Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’acció internacional Catalans want to vote que va realitzar-se ahir amb l’aixecament de castells a set capitals europees –a més de Pamplona i una quarantena de localitats dels Països Catalans- va ser un evident èxit organitzatiu i mobilitzador, amb la participació de milers de persones i un seguiment notable a la premsa catalana.

Però ha aconseguit l’objectiu de posar el cas català en l’agenda mediàtica internacional? En aquest punt, els mitjans més propers al sobiranisme també creuen que s’ha superat amb èxit la prova i ho reforcen amb titulars que sovint freguen l’eufòria, com per exemple Vilaweb –“Ampli ressò a la premsa internacional dels castells de #CatalansWantToVote”,- Nació Digital –“‘Catalans want to vote’, l’èxit que ha meravellat Europa”,- Ara –amb el subtítol “Les edicions digitals recullen el ressò notable de l’acció”- o El Punt Avui una mica més moderadament: “La premsa internacional es fa ressò dels castells pel dret a decidir”.

Una anàlisi més acurada dels reculls de premsa que ofereixen aquests propis diaris serveix per refredar aquestes dosis d’eufòria. Dels tres països més grans on es feia l’acció, aquesta només ha tingut un ressò destacat a Alemanya, on pràcticament l’han recollit tots els mitjans important. El secret? La presència de l’entrenador del Bayern de Munich, Pep Guardiola, qui va ser l’encarregat de llegir el manifest. Naturalment, l’ús de personalitats rellevants en accions d’aquest tipus és habitual, però allí on no n’hi ha hagut l’impacte mediàtic ha estat objectivament menor.

A Gran Bretanya s’ha limitat a una fotonotícia del The Guardian i una peça al servei Yahoo News; i a l’Estat francès el mitjà més important que ho ha publicat ha estat l’esportiu l’Equipe, fent referència a la participació de Guardiola en l’acció berlinesa, ni tan sols la presència de colles castelleres nord-catalanes actuant a la Porta dels Països Catalans de Salses ha servit com a ganxo informatiu. De fet, l’ex-entrenador del Barça ha estat el protagonista indiscutible de la jornada, fins i tot a mitjans de molts països en els que es feia castell propi, se suposa que pel pes dels circuits de distribució dels teletips de les grans agències internacionals.

De la resta de països on es feia l’acció, només a Portugal el ressò ha estat important, sortint als principals mitjans nacionals, potser per la proximitat o perquè allí el cas català afecta de forma més immediata la seva pròpia situació política. A Bèlgica la cobertura ha estat més modesta encara que significativa, mentre que a Itàlia i Suïssa ha estat més anecdòtica, amb algunes fotonotícies a diaris, això sí, d’abast nacional en el primer cas i local ginebrí en el segon.

Una reflexió en aquest mateix sentit la publicava el periodista Albert Cuesta al seu blog ahir mateix a la nit. El també periodista Aleix Renyé s’expressava de forma similar a través del seu compte de Twitter i, des de la seva visió nord-catalana, avançava ja quina seria la reacció de la premsa a l’Estat francès.

Des d’Òmnium Cultural, Lluc Salellas alerta sobre l’elaboració de reculls de premsa apressats i incomplerts i demana paciència per tal de veure una fotografia completa del ressò internacional de l’acció. A més, destaca la presència de periodistes de mitjans no diaris a les accions –com per exemple documentalistes- el treball dels quals trigarà a donar fruits.

Actualització: A mida que passa el temps van apareixent nous exemples de ressò internacional de la iniciativa Catalans want to vote. Avui mateix és la fotografia central del diari londinenc The Independent, tal i com informa Jordi Cayuso des del seu perfil de Twitter.