Durant el mes d’agost publicarem una investigació en tres parts sobre NC Report, l’empresa d’enquestes de La Razón, elaborat pel Col·lectiu Contrastant, dins el marc de col·laboració entre ambdós projectes.

Autor: Col·lectiu Contrastant

1. Introducció

En aquest article analitzem alguns aspectes, sobretot metodològics, de les enquestes que La Razón va encarregar a NC Report durant el 2012. Per començar, hem elaborat un quadre en què consta la data de realització de l’enquesta, la data de publicació, el nombre de persones enquestades, el nombre de preguntes, el marge d’error que figura a la fitxa tècnica i els dies que han calgut per dur a terme l’enquesta.

Hi ha dues raons per escollir aquest any. A més a més del fet que disposem del dipòsit de comptes de l’empresa, és un molt bon any perquè en teoria aquesta empresa fa enquestes municipals i el 2012 no n’hi havia. Això permet suposar que una part molt important dels encàrrecs que va rebre l’empresa eren de la La Razón.

El nombre de preguntes s’obté a partir de les que reprodueix el diari, [1] excepte en les enquestes de projecció electoral. En aquest cas, tot i que La Razón no les reprodueix, deduïm que són com a mínim tres preguntes tant pels models d’enquesta municipal, “nacional” o “autonòmica” que hi ha al web de Lorente y Ferrer Asociados, com perquè són les mínimes per justificar una projecció. A més, el text de les notícies que informen sobre el resultat d’aquests sondejos apunten a aquestes tres preguntes. En concret, segons Lorente y Ferrer Asociados, en el cas d’una enquesta per a una elecció al Congrés espanyol, les preguntes mínimes serien:

-Suponiendo que las elecciones GENERALES se celebrasen mañana, ¿a qué partido o coalición votaría Vd.?

-En todo caso, ¿por cuál de los siguientes partidos siente Vd más simpatía o a cual considera más cercano a sus propias ideas?

-¿A qué partido votó en las últimas elecciones GENERALES?

Preguntant només aquestes tres qüestions es pot fer una projecció de mínims, però se’n ressent evidentment la qualitat, ja que no es poden creuar amb altres preguntes que proporcionin un perfil més complet de l’entrevistat.

Cal dir, finalment, que hi cinc casos en què o bé no hi ha fitxa tècnica del sondeig o bé la informació és incompleta.

 

Data realització Data publicació Nombre enquestats Marge error Nombre     Preguntes Dies de realització
1 29/31-12 2-1 800 3,5 10 3
2 7/8-1 9-1 400 4,7 9 2
3 16/20-1 22-1 1.000 3,2 13 5
4 NC[2] 30-1 2.700 2,0 3
5 1/13-2 14-2 2.700 2,0 3 13
6 15/16-2 17-2 294 5,8 7 2
7 17-2 18-2 218 6,5 5 1
8 1/17-2 19-2 4.800 1,5 3 17
9 25-2 26-2 206 NC 5 1
10 3-3 4-3 206 NC 6 1
11 15/28-2 5-3 900 3,3 3 14
12 9-3 11-3 208 NC 6 1
13 20-2/6-3 12-3 2.700 2,0 3 15
14 17-3 18-3 191 7,1 10 1
15 1/15-3 19-3 2.700 2,0 3 15
16 SFT[3] 19-3 SFT SFT SFT 15
17 23/24-3 25-3 259 6,2 15 2
18 18-3 19-4 206 6,9 3 1
19 NC 22-4 301 5,8 13
20 28-4 29-4 252 6,3 13 1
21 4/5-5 6-5 412 4,9 9 2
22 11/12-5 13-5 210 7,0 9 2
23 7/12-5 14-5 800 3,4 3 6
24 18/19-5 20-5 1XX[4] 7,XX[5] 5 2
25 17/19-5 22-5 261 6,2 6 3
26 NC 27-5 214 6,8 7+2
27 29/31-5 2-6 426 4,8 5 3
28 2-6 3-6 192 7,2 4 1
29 8-6 10-6 197 6,9 9 1
30 11-6 12-6 207 6,8 6 1
31 15/16-6 17-6 207 6,9 8 2
32 22-6 23-6 221 6,7 7 1
33 SFT 25-6 SFT SFT SFT
34 2-7 1-7 175 7,6 4 1
35 14-7 15-7 197 7,2 8 1
36 23-7 24-7 182 7,4 5 1
37 2/3-8 5-8 162 7,9 4 2
38 8/10-8 12-8 155 8,1 14 3
39 16/17-8 19-8 147 NC 10 2
40 16/17-8 19-8 108 NC 2 2
41 26/25-8 27-8 570 4,2 5 2
42 28-8 29-8 100 10 1 1
43 NC 2-9 217 6,79 8
44 28-8/1-9 3-9 592 4,0 3 5
45 5/6-9 10-9 292 5,77 11 2
46 NC 16-9 750 3,74 3
47 13/15-9 17-9 750 3,74 4 3
48 21/22-9 23-9 300 5,8 5 2
49 29-9 30-9 850 3,4 4-3 1
50 2/5-10 7-10 450 4,7 11 3
51 1/13-10 15-10 1.020 3,2 3 13
52 1/13-10 15-10 1.000 3,2 3 13
53 21-10 23-10 402 4,9 4 1
54 SFT 4-11 SFT SFT 9
55 6/17-11 19-11 1.300 2,77 3 12
56 NC 25-11 NC NC 5
57 3/5-12 7-12 402 4,99 7 3
58 NC 9-12 140 75,45[6] 25
59 NC 10-12 140 75,45[7] 7
60 NC 10-12 51 14 7
61 17-12 18-12 202 7,1 7 1
62 19/21-12 22-12 500 4,47 5 4
63 16/18-12 31-12 607 3,06 3 3

