Contra les agressions sexistes

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aplaudeixo el cop de puny sobre la taula que ha fet l’ajuntament de Pamplona, que amb l’anunci d’un dispositiu especial per evitar agressions sexistes durant els Sanfermines, ha aconseguit posar sobre la taula un tema massa sovint silenciat o ignorat pels mitjans de comunicació. Després que l’any passat es publiquessin diverses imatges on apareixien grups d’homes tocant els pits a noies mig despullades, aquest any policies forals i agents municipals han intensificat la vigilància per detectar possibles actes de violència sexual i l’ajuntament ha engegat una campanya de dissuasió dels abusos sexistes. És clar que la campanya pot estar motivada en part a netejar la imatge de les festes, però, sens dubte, la notícia també ha tingut una altra funció: Quan es va fer pública, molts mitjans van optar per destacar-la com la novetat d’enguany de les festes de Sant Fermí, posant llums i taquígrafs a un tema del que, habitualment, se’n parla ben poc.

Ben aviat, els articles i vídeos que en parlen, s’han farcit de comentaris. Alguns, al meu entendre, molt greus. Les possibilitats d’interacció dels lectors que permeten alguns diaris digitals han fet sortir a la llum un ideari masclista latent, propi d’un pensament retrògrad i vergonyós. Per resumir-ho, diríem que els comentaris es classifiquen entre els que titllen les noies de provocadores (com si ensenyar els pits en públic fos demanar a crits que te’ls toquin) i els que justifiquen els abusos amb l’alcohol, les drogues i l’eufòria de la festa (que vull pensar que havien begut, s’havien drogat o estaven estranyament eufòrics quan ho van escriure). Em sembla que, així com són condemnables aquestes agressions, ho és també qualsevol intent de justificar-les.

De per sí, els abusos sexistes són molt difícils de calcular, sobretot perquè moltes vegades les víctimes no els denuncien, els resten importància o ni tan sols són conscients que els han patit. Amb tot, les poques dades que tenim són prou greus: als Sanfermines del 2013 hi va haver 40 denúncies per agressions sexuals i dos anys abans, el 2011, tres dones van denunciar haver estat violades durant les festes de Pamplona. L’any passat, a més, diverses periodistes van denunciar els abusos que havien patit mentre cobrien la celebració. El vídeo d’una d’elles, en que un espontani es llança a fer-li un petó sense el seu consentiment, recull també el comentari d’un company que, des del plató, li recorda que no provoqui al noi.

Aquests abusos, però, no són només un problema de les festes navarreses, també són una realitat a d’altres celebracions com les festes de Sant Joan a Ciutadella o les festes de la Mercè a Barcelona i, fins i tot, s’estenen molt més enllà de l’ambient festiu, són també freqüents a d’altres espais públics quotidians com el metro. Situacions, que –a més petita escala- no disten tant d’aquelles que criticàvem de la plaça Tahrir d’El Caire.

Dubto que aquesta campanya aconsegueixi frenar de cop unes pràctiques fins ara d’alguna manera normalitzades, però sí que ha posat de relleu una xacra invisible a ulls, no només dels mitjans, sinó també de moltes persones. Una tara moral que va molt més enllà de tocar sense permís els pits despullats d’una dona beguda en una festa major. També és un abús aquella abraçada d’un desconegut en un bar, l’apropament d’uns genitals darrere nostre aprofitant les aglomeracions en un concert o dins un vagó de metro, els comentaris sexistes disfressats de lloança a la feina, i les mirades assetjants al carrer. I només aconseguirem aturar-les si tots, homes i dones,  prenem consciència del greuge que suposen en una societat que de vegades creiem igualitària i democràtica. No hi ha dubte que ens queda encara molt camí per recórrer fins la vertadera igualtat entre els dos gèneres, però un bon començament és  reconèixer que no som tractats de la mateixa manera i que hi ha una greu discriminació sexual que una societat que vol ser justa i lliure no es pot permetre. I per això cal fer que els qui neguen una realitat tant evident com aquesta canviïn de prisma i s’adonin que no existeix cap provocació que pugui comportar un abús d’aquest tipus. La violència sexual no té, ni tindrà MAI, cap justificació.

Per cert que, hores d’ara, ja hi ha hagut el primer detingut acusat d’agredir sexualment diverses dones. Prou violència sexista.

*Alguns dels articles on apareixen els comentaris citats:

La Vanguardia

El Mundo

Público

El Periódico

El País

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.