L’article 52

L’article 52 de l’Estatut de Catalunya de 2006 recull el dret a la informació de la ciutadania, tot i que no és un dret gaire conegut per la població i, diria, que ni per la professió periodística. En el seu primer punt l’article indica que “correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació”. En aquest punt remarca que els ciutadans han de rebre “dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós”. Es tracta d’un dret que no és a l’agenda política perquè no interessa els grans partits polítics, però, si fem autocrítica, tampoc hi és perquè la ciutadania no s’ho creu i no es mobilitza per defensar-lo. Es dóna per suposat, massa vegades, que la manipulació informativa és normal i que només es pot aspirar a cercar el mitjà que manipule amb la pròpia ideologia.

D’altra banda, l’article 52 afegeix que en el cas dels “mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha d’ésser neutral”. Un altre dret al qual sembla haver renunciat la població: la posició neutra que ha de tenir un mitjà públic. Massa vegades es dóna per descomptat que un mitjà públic servirà els interessos del partit que governa, sense recordar que a altres països no és així.

Doncs de l’article 52 el passat 26 de juny se’n va recordar el Parlament, el qual va aprovar desenvolupar aquest mandat estatutari “que estableix les obligacions dels poders públics per garantir el dret a la informació de la ciutadania” . En la moció s’afirmava que calia “iniciar el diàleg amb representants de la societat civil i del sector periodístic i audiovisual per a redactar una Llei del dret a la Informació que desenvolupi l’article 52 de l’Estatut i que defineixi també els drets i deures dels professionals de la informació, com a garantia d’una informació veraç i de qualitat”. Un mandat del Parlament al Govern català que ha passat sense pena ni glòria i que no ha estat present als mitjans de comunicació (tot i que els afecta directament) i que gairebé no s’ha debatut més enllà dels àmbits periodístics, si és que s’ha fet. I això tot i que és un dret bàsic per exercir els drets polítics en democràcia: sense lliure informació i comunicació no hi ha llibertat possible, ni democràcia.

Alhora, el Parlament va instar, al Govern de l’Estat en aquest cas, a regular els mitjans comunitaris, paradoxalment deu dies abans que l’Executiu català multés La Tele el principal mitjà audiovisual vinculat als moviments socials a Catalunya. El dret a la comunicació, el dret de la ciutadania a organitzar-se més enllà del sector privat o públic, per crear mitjans de comunicació és, també, fonamental i bàsic. Tot i això, massa vegades, els ciutadans no són suficientment conscients del mateix i només minories socials i organitzades es plantegen exercir-lo.

Amb tot, si bé segons l’Estatut li correspon als poders públics, és a dir en aquest cas principalment a la Generalitat de Catalunya, garantir el dret a la informació he d’afegir que crec que és la ciutadania qui l’ha d’exigir, sinó no hi haurà garantia alguna de res. En un context de canvis socials, de crisi del sistema polític nascut de la transició política espanyola, els ciutadans tenen una oportunitat per deixar de veure normal que es manipule i adonar-se que tenen dret a una informació veraç i plural i revoltar-se. Ens cal un moviment de ciutadans que no hagen renunciat al seu dret a informar-se i que siguen capaços de posar-lo en l’agenda, de conscienciar socialment al respecte i aconseguir que el que ha aprovat el Parlament no es quede en una mera declaració d’intencions.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019