Ahir va fer sis mesos del tancament de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), formalment per una qüestió pressupostària. Quan va anunciar la mesura, Alberto Fabra, va dir allò de “no tancaré un col·legi o un hospital per una tele inassumible”. Avui no només es troben amenaçades fins a 151 línies a l’escola pública sinó és que a més tots els càlculs mostren com tancar RTVV està resultant més car que haver-la mantingut oberta.

Al desembre, un informe intern del propi ens xifrava en 130 milions d’euros el cost d’aquest tancament, però a hores d’ara aquesta xifra ja s’ha desbocat i fins i tot podria doblar-la.

Només l’apartat laboral ja supera els 150 milions. Aquesta xifra inclou els salaris que durant sis mesos han estat cobrant 1.439 treballadors amb “permís retribuït” mentre la televisió romania ja en negre, les indemnitzacions pactades per sobre del mínim legal –per evitar una nova derrota judicial- i que sumen 86 milions, les aportacions a la seguretat social del personal major de 55 anys i els 138 salaris que RTVV pagarà fins al 2016, quan culminarà el procés de liquidació. Aquí encara caldria sumar les prestacions d’atur que s’haurà de pagar als acomiadats i les pèrdues per hisenda, ja que si bé els salaris cotitzen, les indemnitzacions d’acomiadament no. Uns diners que encara que no pagarà el Consell, si ho farà la seguretat social. “Només amb els diners de les indemnitzacions hauria estat possible mantenir obert Canal 9 fins el 2016”, defensa Vicent Mifsud, ex-president del Comitè d’Empresa de RTVV.

En el capítol patrimonial s’hi inclou el valor de tot el material de RTVV que ara es posarà a la venda a un preu inferior al que va comprar-se i encara més inferior al valor d’ús que hauria tingut si s’hagués continuat emprant per a fer una televisió. El diputat socialista Josep Moreno va calcular en 100 milions el valor d’aquest patrimoni, mentre que les previsions d’ingressos per la seva venda ofertes pel Consell no superen els 39, i això comptant que trobin comprador al preu estipulat. A més d’altres elements, com el lloguer de la seu d’Alacant –amb contracte fins el 2035- per la qual caldrà abonar set milions més. Una simple resta i suma permet apujar en uns altres 68 milions la factura de l’apagada.

Els drets d’emissió i patrocinis –sèries, pel·lícules o la Lliga ACB de bàsquet- ja signats van xifrar-se per la pròpia empresa en 18 milions. Però en el mateix informe de RTVV ja es reconeix que es preveuen demandes per part de les productores i distribuïdores afectades i que, per tant, aquest capítol encara podria créixer més. De fet, l’opacitat de l’empresa a l’hora d’ensenyar els contractes posa en guàrdia els treballadors que creuen que en realitat es tracta de més diners. “Encara s’estan doblant i subtitulant pel·lícules que mai s’emetran”, explica Mifsud, uns encàrrecs que no queda gens clar si s’inclouen en els drets d’emissió que declara la companyia.

Finalment la pròpia empresa “calcula” en 10 milions més els contractes diversos de manteniment, serveis i similars, que comporten una indemnització i que encara no pot avaluar-se. A més caldrà seguir mantenint la xarxa de repetidors de Canal 9 –ja que la seva desconnexió afectaria altres canals i serveis essencials- fins el 2016, a partir de quan ho assumirà directament el Consell.

També hi ha altres partides que en realitat no suposaran un estalvi per a les arques públiques, sinó que senzillament canviaran de departament. Aquest és el cas del manteniment de l’arxiu audiovisual, que passarà a ser gestionat per la Filmoteca, motiu pel qual fins a 23 treballadors de RTVV seran contractats per aquesta entitat per seguir fent la mateixa feina que ja feien, encara que amb menys beneficis socials, ja que el ressò de la Fimoteca és molt menor que el d’una televisió.

Finalment cal saber el que pensa pagar la Generalitat a RTVE per les dues hores diàries de desconnexió que estan negociant per mantenir el servei públic audiovisual en valencià, encara que en un primer moment va assegurar-se que es faria gratuïtament. Una xifra que per ara no ha transcendit però que des del Comitè d’Empresa ja s’ha avançat que seria il·legal.

A més cal tenir en compte que si RTVV continués funcionant obtindria uns ingressos en publicitat. Tot i que no pugui preveure’s quina capacitat de captació de clients tindria, el que si se sap és que el 2012 –el seu pitjor anys- va ingressar per aquest concepte al voltant de 10 milions.

La suma final –una xifra mínima sempre aproximada- superaria els 260 milions d’euros només en la partida econòmica. Directament incalculable és la pèrdua de servei públic informatiu, cohesió territorial i promoció del valencià.