Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Crec que toca dir-ho, i que és un bon moment dir-ho ara.  Vilaweb celebra aquests dies els seus deu anys del servei de blogs, un projecte fonamental en la consolidació de la ‘catosfera’, també clau per entendre una de les contribucions d’aquest mitjà al periodisme català dels darrers anys: la importància de la comunitat (complicitat + compromís) en qualsevol projecte periodístic que es valori com a tal.

El projecte de Vicent Partal i Assumpció Maresme s’ha avançat al llarg dels seus anys d’història en la definició sobre com han de ser avui les noves capçaleres periodístiques. De fet, s’han articulat al voltant de Vilaweb propostes que avui conformen la normalitat però que en el seu moment van despertar recels, incomprensions o indiferència.

Del seu model de blogs, bastit al voltant de la comunitat MesVilaweb, en podem extreure’n algunes lliçons:

– La conversió del lector en actor. El mitjà va ser dels primers en entendre que el lector era també protagonista si s’afavorien els canals de participació i actualització adequats. En un primer moment va ser a través de les edicions locals, després a través de la xarxa de blogs i més darrerament amb la incorporació del lector en el dia a dia de la redacció (participació en editorials, entrevistes exclusives, presentacions, etc). Vilaweb, i el seus blogs, són el mirall d’una societat civil cada vegada més exigent i amb ganes de fer política en primera persona. El mitjà va saber llegir els canvis de fons al país i ho va fer molt abans de Twitter i el 2.0.

– La marca és forta en la mesura que té una comunitat que l’empara i que està disposada a ‘demostrar-ho’. La sostenibilitat del mitjà no s’explica només pels anuncis que aconsegueix atreure o per les vendes finals que genera, se sustenta també en l’existència o no d’un col·lectiu que s’explica i s’interroga al voltant d’una determinada capçalera i que està disposat a apostar per les noves formes de fidelització (subscripcions, cooperativisme, mecentatge…) El mitjà no és un producte més, és una eina, una garantia, un pacte. Vilaweb ha sabut assajar noves fórmules de negoci a través de la consolidació i vertebració de la seva comunitat de lectors (subscripcions, serveis, botiga).

– L’aposta pels continguts temàtics i l’agenda pròpia. Vilaweb va apostar molt aviat per noves comunitats especialitzades (lletres, universitats, ciència) creant canals propis i arribant a acords amb institucions, i fins i tot amb altres publicacions.  Ha sabut mantenir aquesta aposta en la seva oferta de blogs, variada i molt ben avinguda. Però en el fons, la gran aportació de Vilaweb és en el compromís per l’agenda pròpia i un periodisme digital que no es considera a si mateix de segona i que, això no és menor, no ha caigut en la dictadura del click.

Tota una lliçó.

És evident que en aquesta tasca d’exploració, Vilaweb no estava sola. El desè aniversari del seu servei de blogs ens subratlla la consistència d’una aposta pel periodisme que ha ajudat a fer més divers i interessant el nostre ecosistema informatiu.

Per molts anys més!

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.