 

2. Alguns aspectes remarcables de les enquestes anteriors

Tot segui, esmentarem diverses qüestions, bàsicament de caire metodològic i econòmic.

2.1. La Razón publica un nombre elevadíssim d’enquestes

La Razón és, amb diferència, el mitjà de l’Estat que encarrega més enquestes, cosa que sorprèn si es té en compte el nombre de persones que compra el diari i la difusió, que influeixen en la contractació de publicitat i, per tant, en els ingressos del mitjà. Així, segons OJD, el diari venia el 2012 uns 57.600 exemplars; pel que fa a la difusió, se situava prop dels 100.000 lectors. Es tracta de xifres que no permeten precisament despeses extraordinàries, com ara l’encàrrec detantes enquestes a preu més o menys de mercat.

2.2. Moltes enquestes amb pocs enquestats

Més de la meitat de les enquestes (34 de 60) són poc precises, amb un alt marge d’error, superior al 5%. N’hi ha més de la meitat (32 de 60) en què la mostra és inferior a 300 enquestats (de les quals 28 en tenen menys de 250). S’arriba al paroxisme quan es presenta com a enquesta seriosa una de feta a 54 persones!

2.3. Marges d’error erronis

El marge d’error que apareix a moltes fitxes tècniques és equivocat. En algun cas (enquesta 8, 23 o 35), es podria tractar d’errors de transcripció, que poden ser de l’empresa o del diari, però en la majoria revela la manca de cura de l’empresa a l’hora de dur a terme la seva activitat. Aquesta manca de rigor es pot comprovar també en el fet de no arrodonir els decimals, com ara l’enquesta 43 o 55.

 

Nombre enquestats Marge error segons la fitxa tècnica Marge error real
2 400 4,7 5,0
4 2.700 2,0 1,9
5 2.700 2,0 1,9
7 218 6,5 6,8
8 4.800 1,5 1,4
13 2.700 2,0 1,9
18 206 6,9 7,0
22 210 7,0 6,9
23 800 3,4 3,5
29 197 6,9 7,1
30 207 6,8 7,0
31 207 6,9 7,0
35 197 7,2 7,1
44 592 4,0 4,1
45 292 5,77 5,9
53 402 4,9 5,0

 

2.4. L’estranyesa del nombre d’enquestats que surt a la fitxa tècnica

També resulten estranyes les xifres no arrodonides del nombre d’entrevistats (202, 197, 206, etc.), un fet insòlit si mirem les enquestes publicades en altres mitjans. Aquestes xifres estranyes, que corresponen sovint amb enquestes realitzades en un o dos dies, segurament té a veure amb el fet que es tracta de les persones que es va aconseguir de contactar d’una mostra més gran fixada prèviament. Si aquesta fou la raó, aquesta pràctica afectaria l’aletorietat de la mostra i, per tant, la seva representativitat.

