La bomba Pujol

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

A Gaza cauen les bombes de veritat, però a Catalunya divendres també en va caure una. Una bomba política i informativa, en forma de comunicat del president Pujol confessant haver enganyat Hisenda amb comptes bancaris no declarats a l’estranger. El comunicat es va fer públic un divendres de juliol al vespre, una operació comunicativa de manual per a casos com aquest, en què la gestió mediàtica de la notícia és gairebé més important que la notícia mateixa. Ser tu qui la dóna i no haver de córrer darrere una campanya ben orquestrada també forma part del manual, no cal dir-ho.

És evident que més enllà de les interpretacions individuals que n’ha fet cadascú, des dels qui han hagut de matar el pare o baixar-lo de l’altar fins els qui han pogut confirmar els seus prejudicis i fòbies, una notícia com aquesta és la carnassa ideal per als mitjans en general i per als qui fan de l’odi contra Catalunya el seu modus vivendi particular. La caverna ha estat a l’alçada i ha disparat a matar, no contra Jordi Pujol, que ara mateix ja és un cadàver polític, sinó contra Catalunya i el procés sobiranista.

Només un botó de mostra, amb forma de perla: l’ABC, el mateix diari que l’any 1985 va decidir utilitzar Pujol fent-lo “espanyol de l’any”, li va tornar a dedicar ahir una portada de pàgina sencera. “La confessió de Pujol deslegitima el desafiament sobiranista català” és l’oníric títol que acompanya el retrat del president. Somniar és gratuït i els titulars de portada d’alguns diaris sovint són més un desig que una realitat.

Però per molt desagradables i incòmodes que siguin aquestes notícies, no és el procés sobiranista el que se’n ressent, sinó el sistema polític en general. El procés sobiranista té tanta força i un caràcter tan constructiu, que ben aviat ha tingut la resposta adient, òbvia per altra banda: volem construir un país nou també per fer net i evitar que hi passin coses com aquesta. Aconseguir-ho és un repte i no fer-ho seria un fracàs.

També se’n ressent, és clar, la figura del president més polièdric que ha tingut el nostre país. Quan siguem independents, el debat sobre si va frenar l’operació uns quants anys o el va fer possible malgré tout serà un debat estèril però apassionant.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.