Vint anys de murs insalvables

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El 1994 a la Universitat Central només hi havia un ordinador amb connexió a internet. Era el que tenien les bibliotecàries, i ens el deixaven al parell de sonats -l’M sempre al capdavant- que volíem navegar per geocities, per la web de la revista El Temps (després vindria l’Avui i El Periódico) i aquell mateix 94 per la Infopista (l’actual Vilaweb). Un any abans havíem escoltat embadalits al III Congrés dels Periodistes Catalans els anomenats quatre apòstols d’internet: Vicent Partal, Lluís Reales, Luis Ángel Fernández Hermana i Toni Esteve. Hi havia més gent a l’ombra: el malaurat Lluís Crespo, amb el seu blog Al dia en línia; o en Joan Francesc Cànovas, el primer professor al qual li vaig sentir difondre la nova eina. Avui escric aquest article des d’un iphone.

Internet ens canviaria a tots. Ho canviaria tot? Que ens faria més lliures. Que acabaria amb els diaris. Que trencaria les fronteres… I a mi, que particularment m’agrada que canviïn aquestes línies dels mapes, des del Txad fins a Gràcia, trobo que les fronteres informatives no les ha canviat gaire. El mapa mental d’un ciutadà ben informat, posem per cas, de Barcelona, de Madrid i de Perpinyà, és radicalment diferent i cada cop més tancat. I no parlo d’ideologia.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Aquests dies a Madrid els informatius parlen una mica de Catalunya, però l’únic compte enrere a la Puerta del Sol posa 39 dies, que són els que falten perquè comenci el mundial de bàsquet. També es parla de Podemos (tres llibres editats ja contra un de Felip VI), de la polèmica sobre la capella de la Complutense (a 13TV i a Telemadrid no han parat i ja hi ha acord) o del tancament del Johnny (Colegio Mayor Universitario San Juan Evangelista). A Madrid s’ha celebrat, com cada any, la Feria del Libro durant tres setmanes al Retiro amb un grapat d’escriptors internacionals.

Res de tot això arriba a Catalunya. Com tampoc arriba el bon sidral que s’ha generat a Perpinyà pel cas de presumpta violació d’una jove a plena llum del dia a mans de dos homes d’origen àrab…que l’FN va explotar interessadament i que al final ha resultat ser tot mentida i invenció de la víctima. Déu n’hi do. Ni una línia.

No. Tampoc arriba res de Sant Jordi a Madrid ni del compte enrere del 9-N amb el clima d’ebullició que cada tarda fa aplegar centenars de persones en tota mena d’actes d’anàlisi del futur possible. A Catalunya no arriba el tancament del Johnny de Madrid ni tampoc el d’Ibaigane a Bilbao, però sí el d’una escola del Prat. No cal dir que a Madrid tampoc arriba res de Perpinyà.

Cadascú ha triat el seu mapa mental, i no hi ha res a discutir. Però jo esperava que el trencament de les fronteres informatives ara fa 20 anys ens faria més savis i més intercomunicats. I que el periodisme faria l’esforç d’informació comparada que encara no ha fet.

PD: Internet no s’ha carregat els diaris. Tampoc ho deien els apòstols l’any 1994. Però aquest estiu et podies subscriure a les edicions digitals de dos diaris estatals per 99 euros i et regalaven una samarreta de futbol que en val 80. I al meu barber cada dia li porten dues barres de pa a casa i li regalen dos diaris catalans en paper. En fi…

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.