Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Amb aquest article Mèdia.cat tanca la temporada i encara les vacances d’agost –encara que enguany hi haurà alguna sorpresa durant aquest mes. Toca fer balanç de què ha suposat el curs passat i, potser, el punt més rellevant seria que comencen a veure’s alguns signes de revifalla en el món de la comunicació.

Després d’anys de cobrir notícies d’acomiadaments, tancament de mitjans i degradació de les condicions laborals, aquestes comencen a remetre –si bé continuen donant-se casos, alguns tan greus com la clausura de RTVV- i són substituïdes per una tendència ben diferent.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

L’emergència dels nous mitjans creats per periodistes –propietat d’aquests o directament dels mateixos lectors- està ja canviant el panorama informatiu. Bé podria dir-se que comencem a transitar de la protesta a la proposta.

Només les darreres setmanes han aconseguit els diners necessaris, via micromecenatge, dos nous mitjans que veuran la llum pròximament: Crític i Ràdio Terra. A principis d’any començaven les emissions d’Ona Mediterrània. Altres, nascuts fa una mica més, es consoliden a poc a poc. És obvi que la situació no és bona ni molt menys, que el recurs del micromecenatge té límits i que fins i tot podria tractar-se del soroll dels últims cartutxos que es cremen, però el fet mateix que el periodisme hagi passat de lamentar-se a tractar de trobar una solució ja és per si mateix una bona notícia.

En un altre pla, la iniciativa dels treballadors de RTVV de pressionar per a la reobertura d’un mitjà públic en valencià amb la seva proposta d’ILP, o el treball de formiga de la comissió per la cogestió de la CCMA. També des dels mitjans públics s’evoluciona des de la protesta cap a la proposta.

Que hi ha espai i públic per a un periodisme diferent, més independent, crític, rigorós i molest ho hem constatat també amb l’èxit creixent de l’Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics. La demanda de nous relats i versions que contradiguin o matisin el discurs encara hegemònic augmenta.

Ara, en els anys que vénen, es veurà si hi ha prou massa crítica per a convertir aquesta energia en una indústria mediàtica sostenible, transparent i que no repeteixi els errors del passat.