És habitual, quan hi ha algun tipus d’aldarull a Barcelona o una altra capital catalana que es publiquin diferents teories sobre l’origen, composició o motivacions dels avalotadors. Va passar recentment amb els incidents produïts a Sants amb posterioritat al desallotjament de Can Vies.

Encara que llavors molts mitjans i periodistes van tractar d’acostar-se seriosament als fets, tractant d’explicar el context social en que es produïen els incidents –tal i com vam recollir parcialment a Mèdia.cat– també van publicar-se altres teories més pròximes a la conspiració sense fonaments que a la investigació periodística. Un dels exemples més extrems va ser un reportatge a El Confidencial que fins i tot parlava de “mercenaris” entrenats als EUA i Itàlia però també hi va haver tertulians i columnistes que van abonar la tesi que corria bastament per les xarxes socials que darrere els actes violents hi hauria policies infiltrats o fins i tot agents del Centre Nacional espanyol d’Intel·ligència (CNI) per tal de desestabilitzar el procés sobiranista.

Finalment, la detenció de quatre italians a La Jonquera dies després de d’acabades les manifestacions amb “tiradors de boles de ferro”, “adhesius de Can Vies” i que “podrien haver participat en els disturbis” –segons van informar fonts policials als mitjans tot i no haver aportat cap prova d’aquesta suposició ni haver-los imputat formalment per això- van tornar a posar sobre la taula la “connexió italiana” a la que La Vanguardia ja havia apuntat després de la vaga general del 2012 sense que mai més se n’hagi sabut res.

Per ara, de la seixantena de detinguts durant els avalots de Can Vies només sis eren estrangers –quasi la meitat que el percentatge de població nouvinguda que té la ciutat- i cap estatunidenc o italià, a excepció dels detinguts a La Jonquera dies després. L’únic empresonat per aquells fets és nascut a Barcelona i membre de la colla castellera de la ciutat.

Brasil, els altres avalots

Aquesta cobertura pot comparar-se amb la que s’ha fet dels aldarulls que van succeir-se a diferents ciutats del Brasil en protesta pels elevats costos econòmics del Mundial, fins que el xiulet inicial del torneig va fer-los fer desaparèixer, almenys informativament parlant.

En aquest cas la majoria dels reportatges s’informa dels avalots com un fet noticiable sense incidir massa en valoracions morals, s’expliquen les crítiques a l’actuació policial i es contextualitzen en els motius que tenen grups concrets per oposar-se al Mundial, sense que això hagi de significar que el mitjà els comparteix.

En cap de les informacions analitzades s’ha buscat cap “mà negra” ni conspiració internacional que pretengui desestabilitzar el Brasil, sinó que totes les protestes s’han emmarcat en la situació social del país i en la posició política de certs col·lectius oposats a aquest esdeveniment.