La periodista que va ser portada del The Daily Telegraph

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El rebombori mediàtic arran de l’abdicació del rei Joan Carles ha estat tan gran, s’han publicat titulars tan aberrants i ridículs des del punt de vista periodístic, s’han escrit tants articles d’opinió adulatoris, llepaculs i mentiders, que ha passat força desapercebuda una gran perla en la història dels tabloides seriosos del món occidental. Em refereixo a la portada del diari britànic The Daily Telegraph, que l’endemà de l’abdicació del Borbó, va decidir no posar ni la seva foto ni la del seu fill i futur rei, sinó la de la periodista i presentadora televisiva que en poc més d’una dècada ha passat de ser una col·lega professional de molts de nosaltres a estar a punt d’esdevenir la primera reina plebea en la història d’Espanya.

Com s’entén que Letízia Ortiz ocupés un espai tan gran i tan destacat de la portada d’un diari seriós britànic? Quin raonament va portar els responsables del Telegraph a rebutjar la típica foto de Joan Carles i Felip vestits de militar i a preferir el glamour d’una fotografia digna de la portada de l’Hola, sota el titular prou explícit de “The new reign in Spain” (no pas la nova reina d’Espanya, la paraula “queen” va al peu de foto, sinó “the reign”, el regne d’Espanya)?

Doncs, digueu-me frívol, però probablement té una explicació ben lògica: per als lectors del diari conservador britànic, la possibilitat que una persona sense sang blava acabi sent la primera dama d’una monarquia històrica (recordem que a ells els passarà el mateix més d’hora que tard amb el príncep Guillem, casat amb la plebea Kate Middleton) els deu semblar realment detestable. I el director del diari va creure que aquesta era la notícia: a Espanya tindran una reina plebea (en el peu de foto ho deixen ben clar: “a former television newsreader”, “una expresentadora de telediaris”), prepareu-vos britànics, perquè vosaltres sereu els següents.

El periodisme també és això: buscar la punta de la notícia, intentar ser originals, no repetir el que creus que farà tothom, trencar motllos. Podem estar o no d’acord amb l’enfocament, però agosarats, els del Telegraph ho van ser.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.