L’absolució de 19 dels 20 acusats per la concentració davant el Parlament del 15 de juny de 2011 ha estat coberta de forma un tant extraordinària a la majoria de mitjans. Per referir-nos només als diaris impresos que han destacat el fet en portada –El Punt Avui, La Vanguardia, Ara i El Mundo– el mateix titular deixa clar que, a pesar de la contundent sentència, els acusats segueixen sent culpables.

“El setge al Parlament del 2011 queda impune” –El Punt Avui,- “Els jutges deixen sense càstig el setge al Parlament” –La Vanguardia– o “L’Audiència dóna per bo l’assalt al Parlament català” –El Mundo. Només l’Ara opta per un titular més neutre –“Absolts els dinou acusats del setge al Parlament”, encara que al subtítol recorda que va haver-hi “possibles excessos violents”, fet que no corrobora la sentència judicial.

Així, segons aquest relat mediàtic es manté la tesi que va haver-hi un “setge”, o fins i tot un “assalt” segons El Mundo, que incomprensiblement els jutges haurien deixat “impune” o “sense càstig”. De no respectar la presumpció d’innocència –com altres vegades s’ha assenyalat des d’aquest mateix observatori– s’ha passat a mantenir el discurs de la culpabilitat fins i tot després de l’absolució.

Però aquesta línia editorial és sempre així? Respon aquesta defensa d’una línia dura a una insubornable creença en el càstig al delicte i una denúncia a la impunitat? Per acostar-nos a aquesta resposta hem decidit comparar les portades d’avui amb la línia informativa que van tenir aquests mateixos diaris davant el pacte judicial –amb oposició de la fiscalia– al que van arribar els ex-directius de Caixa Penedès per tal d’evitar entrar a la presó a canvi de tornar 28 milions d’euros dels que s’havien apropiat il·legalment.

Cal recordar que en aquell cas era molt diferent, ja que els acusats sí van ser declarats culpables, però tot i així van evitar el càstig penal a canvi de tornar únicament allò sostret –ni multes ni indemnitzacions- pel que probablement en aquest cas sí seria més precís parlar d’impunitat.

Llavors, però, els diaris van optar per uns titulars molt més neutres i informatius, evitant fer judicis de valor. Com per exemple El Punt Avui –“Penes mínimes per a la direcció de Caixa Penedès”,- El Mundo –“La cúpula de Caixa Penedès torna 28 milions per no anar a la presó”- o Ara –“Els executius de Caixa Penedès es declaren culpables”. En cap cas s’empren paraules com “impunitat” o “robatori”, que és substituït per “adjudicació irregular” i només el rotatiu del Grup Hermes fa èmfasi que els ex-directius “eludeixen cap càstig important”.

La Vanguardia mereix una anàlisi a banda, ja que en cap moment va informar del cas en portada mentre que en el cas de l’absolució del Parlament ha estat qui ha optat pel titular més gran. En canvi, aquells mateixos dies va dedicar tot el faldó de la seva portada publicar que el portaveu de Can Vies estava “imputat pel setge al Parlament”. Una imputació que ara ha quedat en res.

 

També et pot interessar: Cobertures antagòniques segons el país en el que es bloqueja el Parlament