La investigació col·laborativa que ahir va permetre resoldre –o com a mínim oferir moltes pistes- en poques hores la brutal agressió racista al metro de Barcelona podria suposar un abans i un després en la relació entre xarxes socials i actes delictius.

Així, amb el temps que els Mossos van necessitar per a publicar un comunicat on avançaven que estaven “investigant el cas” i fins i tot abans que la pròpia víctima ho denunciés, centenars d’internautes havien fet públiques les dades –incloses fotografies, adreces i militàncies polítiques- dels suposats agressors, deixant a la policia l’única feina de confirmar aquestes informacions. Tampoc pot oblidar-se el fiasco de la investigació col·laborativa dels atemptats de Boston.

Però no només la policia ha actuat de forma lenta –en comparació amb els internautes- en aquesta ocasió. També partits polítics com Ciutadans que va trigar quasi 24 hores a explicar, des del seu compte de Twitter, que el presumpte agressor que apareixia fotografiat al costat dels seus principals líders no estava registrat ni com a militant ni simpatitzant de la formació.

Per part dels mitjans, la majoria han enfocat el cas d’una forma extremadament clàssica, seguint el patró d’explicar l’agressió, citar el corol·lari de fonts oficials habituals –policia, metro, Ajuntament, etc.- i només finalment citar el que ha estat la part més informativament més innovadora de tot plegat: la capacitat de la ciutadania de resoldre un crim emprant únicament eines col·laboratives i la pròpia informació que els presumptes delinqüents deixaven a les xarxes socials.

Aquest ha estat el cas, per exemple, de La Vanguardia o Catalunya Informació. L’Ara ho ha matisat una mica, amb una peça exclusiva sobre la identificació ciutadana dels presumptes agressors però sense cap referència a aquest fet a portada.

El Periódico, en canvi, ha mostrat una visió força més oberta amb una notícia que equilibra les fonts policials i de les xarxes socials.

Però qui ha anat més lluny a l’hora d’entendre la diferència entre aquesta història i la típica notícia de “successos” –almenys entre els mitjans analitzats per Mèdia.cat- ha estat Vilaweb, amb una crònica precisa sobre el procés que va portar a gent diferent i, en principi, descoordinada i sense experiència policial, a resoldre un crim en poques hores.