El micromecenatge esgota

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Insistia al passat article a Mèdia.cat en la necessitat de predicar amb l’exemple i complementar el plany amb l’acció restant amatents i implicant-nos en totes aquelles iniciatives periodístiques que estan sorgint. La majoria d’elles d’alguna manera o altra opta pel micromecenatge com a via per aplanar el camí de la gestació i el naixement.

No hi ha més alternativa: els mitjans convencionals expulsen vells periodistes i veten l’entrada dels nous, mentre que les grans injeccions de capital per engegar projectes cada cop costen més de trobar. Model reformulat que acompanyat de la pèrdua de credibilitat dels grans mitjans ha propiciat que aquells projectes periodístics autogestionats i independents visquin una mena d’edat d’or.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Una edat d’or que ha fet servir el crowdfunding d’eina per tirar endavant projectes i millores. Ho va fer el Periódico Diagonal per possibilitar la supervivència del mitjà, el setmanari La Directa per transformar-se i consolidar-se, la revista Cafèambllet per crear la publicació amb més tiratge de Catalunya, ho està fent Ràdio Terra per a construir el seu estudi i així poder iniciar les emissions, Llibertat.cat per a impulsar un documental sobre l’Operació Garzón i ara sobre Lluís Maria Xirinacs o Crític senzillament per arrencar.

Tot plegat pot comportar una certa saturació entre els potencials micromecenes? El crowdfunding pot arribar a esgotar els usuaris? La set de periodisme honest donarà per tant?

Tot plegat genera diverses reflexions. Per una banda hi ha la característica pròpia del micromecenatge, indicat per a promoure iniciatives concretes més que no pas globals, com ara un estudi de ràdio, una publicació o un producte periodístic com seria un documental. De l’altra hi ha la corresponsablització dels consumidors d’informació: El periodisme no pot ser lliure si no hi ha un col·lectiu ampli de persones que doni la cara (i pagui) per ell. Però fins i quan, i sobretot, per a quantes plataformes diferents?

Cafèambllet, La Directa i ara Crític han demostrat que la gent està disposada a donar-ho tot si sap que a canvi obtindrà periodisme d’investigació i informació sense mordasses. Llibertat.cat ha demostrat que es poden fer documentals de qualitat que parlin del que es vol silenciar partint de la inexistència de recursos econòmics. I Ràdio Terra està demostrant que es pot anar més enllà de les campanyes de micromecenatge i que es pot construir quelcom molt més valuós: un equip de més de 160 persones il·lusionades en fer periodisme i engrescades al voltant d’un únic projecte. No parlem de mecenes que fan una aportació econòmica puntual, sinó d’un equip de professionals implicat i compromès en un mitjà que serà autogestionat.

Ho deia un usuari de Twitter aquest dimarts: “En el futur recordarem el naixement de Ràdio Terra i no podrem contindre un suau somriure de com va començar tot, perquè estem guanyant”. No sé si guanyarem, però a les nostres mans tenim demostrar que som capaços de fer-ho.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019