Que es reinventin els altres

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Llegir “Els reinventats”, el fantàstic article de Rosa Peroy publicat en aquest mateix espai fa uns dies suposa una bufetada de realisme i ràbia a parts iguals sobre la que es poden dir moltes coses. I es poden dir amb el risc de passar per alt un detall genial: el seu títol.

De fa anys, experts de tot tipus, però sobretot aquests mestres de tot que ens alliçonen des dels mitjans –opinadors, tertulians, editorialistes…- venen recordant-nos que ens hem de “reinventar”. Que hem d’oblidar-nos “de la feina per a tota la vida”, “d’un sou fix”, de la “seguretat”. Que aquests són “temps líquids”, que “canvien ràpid” i que hem de saber “adaptar-nos”, que ja no estarem “fent sempre el mateix” i que hem de ser “versàtils”, “flexibles”… I que – això ja no ho diuen però es pressuposa en el paquet- també hem d’anar oblidant-nos d’uns mínims drets laborals, un salari digne, una seguretat per poder fer plans a llarg termini, una garantia de jubilació, etc. etc.

Podríem discutir molt tot això de la “reinvenció” i si és tan bona, o no, o simplement és inevitable, però abans cal mirar la capacitat dels propis alliçonadors. Per què quina és la resposta de les grans empreses de comunicació davant els “temps líquids” i els canvis ràpids que ens han tocat viure? Us proposo uns exemples:

Caiguda de vendes —– Ajudes públiques –encobertes o no- que els permetin regalar milers de diaris que en teoria són de pagament

Aparició de noves tecnologies —– Intervenció legal i judicial per regular-les (o prohibir-les) i creació de nous impostos (el més recent l’anomenat “cànon AEDE” als serveis d’enllaços) per tal que siguin aquestes les que financin els seus negocis.

Cau la publicitat —– Reducció de la competència amb la renúncia dels mitjans públics a la mateixa (quan no el seu tancament total)

Apareixen nous competidors —– Reforçament del monopoli amb, per exemple, restriccions en l’espai radioelèctric o les ajudes públiques.

Unes reaccions que poden ser tot l’humanes i naturals que es vulgui, però no crec que puguin definir-se com a “reinventar-se”.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.