Gairebé un mes i mig després de les eleccions europees que van trasbalsar el panorama polític estatal, la majoria de grans estudis d’opinió renuncien a publicar enquestes sobre com pot evolucionar la situació a partir d’ara.

Les úniques enquestes de magnitud considerable publicades en aquest temps han estat les de Només Gesop –d’àmbit estatal i autonòmic,- per a El Periódico, i Celeste-Tel –àmbit estatal,- per a ElDiario.es. També Última Hora n’ha fet una de pròpia d’àmbit autonòmic i municipal. La resta, mantenen un silenci més eixordador com més va.

Per exemple, el CIS, que acostuma a publicar enquestes postelectorals pocs dies després de cada contesa –en el cas de les darreres autonòmiques catalanes en només cinc dies, per exemple- aquesta vegada no ho ha fet.

Mestroscopia –El País– i Sigma Dos –El Mundo– acostumen a publicar estudis mensuals per mantenir una sèrie històrica molt precisa sobre les evolucions de les preferències electorals, però, en ambdós casos, s’han saltat la seva mostra de juny. I no és que no facin enquestes, que n’han fet sobre l’acceptació del nou Rei espanyol, les primàries del PSOE, la llei de l’avortament o la percepció de la situació econòmica. Però pel que sembla no han aprofitat aquests estudis per preguntar als ciutadans sobre les seves preferències electorals. O si ho han fet no n’han publicat els resultats.

També Feedback publica sondeigs electorals a La Vanguardia habitualment, encara que no amb tanta regularitat i l’actual període de silenci podria entendre’s com a normal si no fos perquè l’actual convulsió del moment justifiquessin la necessitat informativa de noves enquestes.

Precisament va ser en les darreres eleccions europees quan la majoria d’instituts d’opinió van mostrar una incapacitat més gran de preveure els moviments de fons dels votants, amb una fallada generalitzada –però especialment de Metroscopia– a l’hora de preveure la caiguda del bipartidisme i l’ascens de Podem.