Una repassada ràpida a les portades de tot tipus de mitjans i informatius permet copsar com l’agenda mediàtica considera molt més important la semi-final del Mundial que ahir van jugar Brasil i Alemanya que els bombardeigs massius sobre Gaza que ja han provocat un mínim de 23 morts entre la població palestina.

Però a més de la desproporció en el tractament, en aquest cas Mèdia.cat ha pogut observar com en la majoria de mitjans el llenguatge emocional que transmet tragèdia i desgràcia està reservat a les cròniques esportives, mentre que la descripció de la guerra es fa emprant únicament termes informatius neutrals i asèptics. En els casos més extrems, fins i tot, es parla de futbol en termes bèl·lics i de guerra en estadístics.

Un dels exemples més clars d’aquest “món al revés” el podem trobar al diari El País. A la seva edició brasilera –enllaçada des de l’espanyola- parla de “massacre” per referir-se a la derrota del país llatinoamericà en el Mundial, mentre que aquesta paraula no apareix en uns fets on s’han massacrat realment 23 persones –inclosos set nens- i que són descrits amb un neutral “Israel ataca 160 objectius a Gaza i Hamas llença míssils contra Tel Aviv”. Fins i tot l’atac massiu contra una estreta franja de terra on viuen dos milions de persones amb potents armes de guerra és descrita en portada com una “llarga operació de càstig”.

També Las Provincias utilitza llenguatge militar per parlar de futbol –“L’exèrcit alemany devasta una Brasil lliurada”- però quan es tracta de referir-se a la devastada Gaza els fets es redueixen a que “Israel ataca 160 objectius a Gaza i causa sis morts” [se suposa que la xifra es deu a una manca d’actualització].

Per la seva banda l’ABC considera que Alemanya va “destrossar” Brasil i El Periódico parla de “massacre”, “aixafa” i “trauma” en la seva crònica esportiva.

La resta de mitjans no empren de forma tan clara terminologia militar en la secció esportiva, però si que són habituals les descripcions amb una alta càrrega emotiva com “humiliar”, destrossar”, “tràgic” o “tragèdia nacional”. O que “ha estat molt dur per al Brasil” en unes declaracions recollides per la COPE.

En canvi les descripcions dels atacs són molt més pausades i eviten –almenys en titulars- qualsevol tipus de posicionament ètic o que descrigui el patiment de les persones més enllà d’assenyalar, en els millors dels casos, el nombre de morts. Un dels exemples més gràfics d’aquesta descompensació l’ofereix la portada de l’Ara, que amb un titular més gran descriu com una “humiliació” el resultat futbolístic mentre que redueix a una “màxima tensió” els bombardeigs.

Contendents igualats?

Una altra de les tendències generalitzades és presentar l’atac contra Gaza com un enfrontament amb bàndols mínimament equiparables. Així, es parla de “Israel ataca Gaza i Hamas Tel Aviv” –Antena 3,- “violents bombardejos a Gaza i Israel” –El Periódico– o “Israel bombardeja Gaza per l’augment d’atacs amb projectils” –La Vanguardia.

Però qui segurament representa l’exemple més extrem d’aquesta pràctica és el portal de RTVE, la notícia destacada sobre el Pròxim Orient és que “Els coets que Hamas llença des de Gaza arriben a Jerusalem, Tel Aviv i Hadera”. Al mateix web, unes notícies més amunt pot llegir-se que “Els germànics han passat el rodet per sobre del Brasil”.