donat suport, o com a mínim ha mostrat comprensió, als avalots. Un descontent social que s’ha mantingut cívicament contingut durant molt de temps però, sis anys de dura crisi després, comença a fer-se explosiu.

6. Una ciutat alternativa sovint silenciada: També a El País s’ofereix una història de Can Vies i dels moviments socials del barri i el conjunt de Barcelona per visibilitzar el potencial creatiu d’un teixit social que enlloc de ser ajudat des de les institucions sovint és menystingut, quan no directament criminalitzat.

7. Què significa Can Vies en el context actual i perquè? A El Punt Avui tracten d’explicar l’evolució del moviment okupa, que amb la crisi hauria passat de ser un tipus d’identitat juvenil a un espai per a canalitzar el malestar social.

8. Veus diferents: Catalunya Ràdio ha entrevistat el primer tinent d’alcalde i responsable de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, que ha insistit a defensar el paper del consistori, però també ha donat veu a Ferran Aguiló, membre de la Plataforma de Suport a Can Vies, per saber de primera mà la versió d’un col·lectiu que difícilment té accés als mitjans en igualtat d’oportunitats a les versions oficials.

9. Tertúlies plurals: El Món a RAC1 va convidar el diputat de la CUP, David Fernàndez, gran coneixedor de la realitat social de Sants per oferir una versió diferent als consensos habituals en aquest tipus de programes.

10. També 8TV va recórrer a David Fernàndez per tal d’intentar oferir una explicació dels aldarulls més enllà de la criminalització.