Panorama berguedà

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aquest 1 de juny naixia, al Berguedà, una nova publicació amb el nom de “Nació Berguedà” Es tracta de l’última edició local del Nació Digital, “Diari català i independent”. Amb aquesta ja són 17 les edicions locals i comarcals de la publicació que, en els seus 18 anys d’existència, ha aconseguit la fita de ser el segon mitjà de comunicació digital més llegit del país. Amb aquest aval i les seves trajectòries professionals enceten la seva singladura, els periodistes berguedans Aida Morales i el Pere Gendrau.

L’aparició d’una nova publicació comarcal és, sens dubte, una bona notícia i ho és, sobretot, al Berguedà, una comarca on els mitjans arriben i marxen amb massa  pressa per arribar a consolidar una línia i un públic.

L’altra bona notícia pel Berguedà l’anunciava dijous passat, l’homòleg bagenc de Nació Berguedà, “Manresainfo.cat”. La notícia era que, Televisió del Berguedà i el Grup Taelus, (propietaris de Canal Taronja), adquirien la freqüència de Televisió de Manresa després d’haver arribat a un acord amb Regió 7, que era l’empresa que l’explotava des de feia més de 10 anys. Això vol dir que, probablement, a partir d’aquesta setmana es començaran a emetre per aquest canal, els continguts que fins ara s’emetien de manera irregular.

Amb aquestes dues novetats, sembla trencar-se un monopoli informatiu al Berguedà i la dinàmica que condemnava els mitjans de comunicació berguedans a una precarietat i falta de continuïtat.

Des de finals dels 70, l’únic mitjà que ha sobreviscut a la comarca és Regió 7, que s’edita a Manresa i que manté una delegació amb dos periodistes a Berga. En una època va arribar a un acord amb El Vilatà, una revista mensual de Gironella, perquè omplís el buit que hi havia de publicacions comarcals però més endavant, un cop desapareguda aquesta revista, l’any 1998, Regió 7 va decidir crear el seu propi suplement, el “Berguedà setmanal”.

I aquest és l’únic mitjà de quiosc que, encara avui, segueix dedicant una pàgina diària i un suplement setmanal a informar sobre el Berguedà.

Però a més a més del Nació Berguedà, hi ha dos mitjans digitals més que informen sobre la comarca, “Bergactual.cat” i “DBerguedà.cat”, El primer, vinculat al setmanari gratuït “Berguedà Actual”, que va arribar a editar 17.000 exemplars i que va ser tot un referent en el territori, tan pels continguts com per la seva distribució, però que va aparèixer i desaparèixer en tres anys, entre el 2007 i el 2011, a conseqüència de la crisi. Pel que fa a “DBerguedà”, és un portal informatiu de l’empresa que durant uns anys tenia la concessió de Ràdio Berga. Tot i que publiquen diàriament algunes informacions, són mitjans digitals, que han perdut part del sentit que tenien, com a pàgines d’un mitjà escrit i una ràdio local i que, actualment, es mantenen més pel voluntarisme que no pas, per la dedicació de periodistes professionals.

Si parlem de la ràdio, un cop va finalitzar la concessió que hi havia concedida i a l’espera que l’Ajuntament de Berga plantegi un nou concurs públic, Ràdio Berga només emet música, butlletins horaris i poca cosa més i, fins la setmana passada, això mateix passava a la televisió. Televisió del Berguedà, emetia per la TDT, sense tenir llicència per fer-ho i aquesta precària situació no feia preveure un futur massa llarg al canal.

Sortosament, el panorama del Berguedà pel què fa als mitjans de comunicació, sembla haver començat a canviar. La comarca ha estat, fins ara, un veritable cul de sac, en aquest, com en molts altres aspectes. I tenint en compte el paper vertebrador que han tingut i tenen els mitjans comarcals, l’absència continuada de premsa, ràdio i televisió de proximitat, ha estat percebuda com un dels grans dèficits socials d’un territori que tot i tenir una potent veu pròpia, no l’ha pogut fer sentir amb força. Esperem que Nació Berguedà i Televisió de Berguedà hagin vingut per quedar-se i tot plegat sigui l’inici d’un nou cicle que canviï un panorama fins ara decebedor.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.