Ricardo Rodrigo, president de RBA, l’editora de El Jueves, segurament no sortirà a gaires notícies relacionades amb la censura de la portada reial de la revista satírica que ha acabat amb la dimissió d’una dotzena dels seus principals col·laboradors. Però n’és el principal protagonista.

Rodrigo va arribar a Barcelona el 1971 procedent de l’Argentina, on havia militat a la guerrilla dels Montoneros. Aquí va fundar RBA juntament amb Carme Balcells i Roberto Altarriba que vint anys després s’ha convertit amb un dels principals grups editorials del país, amb importants divisions en revistes, llibres i col·leccionables. RBA sempre ha estat una empresa considerada pròxima al PSC i vinculada a la vida cultural progressista. Va fitxar l’actual conseller de Cultura, Ferran Mascarell, quan va deixar temporalment la política el 2007 i, com ell, ha mantingut bones relacions amb CiU una vegada iniciat el seu viratge sobiranista, una actitud que sovint ha estat –veladament- criticada des de Madrid. Tot i això, la seva imputació per frau fiscal ha mantingut un perfil informatiu molt baix, seguint la tònica habitual d’aquest tipus de notícies.

El desembre del 2006 RBA va comprar la majoria de El Jueves en adquirir les accions d’Óscar Nebreda i José Luís Martín i poc després –el juliol del 2007- va produir-se el segrest judicial de la revista per la polèmica fotografia dels llavors Prínceps d’Astúries al llit. Llavors RBA no va fer cap gest que des de la redacció de El Jueves es pogués entendre com de molèstia. De fet, la revista va continuar publicant portades burlesques sobre la monarquia.

“Ara la situació és diferent –explica a Mèdia.cat un històric col·laborador de El Jueves que prefereix no revelar el seu nom- per dos motius. El primer és que aquesta és una portada gens grollera, al contrari, és una càrrega molt més política, més reflexiva i per tant més perillosa. El segon punt és que probablement Ricardo Rodrigo no vol sang amb Felipe. Comença una nova època i vol que es noti, donar un marge a la monarquia per rehabilitar-se socialment”.

Darrere aquest canvi d’actitud tan brusc, la mateixa font creu que hi ha una qüestió més política que econòmica: “La revista es suïcida, això és evident, però a canvi el seu amo aconsegueix que el nou Rei li degui un favor. A partir d’ara Rodrigo deixarà de ser un dels empestats i passarà a ser una persona ‘respectable’”.

Té cap relació aquesta cerca de la respectabilitat amb el procés sobiranista? Des de RBA no han volgut fer declaracions, però seria una tesi assumible. Una altra possibilitat –no excloent- és el creixent pànic per la situació que hi ha des de la monarquia, on es comença a témer per la seva pròpia supervivència. “Només cal veure el ‘perfil baix’ que estan donant a la coronació o com s’estreta el ‘consens monàrquic’” apunten des de fonts coneixedores del sector editorial.

Un “favor” –el de RBA al nou Rei- que podria convertir-se en una regal enverinat. La polèmica per la censura suposa un mal començament per a un nou regnat –sumada a la denúncia de censura a El Mundo– que, a més, comptarà amb una Reina periodista.