2.5. L’enunciat tendenciós d’algunes preguntes

Un capítol a part mereixerien l’enunciat d’algunes preguntes, que contravenen els principis metodològics de neutralitat i no induir a la resposta, que s’exigeixen en la formulació d’una pregunta. Així, en una enquesta realitzada el 29 de setembre de 2012, és a dir, en un dia, a 850 persones se’ls va preguntar:

Con la grave situación económica, ¿cree que es momento para plantear la secesión de Cataluña?

El mateix podríem dir d’una altra pegunta de la mateixa enquesta (“¿Cómo calificaria la actitud de Mas, al pretender la independencia?”, que partia d’un supòsit fals, ja que el president de la Generalitat no havia plantejat la independència en aquell moment ni havia manifestat que fos el seu objectiu (“pretendía”).

2.6. Quant valen totes aquestes enquestes?

Segons el dipòsit de comptes de Demo NCR del 2012, de la qual NC Report és la marca comercial, l’import net de la xifra de negocis (és a dir, sense IVA ni els impostos inherents a l’activitat empresarial) va ser de 39.218,31 €.

Aquest import equival a una tercera part del de 2011, quan l’empresa va generar un import net de l’import net de la xifra de negocis de 112.331,24 €. L’empresa justifica el descens d’ingressos perquè l’any anterior hi va haver eleccions municipals:

El grueso de nuestra demanda de pedidos se registra entre uno y dos años antes de les elecciones municipales, que son cada cuatro años, imprimiendo esta circunstancia un efecto cíclico a nuesta actividad mercantil.

D’acord amb el mateix dipòsit de comptes, Demo NCR no va tenir despeses de personal i va gastar 35.703,62 € en el concepte d’”altres despeses d’explotació”. Segons el dipòsit esmentat, l’empresa va poder tirar endavant els encàrrecs de La Razón (segurament alguns altres) gràcies a la feina d’onze autònoms (tres professionals i vuit enquestadors). Però aquestes onze persones no van cobrar la totalitat dels euros que surten a “d’altres despeses de funcionament” perquè dins d’aquest concepte hi ha despeses que no són sou. Per exemple, d’una banda, hi ha serveis exteriors com ara el serveis de professionals (notaris, advocats, assessors fiscals…) i els subministraments (electricitat, llum, aigua, etc.), i, d’altra, altres tributs diferents de l’impost de societats.

Segons el que acabem d’explicar, suposant que Demo NCR/NC només hagués treballat per a La Razón, els 63 sondejos publicats per aquest diari van comportar a l’empresa amb seu a Cullera una despesa inferior als 35.703,63 €. Evidentment, no podem determinar la quantitat, però el cost d’aquestes enquestes se situa per sota de la xifra del total d’enquestes fetes al llarg del 2012, 36.149. Segons persones coneixedores del sector, es tracta d’uns preus molt inferiors als habituals.

3. Conclusió

Un cop arribats en aquest punt i, breument, la conclusió és clara: som davant d’unes enquestes low-cost fetes molt sovint amb una metodologia deficient.

 

*Agraïm l’ajut de Marta Masats, Núria Mora Fernàndez i, sobretot, Jordi Solà Ferrer, que ens han atès molt amablement les nostres preguntes a l’hora d’elaborar aquest article.

Primera part: NC Report: ‘ubi est’?

Segona part: NC Report: vincles i relacions

 

[1] Això no vol dir pas que siguin totes les preguntes que es van fer.

[2] Aquesta dada no hi consta a la fitxa tècnica.

[3] Sense fitxa tècnica.

[4] Per un error d’impressió del aquesta dada no es pot llegir completa a la fitxa tècnica.

[5] Per un error d’impressió del diari aquesta dada no es pot llegir completa a la fitxa tècnica.

[6] Es tracta d’un error de transcripció del diari.

[7] Es tracta d’un error de transcripció del diari.