Protestes (il·)legítimes

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aquest article no descobreix cap gran secret però posa xifres a dues realitats. I constata que el que no mata, engreixa. Dit d’una altra manera, el que emprenya al poder no és el soroll en si, sinó que li toquin els atributs. I és que a TV3, les vagues del febrer i la vaga de firmes d’aquest maig tenen poques similituds més enllà de la retòrica.

Al febrer, els treballadors de la CCMA van programar una sèrie de vagues per reivindicar drets laborals. Les accions van ser contundents i visibles i van desembocar en un descens de l’audiència i pèrdua del lideratge de TV3 després de 19 mesos consecutius al capdavant. La reacció de la direcció va ser contundent i en la compareixença al Parlament, Brauli Duart, president de la Corporació, i Eugeni Sallent, director de TV3, van atribuir la pèrdua del lideratge a les vagues. Duart, a més, va xifrar en un 15% el descens en publicitat tant a TV3 com a Catalunya Ràdio. D’aquesta manera, els dos caps visibles de la corporació pública van posar el focus en les vagues evitant analitzar d’altres factors com les retallades –causa, al mateix temps, de les convocatòries de vaga-. Més enllà d’això, però, van reaccionar amb mesures que calmen les queixes dels treballadors.

Ara al maig, de protesta als mitjans públics, n’hi ha hagut una altra; la vaga de firmes pels criteris imposats en el tractament de les eleccions europees. Ha estat una reivindicació purament professional de la qual la direcció, en certa manera, se n’ha pogut ‘desresponsabilitzar’. Les accions de protesta han estat més suaus i no han afectat l’audiència. De fet, TV3 va camí de marcar el millor mes d’aquest 2014. Possiblement per tot això, no es demanen explicacions i, com que no molesta, no se’n qüestiona la legitimitat. I qui dia passa, any empeny. Al mateix temps però, planteja una reflexió maliciosa sobre l’efectivitat de les protestes perquè una reivindicació sempre comporta un objectiu i l’èxit rau en aconseguir-lo. Ningú vol perdre el lideratge i cal calibrar amb intel·ligència i responsabilitat l’abast de la protesta però, sigui de caire laboral o bé professional, la vaga buscar trencar un status quo. En un cas, bingo!, en l’altre, potser cal replantejar-se si l’objecte o el mètode han caducat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.