Només saber-se la notícia de l’abdicació del Rei espanyol, Joan Carles I, totes les edicions digitals dels mitjans de comunicació s’han modificat a corre-cuita per tal d’oferir tant un resum dels 39 anys de regnat com explicar els canvis que sobrevenen amb l’entronització de Felip VI.

Però tanta velocitat no sembla que hagi estat massa bona per a l’esperit crític. En una anàlisi d’urgència Mèdia.cat ha analitzat diferents diaris impresos a Barcelona, València i Madrid per veure’n la reacció, que ha estat, amb poques excepcions, fidel a la històrica cobertura acrítica i amable amb la figura de Joan Carles de Borbó i la monarquia.

Sense voluntat de ser sistemàtics i havent evitat expressament els rotatius madrilenys més obertament pro-monàrquics –com La Razón i ABC- pot descobrir-se com la majoria de grans diaris segueixen actuant com si no hi hagués profunds corrents de canvi, tant en la política com en la comunicació.

Destaquem la tendència general en deu punts:

1. La cronologia emblanquinada: Un cop explicades les “heroïcitats” de la Transició i el 23F, les cronologies publicades ja només recullen les bodes dels fills i les morts dels pares a més d’algunes operacions. Per omplir aquest evident buit polític es tracta de vincular el Rei a esdeveniments generals dels que en general hi ha un gran record –com per exemple les Olimpíades de Barcelona- però en canvi s’obvia qualsevol fet mínimament negatiu excepte la imputació d’Iñaki Urdangarín i el viatge a Botswana –massa presents en l’imaginari col·lectiu. En canvi no s’esmenten altres fets que ara ja estan plenament contrastats, com la seva relació extramatrimonial amb Corinna zu Sayn-Wittgenstein o el misteri de l’origen de la seva fortuna. El Mundo marca una excepció amb una peça especial sobre les ombres d’aquest regnat.

2. Els problemes de salut: El motiu oficial de l’abdicació del Rei és el seu estat de salut. Sense deixar de tenir en compte aquesta variant, no té cap relació el seu creixent descrèdit? Ni el procés català? Ni una probable composició parlamentària molt més favorable a la república a partir del 2015? Segurament en un futur sorgiran més articles que apuntin cap a aquestes incògnites, però la primera reacció ha estat molt més simple, amb excepcions.

3. El Príncep “més preparat”: El premi al titular genuflex del dia se l’emporta Las Provincias amb un “Felip VI, el rei millor preparat de la Història d’Espanya”, però aquesta és la línia argumentativa totalment dominant. Cap ombra per al nou monarca de la mateixa forma que durant més de 30 anys no n’hi va haver per a l’anterior. Amb la diferència que els temps –i les formes de comunicar-se i informar-se- han canviat molt.

4. L’editorial de rigor: És popular Felip VI? Caldria fer un referèndum per donar-li credibilitat democràtica al seu regnat? És assumible una institució no electiva en els temps actuals? Doncs aquestes preguntes no cal ni fer-se-les –i molt menys respondre-les- ja que el nou Rei és “Garantia de futur” segons El País.

5. Que es diu a Twitter per no dir-ho: Actualment és impossible fer un especial sobre cap fet rellevant sense incloure la seva notícia sobre la reacció a Twitter. El País la fa, però es limita a enllaçar perfils institucionals o altres mitjans que només informen de la notícia sense valorar-la. Mentre la xarxa de microblogs s’omple de crides a la república, peticions de referèndum –etiquetes com #IIIRepública, #AporlaTercera o #RepúblicaCatalana han estat en algun moment entre els temes més comentats- i burles a la monarquia.

6. Les reaccions polítiques que no interessen: De forma immediata tant Esquerra Unida com Podem han demanat la celebració d’un referèndum per tal d’escollir –o no- a Felip de Borbó com a nou Cap de l’Estat espanyol. Entre els diaris consultats només l’Ara ho recollia en portada. Tampoc es destaquen les crides a manifestar-se en places de tot el país i la resta de l’Estat que han corregut abastament o fins i tot han estat convocades per formacions com ERC o CUP.

7.  La mirada internacional: Un altre cop és interessant fixar-se en que diu la premsa estrangera per fer-se una idea de l’estat dels nostres propis mitjans. Segons aquest buidatge publicat per Vilaweb, els grans rotatius francesos o anglo-saxons destaquen l’origen franquista de Joan Carles, la caiguda de popularitat o el desgast de la institució monàrquica com a punts claus per explicar l’actual relleu en el càrrec.