Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El relleu de Joan Maria Nin com a Vicepresident i conseller delegat del grup CaixaBank per Gonzalo Cortázar –qui només ocuparà el segon dels càrrecs- ha arribat a totes les portades de la premsa impresa a Barcelona, a més de Las Provincias i El País, però l’enfocament és radicalment diferent.

Així, per a La Vanguardia i El Punt Avui, el fet destacat és el nomenament de Cortázar, encara que els del Grupo Godó prefereixin, a més, reforçar des de la portada mateixa que la sortida de Nin és “de manera pactada”. Precisament és aquest diari el que fa la cobertura més asèptica de totes, amb una notícia que s’assembla extraordinàriament al comunicat de premsa que podria haver fet l’entitat, sense cap menció a cap tipus de problema o dissensió que justifiquessin canvis tan profunds a la cúpula. El diari del Grup Hermes si que deixa entendre –en una sola frase a meitat del text- que “les relacions entre Fainé i Nin no eren del tot fluides”.

El Periódico, en canvi, si que explica que el nou nomenament implica un “relleu” i de forma suau que Isidre Fainé “prescindeix” de Nin. A l’interior els dos paràgrafs finals detallen com “ambdós directius han funcionat aparentment como un tàndem perfectament engreixat (…), però les diferències entre ells eren un secret en veu alta cada cop més públic”.

El País segueix l’estela d’El Periódico amb un titular de portada una mica més dur, ja que canvia el verb “prescindir” per “cessar”, però a l’interior no es reflecteix aquest possible enfrontament que queda explicat en una sola frase. Las Provincias va una mica més lluny i entén la marxa de Nin com una “destitució”, però igual que al diari anterior, l’article es limita a difondre els arguments del banc sense entrar a analitzar cap moviment intern més enllà del que apareix a l’argumentari oficial.

Finalment l’Ara és el diari que va més lluny en la tesi de l’enfrontament i titula a portada amb un contundent “Fainé s’imposa” que, ja a dins, és correspost amb un article que relega tota la palla sobre “plans de futur”, “reestructuració” o “renovació estratègica” i entra de ple en la lluita pel control de l’entitat i fins i tot en un fet que ha passat per alt a la resta de mitjans: L’acumulació de poder, sense contrapesos, que tindrà Fainé a partir d’ara, inèdita en la història de l’entitat.

Oblits compartits

A banda de l’enfocament hi ha alguns detalls que cap dels diaris analitzats a preferit tocar. Quina és la indemnització de Nin? Ni tan sols es menciona i l’única dada l’aporta El País, que assegura que no n’hi ha cap. Un fet que altres mitjans no corroboren –parlen de cinc milions d’euros- i que costa de creure que es decideixi sense publicitar-ho.

També ha passat força per alt el paper de Javier Godó, principal propietari del grup empresarial que porta el seu nom, editor de La Vanguardia i fins ara també conseller a CaixaBank. Només l’Ara informa de la seva marxa de la direcció del banc, encara que es manté al patronat de la fundació La Caixa.

Empreses mediàtiques amb consellers de CaixaBank als seus propis consells d’administració

Un exercici interessant és creuar la cobertura d’aquest fet amb la relació de CaixaBank amb les diferents empreses editores, però els resultats no són concloents.

Si bé és cert que la relació més estreta és amb el Grupo Godó, el diari del qual ha fet la informació més acrítica i favorable als interessos del banc, El Punt Avui és el rotatiu més independent –com a mínim pel que fa a relacions directives amb l’entitat- però no s’ha destacat per un enfocament massa diferent. Els grups Zeta i Prisa també tenen directius de CaixaBank a les seves direccions, però en aquest cas, la cobertura dels catalans ha estat una mica més crítica que la dels madrilenys. Mentre que l’Ara, que ha destacat pel seu enfocament crític, la seva vinculació directiva amb el banc és força dèbil.