Un ombudsman per a Sentit Crític

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Sentit Crític és, sense cap mena de dubte, una de les millors notícies que hem conegut des de i per al periodisme de casa nostra. Les cares més visibles dels projecte, Sergi Picazo i Roger Palà, tenen prou trajectòria i prou recorregut per avalar amb garanties un projecte que ha aconseguit recaptar 45.420€ gràcies a 1.062 micromecenes.

I és precisament en Sergi Picazo, des del propi espai digital de Sentit Crític, qui avança alguna de les qüestions que potser ens hem plantejat els qui hem observat amb atenció la gestió i evolució d’aquest projecte: pot esdevenir Sentit Crític un nou mitjà plàcidament instal·lat en un espai sociopolític determinat procliu a la palla i cec per a la biga a causa de la filiació coneguda de les persones que l’integren?

Els seus principals promotors són noms actius a la xarxa i això fa que siguin fàcilment identificables les seves fílies i les seves fòbies. Això no és dolent, al contrari: no aspirem a un periodisme objectiu, en tenim prou si és honest. Des d’aquest punt de vista, és d’agrair saber de quin peu calça qui escriu, coordina o dirigeix un mitjà.

És probable que l’èxit del llançament de la proposta hagi generat unes més que raonades dosis d’eufòria i confiança entre els promotors i treballadors d’aquest nou mitjà. Potser per això els estaria bé observar una figura antiga tot i que sovint adulterada: el press ombudsman, el defensor de les persones que llegiran Sentit Crític.

Hi ha certa tendència a relegar aquesta figura i deixar-la en mans d’un o altre membre de la redacció. El mateix Washington Post, que havia estat un dels màxims defensors del press ombdusman i que havia mantingut aquest càrrec durant 43 anys, el va eliminar fa poc més d’un any al·legant motius econòmics. Però la manera com el Washington Post definia aquesta figura estic convençut que agradarà molt a totes les persones que han fet possible Sentit Crític: una persona independent dins l’estructura del mitjà, la feina de la qual és criticar públicament el periodisme que fa el mateix mitjà.

Si l’objectiu de Sentit Crític, tal i com ho explica el propi Picazo, és “que tothom se senti una mica incòmode”, seria interessant i coherent veure com prevenen la pròpia comoditat al si del mitjà amb una figura que els pugui incomodar. Per això recomanaria que no fos cap persona propera, cap figura emocionalment contaminada amb el que diuen, fan i proposen. Algú que els pugui incomodar sovint i sense angúnia per tranquil·litzar totes i cadascuna de les persones que llegirem Sentit Crític.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.