‘Ara és l’hora’

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’Observatori crític dels mitjans Mèdia.cat tanca avui una nova temporada i pren aire per encarar el que ja s’albira com un dels trimestres periodístics més intensos dels últims anys.

Són moltes i diverses les opinions que els darrers mesos han advocat en aquest espai per un periodisme rigorós i compromès. Reflexions que han posat de manifest les servituds que encara arrossega el sector, així com la fragilitat de l’ètica periodística en l’exercici diari o la precarietat en la qual viuen immersos molts dels professionals.

Des de l’acció més multitudinària a Catalunya l’Onze de Setembre passat, fins a la crisi notòria de les velles estructures de poder i la irrupció de noves formes d’organització, passant per les trames de corrupció, els atacs reiterats al mapa comunicatiu català i al model d’immersió lingüística, la crisi de la monarquia espanyola o els conflictes internacionals. Tot plegat ha estat objecte d’anàlisi i de reflexió amb ànim d’assenyalar aquells vicis que han dut la professió a allunyar-se dels ciutadans. Ara, però, que arriba un temps de descans, toca prendre perspectiva i també consciència dels passos immediats.

Per tothom és sabut que a partir de setembre el ritme de l’actualitat s’intensificarà. El temps serà més que mai el pitjor enemic del rigor i les pressions, cada vegada més inesquivables. El motiu té una explicació teòrica molt senzilla. Si com diu Castells (2009), el poder s’exerceix mitjançant la coacció i/o la construcció de significat a partir d’un discurs per mitjà del qual els actors socials guien les seves accions, i en aquest procés la informació i la comunicació són dimensions fonamentals, no hi ha dubte que els periodistes i els mitjans esdevindrem un punt estratègic en el qual s’encreuaran molts interessos.

En aquest escenari, haurem de prendre consciència del nostre paper i no perdre la referència dels valors professionals esmentats. Amb tota probabilitat, proliferaran els titulars capciosos i guanyarà presència el periodisme oportunista, aquell que instrumentalitza una informació seguint unes directrius interessades tot manipulant el valor informatiu de la notícia. No serà res insòlit, certament, però evidenciarà, un cop més, les febleses del sector.

Es tornarà a posar a prova el periodisme i la seva credibilitat en un moment en què el rigor i la qualitat estaran més en perill que mai. I en aquest context, la visió crítica d’iniciatives periodístiques com la de Mèdia.cat, i tantes altres, serà fonamental.

‘Ara és l’hora’ d’emprendre reptes polítics, sens dubte, però també de seguir treballant per un periodisme rigorós i compromès amb la societat que no renunciï al sentit crític.  Perquè el (bon) periodisme és imprescindible per assentar uns fonaments sòlids i democràtics si decidim construir un nou estat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.